Paldiski és una ciutat i port del mar Bàltic situat a la península de Pakri al nord-oest d'Estònia. Originàriament establert com un petit port suec conegut com a Rågervik, es va convertir en un important port sense gel en ser incorporat a l'Imperi Rus al .
Després de la independència d'Estònia el 1918, el port va experimentar una disminució d'importància, només per recuperar importància durant l'ocupació soviètica. No obstant això, després de la restauració de la independència d'Estònia, la seva importància va tornar a disminuir.
La ciutat és la seu de la terminal de la línia de ferrocarril Tallinn-Paldiski i serveix com a centre administratiu de la parròquia de Lääne-Harju al comtat de Harju.
A l'1 de gener de 2021, la ciutat tenia una població de 3.542 habitants.
Etimologia El primer nom conegut de la badia de Paldiski és Rågervik, que significa "badia de l'illa de sègol" en suec, i es deriva del nom suec de les illes Pakri, Rågöarna. Un petit port, també anomenat Rågervik, es va establir a la costa sud de la península de Pakri en algun moment del . Aquest port també ha estat conegut com a Rudewa i Ragövik.
Quan Estònia va ser conquerida per Pere el Gran de Rússia a la dècada de 1710, es va construir un nou port aproximadament a un quilòmetre al nord de l'antic port suec, però el nom va romandre pràcticament sense canvis, llevat de ser transliterat al rus com a Ро́гервик. A més, era conegut com a Rogerwiek en alemany.
El 20 d'agost de 1762, Caterina la Gran de Rússia va donar ordres de canviar el nom de Rågervik a Port de Baltiiski. Aquest nom deriva directament del nom del mar Bàltic, sobre el qual resideix el port. El nom de la badia, però, es va mantenir sense canvis com a Рогэвикъ.
El nom estonià modern i fonèticament escrit Paldiski va aparèixer per primera vegada a la literatura durant la primera meitat del . Tanmateix, només es va convertir en el nom oficial el 19 de juny de 1933. Abans d'això, el nom oficial de la ciutat en estonià era Baltiski. La badia també va ser rebatejada com a Badia Paldiski al mateix temps.
Història El poble de Laoküla, situat al sud-est de Paldiski, va ser esmentat per primera vegada al Llibre del cens danès l'any 1241 com a Laiduscæ. Formava part de l'antiga parròquia de Keila i tenia una mida de 18 oxgangs.
Les illes Pakri, situades a la costa de la ciutat actual, van ser esmentades per primera vegada l'any 1283 com a insula Rogoy, que significa "l'illa del sègol", però es desconeix si les illes tenien habitants en aquell moment o a quina illa es referia. Tanmateix, l'any 1345, l'illa de Suur-Pakri, pertanyent al monestir de Padise, i uns quants territoris de Laoküla, pertanyents a la mansió Keila, van ser venuts a colons suecs. S'especula que les vendes es van produir a conseqüència de l'aixecament nocturn de Sant Jordi de 1343, per protegir la costa dels estonians rebels. També s'especula que uns quants dels colons eren d'Uusimaa, ja que el monestir de Padise hi posseïa territoris.
Els primers registres escrits de l'activitat humana al territori de Paldiski continental modern són sobre el poble de Pakri de 1377, que estava situat a l'extrem oriental de la frontera administrativa moderna de Paldiski, al mig de la península. En estonià, la península de Pakri i les illes Pakri reben el nom d'aquest poble.
Väike-Pakri va ser esmentat per primera vegada l'any 1425. L'illa probablement va ser poblada pels suecs Laoküla, ja que tots dos formaven part de Keila Manor. La península de Pakri també pertanyia a Keila Manor.
A la costa nord-est de la península, el poble de Leetse es va esmentar per primera vegada l'any 1561 i la mansió es va establir el 1677. En algun moment del , el poble directament a l'oest de la casa pairal, a l'interior de la península, que abans s'havia anomenat Perraste, Paresta i Pärast, va ser rebatejat com a poble de Leetse.
El poble de Pallaste es va esmentar per primera vegada l'any 1582, i el senyoriu es va establir el 1802. La casa pairal estava situada a 1,5 quilòmetres al nord-est del port. El poble d'Ohtra, just al sud del poble de Pakri, existia almenys des de finals del .
Hi ha informes de greus atacs i saquejos russos a la zona des de 1576 a 1580, que van ser repetits pels polonesos al voltant dels anys 1601 i 1611. Això va provocar una important pèrdua de població a la zona.
El 1622, Gustav II Adolf de Suècia va concedir les terres del monestir de Padise, inclosa l'illa de Suur-Pakri, a Thomas von Ramm, l'antic bürgermeister de Riga. A més, Thomas von Ramm va comprar l'illa de Väike-Pakri a Keila Manor el 1628. Von Ramms va mantenir la propietat d'ambdues illes i de la mansió Padise fins que Estònia es va independitzar.
El port suec de Rågervik es va establir en algun moment del , situat aproximadament a un quilòmetre al sud d'on més tard Pere el Gran anava a establir el seu port amb el mateix nom.
Imperi Rus Rogerwiek miniatura|Paldiski Kreis (c. 1796)
Pere el Gran, en nom de Rússia, va entrar a la Gran Guerra del Nord contra Suècia l'any 1700 amb l'objectiu de restablir l'accés de Rússia al mar Bàltic, que abans havia perdut. Va començar a construir una flota al mar Bàltic el 1702, va establir Sant Petersburg el 1703 i, el 1710, havia aconseguit el control total d'Estònia i Livònia. En assumir el control, Peter va ordenar una enquesta de les costes dels nous territoris per identificar possibles ubicacions per construir nous ports. L'enquesta va determinar que la badia de Rågervik (actual badia de Paldiski) era l'únic lloc adequat a la riba sud del golf de Finlàndia per construir un nou port de vaixells de guerra, tot i tenir grans inconvenients. A causa d'això, es va decidir utilitzar temporalment el port ja existent a Reval, que també presentava grans inconvenients. Insatisfet amb la manca d'un port de vaixells de guerra adequat a la riba sud del golf i prop del mar obert, Pere el Gran va començar a buscar personalment la ubicació ideal del port. El 23 de juliol de 1715, va decidir que el nou port es construiria a les costes de la badia de Rågervik. Els treballs preparatoris van començar finalment el 20 de juliol de 1718, quan Pere el Gran de Rússia va iniciar cerimoniosament la construcció de la fortalesa i l'escullera entre el continent i l'illa de Väike-Pakri. Com a part dels preparatius, entre altres coses, es van construir església, barraques i dos molls, però en realitat es va fer relativament poca feina.
El treball real només va començar l'any 1723, quan havia conclòs la Gran Guerra del Nord. Es van construir moltes coses, com ara baluards i muralla central de la fortalesa, un espigó de gairebé 300 metres de llargada per al port i un far a la punta de la península. També hi havia plans per construir una fortalesa a l'illa de Väike-Pakri, just a l'altra banda de la badia de la fortalesa continental, però aquests plans van ser finalment abandonats, quan Pere el Gran va morir el gener de 1725. Les obres al continent es van alentir significativament i es van aturar completament el 1731. Dues bateries d'artilleria es van acabar al continent el 1726 i almenys una a Väike-Pakri el 1731. Es van construir dues bateries addicionals al continent durant la guerra russo-sueca de 1741-1743. El 1746, Isabel de Rússia va ordenar que es continuïn les obres, però finalment no en va sortir res. Algunes obres del port i de l'escullera van continuar els anys 1751 i 1753, respectivament.
Port de Baltiiski El 20 d'agost de 1762, Caterina la Gran de Rússia va donar ordres de canviar el nom de Rogerwiek a Port de Baltiiski. També va encarregar a Burkhard Christoph von Münnich, un conegut expert en fortificació, acabar el projecte de llarga durada de fortificació del port. Münnich va presentar el seu pla el 1763, però es va considerar massa grandiós i també menys important que el port de Kronstadt. Finalment, no es van iniciar obres noves, només s'havien de treballar en projectes ja existents. Münnich va morir el 1767. El 18 de novembre de 1768, Caterina la Gran va ordenar l'aturada de les obres. En aquest moment, l'espigó a terra ferma tenia 400 metres de llarg, amb l'espigó de Väike-Pakri de 100 metres. El port tenia una mida de 447 metres per 1067 metres.
El port de Baltiiski va rebre drets de ciutat el 3 de juliol de 1783 sent el centre del Baltiiski Kreis que va existir entre 1783 i 1796. Entre 1787 i 1820, el port de Baltiiski també va tenir l'estatus de ciutat comtal, cosa que va donar lloc a la creació d'un tribunal i altres institucions governamentals.
El 6 de març de 1790, durant la guerra russo-sueca de 1788–1790, els vaixells de guerra suecs que navegaven sota bandera holandesa es van apoderar del port durant un dia i van destruir les seves bateries d'artilleria. La badia de Rogerwiek va ser bloquejada per vaixells suecs i anglesos a la tardor de 1808 com a part de la guerra finlandesa. Quan es va aixecar el bloqueig, els vaixells russos van marxar cap a Kronstadt, la qual cosa va fer que el port de Baltiiski fos bombardejat per vaixells anglesos, però van causar pocs danys. Com a part de la Guerra de Crimea, els vaixells anglesos es trobaven a la badia de Rogerwiek entre el 23 de juny i el 25 de juny de 1854, i van amenaçar amb bombardejar la ciutat.
A finals del , després de la guerra russo-sueca de 1788-1790, la fortalesa i la guarnició havien perdut la seva importància i van ser abandonades, però la guarnició es va restablir temporalment diverses vegades després. La població civil de la ciutat havia crescut considerablement, arribant als 500 habitants
La construcció del ferrocarril Sant Petersburg - Tallinn - Paldiski es va acabar el 1870, amb la intenció d'utilitzar el port lliure de gel de Baltiiski per transportar mercaderies a Sant Petersburg. Per això es va construir una estació de viatgers, un dipòsit, una torre d'aigua, un parc de bombers, una escola naval i magatzems. Cap a l'any 1914, la ciutat havia arribat als 1300 habitants.
El 22 de juny de 1912, l'emperador rus Nicolau II i el kàiser alemany Guillem II es van reunir a Baltiiski per darrera vegada abans d'entrar en guerra dos anys més tard, com a part de la Primera Guerra Mundial. Només un vaixell de guerra rus va ser destruït a la badia com a part de la guerra. Durant un bombardeig dels alemanys, 20 cases van ser destruïdes i 10 persones van morir. Els alemanys també van intentar bombardejar la ciutat des d'un zeppelin però no ho van aconseguir. Cap al final de la guerra, Rússia va començar a construir fortificacions al voltant de la ciutat i va establir bateries d'artilleria a la punta de la península. Després de la guerra, els presoners de guerra russos i alemanys van ser intercanviats pel port.
Període d'entreguerres Quan Estònia es va independitzar l'any 1918, la importància del port de Baltiiski va disminuir significativament, sent les principals activitats econòmiques ara la pesca i el processament de peix. A la dècada del 1930, el marbre de Vasalemma va començar a ser transportat a Suècia a través del port. El 19 de juny de 1933, el nom oficial de la ciutat es va convertir en Paldiski. Abans d'això, Baltiski i Paldiski s'utilitzaven en paral·lel.
El 1939, la Unió Soviètica va construir una base naval a Paldiski, sota el Tractat de Bases que va obligar a Estònia. L'any 1940, tota la població de Paldiski i les illes Pakri va ser traslladada per la força i substituïda per personal militar soviètic. Sota els soviètics, l'assentament es va convertir en una ciutat tancada i es va mantenir així fins a principis dels anys noranta.
Era soviètica