La Presó de Sednaya (en àrab سجن صيدنايا o Sajn Ṣaydnāyā), que també era anomenada "Escorxador humà" (en àrab المسلخ البشري), va ser una presó militar prop de Damasc a Síria operada pel govern sirià. La presó es va utilitzar per contenir milers de presoners, tant detinguts civils com rebels antigovernamentals, així com presos polítics. L'Observatori Sirià dels Drets Humans (SOHR) va estimar el gener de 2021 que 30.000 detinguts van ser assassinats brutalment pel règim de Baixar al-Àssad a Sednaya per tortures, maltractaments i execucions massives des de l'esclat de la guerra civil de Síria, mentre que Amnistia Internacional va estimar el febrer de 2017 “que entre 5.000 i 13.000 persones van ser executats extrajudicialment a Saydnaya entre setembre de 2011 i desembre de 2015".
Les organitzacions de drets humans van identificar més de 27 presons i centres de detenció gestionats pel govern d'Assad a tot el país on els detinguts eren torturats i assassinats habitualment. Un desertor de les fonts d'Assad va treure de contraban desenes de milers de fotografies d'aquestes presons, que mostraven els cossos de qui havien estat assassinats. El desertor va declarar que havia fotografiat personalment els morts i que existien arxius de mil fotografies més d'altres víctimes.
Un antic reclús de la presó que va ser detingut per participar en una protesta pacífica no violenta va dir a Amnistia Internacional que a Sednaya els presos es van veure obligats a triar entre morir-se ells mateixos o matar un dels seus propis familiars o amics. L'antic reclús també va afirmar que a la primera presó on va estar, els presos també eren obligats al canibalisme, però aquesta presó era "el cel" en comparació amb la presó de Sednaya. Segons el reclús, l'altra presó (Sucursal 215) era "per interrogar" (inclòs mitjançant la tortura), però quan això es va fer, el van traslladar a Sednaya "per morir".
A la presó es dugueren a terme una gran varietat de pràctiques de tortura inhumanes; que van ser de pallisses perpètues, a agressions sexuals, decapitacions, violacions, cremades greus i l'ús de taules articulades conegudes com a "catifes voladores" que servien per doblegar forçosament els cossos dels presos. El 2017, el Departament d'Estat dels EUA va al·legar que s'havia construït un crematori a la presó per disposar dels cossos dels executats.
El 8 de desembre de 2024 la presó va ser presa per les forces rebels mentre avançaven direcció a Damasc. L'administració de la presó va acceptar lliurar la presó a les forces rebels a canvi de la seva retirada segura. Després de la presa de possessió, els reclusos restants a la part "blanca" de la presó de Sednaya van ser alliberats de les instal·lacions i els rebels estan en procés d'alliberar els presos de la part "vermella" més profunda de la presó.
Sednaya va ser considerada la més notòria de la xarxa de presons del règim d'Assad i un símbol de la repressió del règim a causa de la tortura, l'agressió sexual i les execucions massives. Després de la seva captura el 2024, Hayat Tahrir al-Sham va publicar una llista de personal de la presó en fuga, que es va convertir en objectiu de captura dels fugitius més buscats a Síria després de la família Assad.
Descripció La presó de Sednaya es troba a 30 quilòmetres al nord de la capital siriana, Damasc, a Rif Dimashq.
La presó consta de dos edificis amb un total de 10.000 a 20.000 detinguts i està sota la jurisdicció del ministre de Defensa mentre està operada per la Policia Militar. Els detinguts solien passar mesos o anys detinguts en un altre lloc abans de ser traslladats a Sednaya, especialment després de la crisi del 2011. La manera com van ser traslladats els detinguts a aquest centre ha estat reconeguda i criticada internacionalment, principalment per Amnistia Internacional. Els trasllats solien tenir lloc després de celebrar judicis injustos en un tribunal militar secret. En entrevistes a Amnistia, els presoners van descriure els judicis com una farsa perquè només duraven entre un i tres minuts. Mentre que a alguns presos se'ls diria que eren traslladats a una presó civil quan, en canvi, havien de ser executats, altres detinguts ni tan sols podien veure un jutge.
Sednaya va ser considerada la més notòria de la xarxa de presons del règim d'Assad i un símbol de la repressió del règim a causa de la tortura, l'agressió sexual i les execucions massives. El 2012, Human Rights Watch va documentar 27 d'aquests centres de detenció a Síria, molts a Damasc. L'escala dels abusos i la mort en aquestes instal·lacions va ser revelada per Caesar, un fotògraf forense de la Policia Militar. Segons la Xarxa Síria pels Drets Humans (SNHR), més de 136.614 persones, entre elles 3.698 nens i 8.504 dones, van ser detingudes a les presons sirianes durant la guerra civil siriana entre març de 2011 i desembre de 2024.
Sales de sal A Sednaya hi havia almenys dues anomenades "sales de sal", amb la primera obertura ja el 2013. Una, situada al primer pis de l'"Edifici Roig", era una sala rectangular de 20 per 26 peus. Un altre, feia 13 peus per 16,5 peus sense lavabo. Les habitacions tenien una capa de sal generalment per desglaçar les carreteres i s'utilitzaven com a tanatoris per conservar els cadàvers en absència de tanatoris refrigerats. Quan un detingut a Sednaya moria, el seu cos es deixava dins d'una cel·la amb altres reclusos durant dos o cinc dies abans de ser portat a la sala de sal. La sal gemma utilitzada a Sednaya provenia de Sabkhat al-Jabbul a la província d'Alep.
Acusació de crematori El 15 de maig de 2017, el Departament d'Estat dels Estats Units va acusar el govern sirià d'utilitzar un crematori per amagar els assassinats massius que tenien lloc a la presó i per destruir proves que poguessin utilitzar-se per processar crims de guerra, a partir de fotografies desclassificades per satèl·lit. Segons el Departament d'Estat, les fotografies, fetes durant diversos anys a partir del 2013, mostraven un edifici del complex de la presó que va ser modificat per donar suport al crematori. No va demostrar que l'edifici fos un crematori, però va mostrar una construcció coherent amb aquest ús. El Departament d'Estat, més tard, va permetre que la fusió de la neu al terrat presentada com una de les proves podria indicar una part més càlida d'un edifici. Més de mitja dotzena de sirians van dir al New York Times que van ser testimonis de la crema de cossos o van olorar olors que els van fer preguntar si s'estaven cremant cossos. Amnistia Internacional, que s'havia entrevistat amb antics guàrdies i reclusos de la presó, va afirmar que cap d'ells havia parlat de l'existència del crematori. Segons els fugits, els cossos dels difunts van ser enterrats fora del recinte.
El New York Times va revelar informes de fonts de l'oposició siriana i antics detinguts sobre l'existència de crematoris en altres centres de detenció del govern sirià, com la base aèria de Mezzeh, i fets anteriors de les forces governamentals o milícies cremant cossos.
Història Establiment Els esforços per establir la presó de Sednaya van començar el 1978, quan el govern sirià va confiscar terres als terratinents locals, assignant-les al Ministeri de Defensa per construir una presó. La construcció va començar el 1981 i va acabar el 1986, amb l'arribada dels primers detinguts el 1987.
Massacre de 2008 Segons el Comitè de Drets Humans de Síria, la policia militar va canviar tots els panys de les cel·les de la presó la nit del 4 de juliol de 2008. El mateix dia, es va iniciar una operació de recerca per tots els quarts de la presó en què els guàrdies de seguretat trepitjaven còpies de l'Alcorà. L'acte va provocar la fúria entre els detinguts musulmans que es van afanyar a recollir les còpies de l'Alcorà. Els guàrdies van obrir foc i van matar nou dels presoners. Entre els nou presoners assassinats, van poder identificar vuit d'ells, aquests van ser: Zakaria Affash, Mohammed Mahareesh, Abdulbaqi Khattab, Ahmed Shalaq, Khalid Bilal, Mo'aid Al-Ali, Mohannad Al-Omar i Khader Alloush. Després d'aquest incident s'han registrat enfrontaments on el nombre total de víctimes va arribar als 25 detinguts. Tanmateix, el comitè no va poder determinar la seva identitat.
Human Rights Watch, a través de la seva directora regional Sarah Leah Whitson, va demanar al president Bashar al-Assad que ordenés immediatament una investigació independent sobre l'ús de la força letal per part de la policia a la presó de Sednaya. SANA, l'agència de notícies oficial siriana, va emetre un breu comunicat de premsa el 6 de juliol en què afirmava que "un nombre de presos... van incitar el caos i van trencar l'ordre públic a la presó i van atacar altres companys presos... durant una inspecció de l'administració de la presó". L'agència va informar que la situació va requerir "la intervenció de la unitat de guàrdies per posar ordre a la presó". Ammar al-Qurabi, director de l'Organització Nacional dels Drets Humans, va comentar l'alliberament de SANA demanant la creació d'un comitè d'activistes que pugui visitar els detinguts i comprovar les seves condicions i va confirmar que el nombre de presos a Sednaya era d'entre 1500 i 2000. Uns 200 d'ells tenien antecedents islàmics i la majoria van participar en la guerra de l'Iraq. Al-Qurabi va cridar a investigar els autors de la massacre i anunciar el resultat de la investigació. Així mateix, va demanar que es milloressin les condicions de vida i l'atenció mèdica dels detinguts.
Guerra Civil siriana Després de mesos de protestes antigovernamentals l'any 2011, molts presos, inclosos detinguts laics i islamistes, van ser alliberats en diverses amnisties. Zahran Alloush, Abu Shadi Aboud (germà de Hassan Aboud) i Ahmed Abu Issa van ser alguns dels presoners més destacats alliberats de la presó. Després del seu alliberament, molts van prendre les armes contra el govern i es van convertir en líders de grups rebels islamistes com Jaix al-Islam, Ahrar aix-Xam i brigada Suqour aix-Xam a la Guerra Civil siriana.
Caiguda del règim d'Assad El 8 de desembre de 2024, durant la caiguda del règim d'Àssad, la presó va ser capturada pels rebels, que immediatament van començar a alliberar presos polítics. Molts dels detinguts estaven molt contents mentre que altres estaven confosos. A les xarxes socials van aparèixer vídeos i imatges que mostraven les càmeres de seguretat de persones empresonades, incloses famílies i nens.
Els sirians sospitaven que la presó tenia una secció "blanca" sobre terra, i una regió "vermella" sota terra, a tres nivells de profunditat i menys accessible. Els rebels van entrar a la secció de dones de la presó, on algunes havien estat empresonades al costat dels seus fills, i van començar a alliberar-les. Els rebels es van identificar com a tals i van informar els presos que Bashar al-Assad havia caigut i van instar els presos a "anar allà on volguessin". La reacció inicial va ser incredulitat i confusió entre els reclusos. Alguns presoners detinguts durant dècades no eren conscients de la mort d'Hafez al-Assad, creient que els soldats iraquians sota Saddam Hussein havien envaït Síria per alliberar-los. (subscription needed)