Larquitectura nabatea es refereix a la construcció tradicional dels nabateus, un antic poble que va habitar el nord d'Aràbia i el Llevant. Els seus assentaments, amb la suposada capital de Raqmu, l'actual Petra d'Aràbia, a Jordània, donà el nom de Nabatene a l'espai que s'estenia des de l'Èufrates fins a la mar Roja. La seua producció arquitectònica fou notable pels seus temples i tombes, i els més famosos es troben a Petra. L'estil sembla ser una barreja d'influències mesopotàmiques, fenícies i hel·lenístiques adaptades al gust arquitectònic àrab.Temples and Tombs of Petra Approach Guide.Nabataean Architectural Identity and its Impact on Contemporary Architecture in Jordan - JU Journals Portal. Petra, la capital del Regne de Nabatea, és tan famosa ara com ho fou en l'antiguitat per les seues tombes i temples excavats en la roca. La majoria de restes arquitectòniques nabatees, que daten del al , són molt visibles i estan ben conservades, amb més de 500 monuments a Petra, a l'actual Jordània, i 110 tombes ben preservades en el paisatge desèrtic d'Hegra, ara en l'actual Aràbia Saudita.Https://www.metmuseum.org/toah/hd/naba/hd_naba.htm. Gran part de l'arquitectura supervivent fou tallada en penya-segats rocosos, per la qual cosa les columnes en realitat no suporten res, sinó que s'empren amb finalitats ornamentals. A més a més dels llocs més famosos de Petra, també hi ha complexos nabateus a Obodes (Avdat) i complexos residencials a Mampsis (Kurnub) i el Temple de Khirbet et-Tannur.
Els assoliments dels nabateus en tecnologia hidràulica van augmentar el nivell de vida dels habitants de la capital de l'antic regne nabateu. Citada entre les més poderoses de l'Aràbia preislàmica, Petra tenia fama i prosperitat pels seus edificis excavats i esculpits en les roques; i sobretot gràcies al seu extraordinari sistema hidràulic, construït al llarg dels segles, que li permeté desenvolupar-se al bell mig d'un desert inhòspit i arribar a ser una cruïlla estratègica a mig camí entre el golf d'Àqaba i la mar Morta, en un punt en què la Ruta de l'Encens d'Aràbia a Damasc era travessada per la ruta terrestre de Petra a Gaza.Eckenstein, 2005: 86. Aquesta posició donà als nabateus el control sobre el comerç al llarg de la Ruta de l'Encens.
Malgrat que el regne nabateu es va convertir en un estat client de l'Imperi Romà en el , fins al 106 no va perdre la independència. Petra va caure davant els romans, que van annexionar-se la Nabatea i la van rebatejar com a Arabia Petraea. La importància de Petra va declinar a mesura que van sorgir rutes comercials marítimes. El terratrèmol de l'any 363 provocà la fi del creixement de la ciutat i del manteniment de la xarxa hidràulica que havia sobreviscut a l'època de domini romà, sobretot les cisternes d'emmagatzematge i els aqüeductes, part dels quals foren destruïts i ja no permetien el subministrament d'aigua als edificis i banys termals parcialment destruïts. En l'era romana d'Orient s'hi construïren esglésies cristianes, però la ciutat continuà decaient i, a començament de l'era islàmica, fou abandonada i només hi residien temporalment un grapat de nòmades. Va romandre desconeguda per a la resta del món, fins que el 1812 Johann Ludwig Burckhardt la va redescobrir.
Algunes antigues ciutats i ruïnes nabatees s'han declarat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO: Petra, a Jordània (1985); la Ruta de l'encens - Ciutats del desert de Néguev, a Palestina (2005) —un conjunt de quatre ciutats: Avdat, Haluza, Mamshit i Xivtà, a més de fortaleses i paisatges agrícoles—; i «el jaciment arqueològic d'Al Hijr–Madain Salih», a l'Aràbia Saudita (2008).
Tipus d'arquitectura Arquitectura religiosa L'arquitectura religiosa estava representada principalment pels temples nabateus, amb models arquitectònics diferents, construïts per adaptar-se als rituals d'adoració, sobretot el Gran Temple i el Temple dels Lleons Alats.(2010, أبو الحمام, p. 1.)
Els nabateus edificaren molts santuaris per a la pràctica religiosa. Coneguts com a «llocs alts», els santuaris, temples i altars solien ser construccions a l'aire lliure situats a la part alta de les muntanyes properes. Foren dedicats a l'adoració del mateix déu, i seria la manera en què duien a terme l'adoració la que variaria d'un lloc a un altre. L'ofrena consistia en béns materials, aliments, però també sacrificis d'animals d'animals, i potser d'humans. El regne nabateu es pot considerar dividit en cinc regions religioses, cadascuna amb centres religiosos d'importància: el Nègueb i el Hijaz, el Hauran, el centre i sud de Jordània i el nord-oest d'Aràbia Saudita. Tots aquests llocs religiosos es troben ara en diferents estats de conservació, la qual cosa dificulta saber quines deïtats haurien estat adorades en cada santuari, altar o temple en concret. També és difícil conéixer els detalls de les pràctiques de culte, i això significa que només se'n poden fer especulacions.
L'àrea del Nègueb i el Hijaz Xivtà Situada uns 40 km al sud-oest de Beerxeba, es troba la ciutat de Xivtà, una de les principals ciutats del regne nabateu. S'han trobat molt poques restes arqueològiques de qualsevol mena de culte, temples, santuaris o altars nabateus. S'ha trobat una certa evidència de l'adoració de Dushara. miniatura|Avdat miniatura|Temple d'Obodes miniatura|Disposició del temple El conjunt d'edificis conegut com a Temple d'Obodes es troba en l'acròpoli de la ciutat. El temple es va dedicar al deïficat rei nabateu Obodes I, i es troba a l'est d'altres dos edificis: una capella cristiana i un segon temple conegut com a Temple occidental. El temple dedicat al culte del rei Obodes es va fer amb pedra calcària dura l'any 9 abans de la nostra era, durant el regnat d'Obodes II. És una edificació tripartida: consta d'un pòrtic, un saló i un adytum; les dimensions generals són 14 × 11 m.
L'edifici estava dividit en quatre cambres. La primera i la segona sala eren subdivisions desiguals de l'adytum; la primera sala era l'oriental, que és la més petita de les dues i feia 3 × 4 m. La segona habitació era l'occidental i feia 5 × 4 m.La tercera habitació devia ser un vestíbul (hekhal), una forma oblonga que feia i que ara està totalment coberta per un talus. La quarta cambra era el pòrtic ('ulam), dividit en dos compartiments, un a l'oest, que feia 4 × 4 m, i l'altre a l'est, d'uns 4 × 4,5 m dividits per un mur de .Negev, Avraham. The Architecture of Oboda: Final Report. Jerusalem, Israel: Institute of Archaeology, the University of Jerusalem, 1997, Palestina. L'habitació occidental tenia dos nínxols que podrien haver contingut les imatges de dos déus nabateus, Al·lat i Dushara. L'altra habitació tenia un únic nínxol, més gran, on es creu que s'adoraria la imatge d'Obodes. El temple fou construït com el seu lloc de descans etern i el centre d'adoració del seu culte.
Rawwafah Situada a 300 km de Petra, s'hi ha descobert un únic temple d'estil nabateu. La inscripció de la llinda data el temple després de la caiguda del regne nabateu.
Mampsis
miniatura|Mamshit miniatura|Mamshit Mampsis (grec medieval: Μάμψις) o Memfis (), hui Mamshit, a Palestina, fou una antiga parada de caravanes nabatea i després una ciutat romana d'Orient. En el període nabateu, Mampsis era una estació important en la Ruta de l'Encens, que connectava el sud d'Aràbia per Edom, la vall Araba i Ma'ale Akrabim, amb els ports de la Mediterrània, així com amb Jerusalem per Beerxeba i Hebron. La ciutat té 4 ha i és la ciutat antiga més petita però més ben conservada del desert de Nègueb. Les cases que alguna vegada serien luxoses tenen una arquitectura inusual que no es troba pas en cap altra ciutat nabatea.
La ciutat reconstruïda permet fer-se una idea de com era Mampsis. Carrers sencers n'han sobreviscut intactes i també hi ha grans grups d'edificis nabateus amb cambres obertes, patis i terrasses. Les pedres estan acuradament tallades i els arcs molt ben construïts.
La Ruta de l'Encens - Ciutats del desert de Nègueb, incloses Mampsis, Haluza, Avdat i Xivtà, foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el juny del 2005.
L'àrea del Hauran Bosra miniatura|Columnes colossals nabatees a Bosra, Síria Situada al sud de Síria, Bosra fou la capital del nord del regne nabateu, amb evidències de temples situats a les principals interseccions de la ciutat. Al bell mig hi ha un conjunt de temples dedicat a Dushara-A'ra. Es creu que A'ra era el déu dels reis nabateus i de la ciutat de Bosra. Els edificis moderns dificulten la recerca d'evidència arqueològica del culte nabateu. Una inscripció diu «Aquest és el mur que... i les finestres que Taymu bar... va construir per a... Dushara i la resta dels déus de Bosra» i és en el que es creu que seria aquest temple.
Seeia Situat al nord de Bosra, a prop de Canatha, l'assentament té tres grans temples, el major dedicat a Baal Shamin. Els dos temples més menuts estarien dedicats a deïtats encara desconegudes. Un té una inscripció a la dea local Seeia, que dona nom al lloc, i és possible que s'hi adoràs. El conjunt del temple no té un disseny nabateu, sinó una amalgama d'estils arquitectònics de les cultures de la frontera nord nabatea.
Sahr Hi ha temples d'un estil semblant a Uadi ar-Rummah, Dharih, Tannur i Qasrawet.
Al-Suweida La inscripció nabatea al temple d'Al-Suweida indica que el culte estaria dedicat a Al·lat i Baal Shamin.
Jordània central Khirbet et-Tannur miniatura|Jirbet et-Tannur Khirbet et-Tannur, situat al bell mig de Jordània, és un temple en un «lloc alt», aïllat a la part alta del cim de Jebal et-Tannur. Només s'hi pot accedir per una única escala empinada. L'aïllament pot indicar que era de gran importància religiosa per als nabateus. L'entrada al santuari interior del temple està decorada amb representacions de vegetació, fulles i fruita. Glueck els considera representacions de la dea siriana Atargatis. Glueck atribueix la iconografia de peixos i raigs al déu de les tempestes mesopotàmic, Hadad, però també hi estan representades Tique i Nice. Starckly assenyala que l'únic déu que hi és anomenat és Qos, el déu del clima edomita. Una inscripció en una estela del temple l'anomena com el déu d'Hurawa Khirbet edh-Dharib.
Situat 7 km al sud de Hurawa, el Temple de Khirbet edh-Dharih està sorprenentment ben preservat, envoltat per un pati exterior i interior, amb un camí empedrat cap als pòrtics. També hi ha bancs en forma de theatron. El temple es divideix en tres seccions, amb un gran vestíbul. A partir d'ací hi ha la cel·la, que fou pintada amb colors vius. Al fons n'hi havia el motab i el betil, un podi quadrat flanquejat per escales que era el seient del déu. Malgrat el seu bon estat, no se sap quin déu s'hauria adorat ací.
L'àrea de Jordània meridional Petra Capital del regne nabateu des del 312 abans de la nostra era, la ciutat fou famosa per la seua meravellosa arquitectura excavada en la roca. Dins les muntanyes Shara, Dushara era el déu principal acompanyat per la trinitat femenina al-Uzza, Al·lat i Manat. A la ciutat hi ha una estela endreçada al déu edomita Qos. Els nabateus veneraven déus i dees àrabs preislàmics, juntament amb reis deïficats, com ara Obodes I. La disposició i disseny dels temples mostren la influència de l'arquitectura dels temples romans, grecs, egipcis i perses. Els temples de Qasr al-Bint i del Lleó Alat en són exemples. El podi del Temple del Lleó Alat albergava l'altar, en què es farien sacrificis, o el betil de la deïtat adorada. Basant-se en els ídols i les imatges que es troben dins del Temple del Lleó Alat, es pensa que estaria dedicat a Dushara. El «Lloc Alt» es troba a la part alta de les muntanyes que envolten Petra. Utilitzat com un lloc per a fer ofrenes i sacrificar animals, potser també humans, als déus, el Lloc Alt conté un estany per a replegar aigua, dos altars i un gran pati obert.
Hawara