Diles que no me maten és una banda de rock alternatiu originària de la Ciutat de Mèxic. Fundada en 2017, forma part de l'escena independent mexicana i és coneguda per la seva mescla de krautrock, rock psicodèlic, post-punk i spoken word. El seu nom està inspirat en el conte homònim de l'escriptor mexicà Juan Rulfo, una referència que també traspassa al seu enfocament líric i conceptual. miniatura|Diles que no me maten (2024)
Història La banda va ser formada en 2017 pels germans Raúl (bateria i percussions) i Gerardo Ponce (guitarra i sintetitzadors). Posteriorment, es van unir Jonás Derbez (veu, saxofon i harmònium), Andrés Lupone (baix) i Jerónimo García (guitarra). L'agrupació va néixer en el context del moviment underground de la Ciutat de Mèxic, marcant els seus primers passos a través de concerts per a petits cercles d'amics i seguidors locals.
En les seves primeres sessions, la improvisació va tenir un paper crucial per a establir la dinàmica creativa del grup. La influència d'artistes com Sonic Youth, Can i Television pot percebre's en el seu so, que combina textures psicodèliques amb ritmes experimentals i lletres introspectives. Les lletres, escrites i recitades principalment per Jonás Derbez, exploren temes com la despersonalització, la crisi d'identitat i l'urbanisme distòpic.
Estil i temàtica La proposta musical de Diles que no me maten es caracteritza per la seva fusió de gèneres i un enfocament experimental que desafia les categories tradicionals. Inspirats pel krautrock de Can, la psicodelia dels anys 70 i les textures del post-punk, la banda també incorpora elements literaris en les seves lletres. Aquestes exploren temes com l'alienació en les grans urbs, la introspecció i la identitat, establint un diàleg entre el musical i el narratiu
Influència i llegat Des del seu EP debut, la banda ha estat reconeguda pel seu enfocament disruptiu dins de l'escena independent mexicana. La seva participació en KEXP i la seva col·laboració amb figures prominents de l'underground, com el productor Hugo Quezada, han consolidat la seva reputació com una de les propostes més innovadores de la seva generació. A més, han estat destacats per la seva capacitat per a traduir les complexitats de la vida urbana en experiències sonores úniques.
Integrants Jonás Derbez: veu, saxofon, harmònium. Gerardo Ponce: guitarra, sintetitzadors. Raúl Ponce: bateria, percussions. Andrés Lupone: baix. Jerónimo García: guitarra.
Discografia Edificio (2020) La vida de alguien más (2021) Obrigaggi (2023)
Categoria:Grups de rock alternatiu Categoria:Grups de música de Ciutat de Mèxic