miniatura|180px|Lebes sobre una peanya cilíndrica alta El lebes (en ) era una espècie de calder, generalment de grans dimensions, que s'emprava a l'antiga Grècia per a diversos usos domèstics i que també servia de premi en els jocs i d'ofrena als temples.
En general eren de bronze, malgrat que n'hi havia d'or i plata, artísticament decorats. La seva forma variava segons la profunditat, la curvatura de la panxa i el diàmetre de l'embocadura. La tapadora estava fixa amb goigs o separada i, com que per la gran convexitat del fons no es podia sostenir, descansen sobre una estela, sobre tres peus cònics o sobre un trípode. El clàssic trípode que servia de premi en els jocs públics solia portar com a complement un lebes, i es considerava tots dos objectes com un tot.
En els jocs mítics de Càstor i de Iolau, en els oferts a Aquil·les en la Ilíada, en els grans concursos de Grècia i en les lluites dels agonistes, el premi solia ser un lebes, i per aquesta raó figura en gran nombre de gots pintats. Entre els oferts als déus se citen els de Delos i Eleusis, que eren o bé exvots de gran riquesa o utensilis emprats en els sacrificis o en diverses cerimònies del culte. Els de grans dimensions tenien nanses o argolles movibles i les de menor grandària nanses fixes; en molts exemplars, decorades, com els de forma ovoide trobats a la Campània, la tapa tenia una mena de mànec, o agafador representant un personatge o un grup. El decorat, fet a punxó, era geomètric o representava animals reals o fantàstics. Les nanses fixes solien representar, bé caps de lleó o de carner o la part anterior d'animals de coll llarg, com cignes, serp o aixetes implantades sota el coll del lebes i encorbats cap amunt i cap a dins. Els havia adequats per rentar-se, especialment abans i després del menjar.
La religió antiga exigia que, en fer les libacions als déus, les mans estiguessin pures, i en donar el senyal per al festí, els heralds, els esclaus i les dones abocaven l'aigua que portaven en un lebes, sobre les mans dels convidats. També servia per rentar els peus dels hostes, i a l'Odissea, Euriclea presenta a Ulisses un lebes amb aquest objecte; en els banys servia per escalfar l'aigua, i alguns eren tan grans que servien de banyera; aquí va sorprendre Clitemnestra a Agamèmnon quan l'assassinà.
El bany nupcial, que entre els grecs precedia a la cerimònia del matrimoni, es prenia en un lebes, i aquest és el got que porta una deessa en una àmfora de figures negres, que es guarda a Londres i que representa les noces de Zeus i Hera.
Tan diferents eren els fins a què es dedicava aquest atuell, variant la forma o la mida, que segons Heròdot la campana que tocaven les dones espartanes a la mort dels reis eren lebes; els tintorers també n'empraven, i hi havia lebes construïts expressament per contenir les cendres i part de l'ossamenta dels morts, que se solien cobrir amb una tela, acuradament, o s'hi envoltava tot el got. Després de preparat en aquesta forma s'enterrava el lebes cobrint-lo amb una pedra o es col·locava en una pedra rectangular o cilíndrica dins d'una cavitat oberta.
A gairebé totes les necròpolis gregues, i especialment a les de l'Àtica, s'han descobert aquests gots funeraris. En certes monedes de Creta hi ha una marca de contrast que representa un lebes vist per la part superior, cosa que va fer suposar a certs numismàtics que certes inscripcions de Gortina, en què es llegeix que les multes es pagaven en lebes, es referien a les monedes així contrastades, si bé es té una gran seguretat cronològica en aquesta teoria.
Vegeu també Dinos (ceràmica)
Bibliografia H. Winnefeld, ''Altgriech. Bronzabecken aus Leontini, a Winckelmann's Programann (1899) Enciclopedia Ilustrada Universal, Espasa Calpe S. A. volum. 29, pàg. 1242/43 (ISBN 84-239-4529-4).
Categoria:Objectes de l'antiga Grècia Categoria:Recipients per cuinar