miniatura|Els set pavellons Hasht-Bihisht (en , lit. Els vuit paradisos) és un famós poema escrit per Amir Khusraw Dihlawi al voltant del 1302. El poema es basa en un altre poema, el Haft Paykar de Nizami Gandjawi, escrit al voltant del 1197, que al seu torn reprén una epopeia anterior, el Shahnameh o Llibre dels Reis, escrit per Firdawsí al voltant del 1010. Igual que el Haft Paykar de Nizami, el Hasht Bihisht de Khusraw utilitza una llegenda sobre Vararanes V com a història marc i, amb l'estil de Les mil i una nits, presenta contes populars relatats per set princeses. El més destacat és que Khusraw sembla haver estat el primer escriptor a haver afegit els tres prínceps de Serendip com a personatges i la història del suposat robatori i recuperació del camell. miniatura|Vararanes escolta mentre Dilaram encanta els animals Els vuit «paradisos» del poema es relacionen directament amb la concepció islàmica del cel, amb vuit portes i vuit espais, cadascú ornat amb una pedra o material preciós especial. Set dels vuit paradisos són pavellons fets per a la teràpia narrativa de Vararanes VII. També hi ha un vincle amb la hast-behesht, la planta arquitectònica i dels jardins dels vuit paradisos.

Argument La narració s'obri amb la història de Vararanes i de Dilaram. Més endavant, Vararanes té set pavellons de set colors diferents construïts per a ell en els terrenys del seu palau, en què li esperen set princeses de diferents parts del món. Vararanes l'Ase Salvatge visita cadascuna en un dia diferent de la setmana i cada una li relata una història:

dissabte, al pavelló negre, amb la princesa de l'Índia: conte dels tres prínceps de Serendip; diumenge, al pavelló groc - la princesa de Nimruz; dilluns, al pavelló verd, amb la princesa eslava; dimarts, al pavelló roig, amb la princesa tàrtara; dimecres, al pavelló violeta, amb la princesa de Rum; dijous, al pavelló marró, amb la princesa àrab; divendres, al pavelló blanc, amb la princesa de Coràsmia.

Manuscrits El Hasht-Bihisht, i de fet tot el Khamsah, fou una obra popular en els segles posteriors a la mort de Khusro, no sols a l'Índia, sinó a l'Iran i en l'Imperi otomà. Es va il·lustrar amb tanta freqüència com el Khamsah de Nizami d'ençà del començament del . miniatura|Vararanes V caçant

Traduccions El Hasht-Bihisht només s'ha traduït totalment al rus i a l'italià. S'han publicat traduccions en vers de dues de les històries (les del dimarts i el divendres), per Sunil Sharma. Lal i Prasada en donen una traducció parcial directa a l'anglés i un comentari del conte del dissabte, Els tres prínceps de Serendip.

Manuscrit del Museu d'Art Walters W.623 Un manuscrit il·lustrat del poema forma part d'un Khamsah del 1609 elaborat a l'Iran safàvida. El text està en escriptura nastaʿlīq negra amb els títols dels capítol en roig.

Manuscrit del Museu d'Art Walters W.624 El poema fou il·lustrat en un manuscrit segurament produït a Lahore a la fi del , que es relaciona amb el patrocini d'Akbar (r. 1556-1605).

El manuscrit està escrit en nasta'liq per un dels més grans cal·lígrafs del taller mogol, Muhammad Husayn al-Kashmiri, honorat amb l'epítet de Zarrin Qalam ('ploma daurada'). El manuscrit conté els noms d'alguns pintors: Lal, Manuhar, Sanwalah, Farrukh, Aliquli, Dharamdas, Narsing, Jagannath, Miskina, Mukund i Surdas Gujarati. Els il·luminadors són Husayn Naqqash, Mansur Naqqash, Khvajah Jan Shirazi i Lutf Allah Muzahhib.

Referències

Categoria:Literatura índia Categoria:Manuscrits il·luminats Categoria:Obres del segle XIV