L'Illa de Veniça (nom oficial en francès: L'Isle-sur-la-Sorgue) és un municipi francès del departament de la Valclusa, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava. El municipi tenia 20.244 habitants l'any 2023.
La vila està estretament vinculada a la Sorga, que es divideix en diversos braços i canals al seu pas pel terme municipal. L'aprofitament de l'aigua va tenir un paper central en el desenvolupament econòmic local, especialment en les activitats artesanals i industrials que utilitzaven la força hidràulica. Al nucli antic encara es conserven diverses rodes hidràuliques com a testimoni d'aquest passat.
Des de la segona meitat del segle XX, la vila s'ha especialitzat també en el comerç d'antiguitats i la brocanteria. Aquesta activitat va adquirir una importància creixent a partir de finals de la dècada del 1960, després del declivi de bona part de les antigues indústries locals.
Geografia miniatura|esquerra|300px|La Sorga al seu pas pel centre de L'Isle-sur-la-Sorgue.
El terme municipal és recorregut per una densa xarxa de braços de la Sorga i de canals associats. La xarxa hidrogràfica combina cursos naturals amb derivacions i canalitzacions creades al llarg dels segles per aprofitar l'aigua per al reg, les activitats domèstiques i la producció artesanal i industrial.
Al lloc conegut com el Partage des Eaux, la Sorga es divideix en dos braços principals: la Sorga de Velleron i la Sorga d'Entraigues. La distribució del cabal, establerta per un decret de 1852, assigna cinc dotzenes parts a la primera i set dotzenes parts a la segona. A partir d'aquests cursos es forma una xarxa de braços secundaris que s'estén per la plana de les Sorgues.
Un dels cursos que travessen el nucli antic és el canal de l'Arquet. L'aprofitament de l'aigua d'aquest canal va adquirir una funció econòmica important amb el desenvolupament de les activitats artesanals i industrials. A finals del segle XIX i començaments del segle XX, disset rodes hidràuliques funcionaven al llarg de l'Arquet.
Història miniatura|300px|Roda hidràulica de fusta en un dels canals de L'Isle-sur-la-Sorgue.
De la prehistòria a l'edat mitjana Les excavacions efectuades entre 2012 i 2015 al sector de les Bagnoles, aproximadament a 1,5 km al nord-oest del centre actual, van posar al descobert un assentament del Neolític datat cap al 4000 aC. El jaciment comprenia habitatges construïts amb fusta i terra crua i un espai funerari, i demostrà l'ocupació humana de la plana de la Sorga molt abans del desenvolupament medieval de la vila.
La població va adquirir la seva configuració urbana entre els segles XI i XII. Les primeres mencions escrites del topònim Insula, amb el significat d'«illa», daten del segle XI. Durant el segle XII la vila ja estava envoltada de muralles.
Com a mínim des del segle XI, l'aigua de la Sorga s'aprofitava per moure molins, alguns dels quals estaven relacionats amb la producció tèxtil. Des del segle XII i fins a 1236, la ciutat va estar administrada per un consolat format per representants de les famílies de cosenyors locals, que exercia funcions judicials i controlava, entre altres drets, els peatges, els forns i els molins.
L'any 1235, l'emperador Frederic II confià la ciutat al comte de Tolosa. Durant les dècades següents, la major part dels cosenyors van vendre els seus drets al comte i l'any 1253 el poder senyorial ja s'havia concentrat en les seves mans.
La comunitat jueva La presència de famílies jueves a la vila està documentada des de 1268. Inicialment vivien barrejades amb la resta de la població, però a partir de la segona meitat del segle XV van ser progressivament concentrades en un barri específic o carrière, denominació utilitzada per als barris jueus del Comtat Venaissí.
L'any 1624, les autoritats pontifícies van obligar els jueus del Comtat Venaissí a residir únicament a Avinyó, Carpentras, Cavaillon i L'Isle. Al segle XVIII, el barri jueu de L'Isle ocupava prop de 6.000 m² i hi residien entre 300 i 400 persones.
Durant aquell segle, diverses famílies jueves es van especialitzar en el comerç de draps de llana i de cavalls. L'augment demogràfic i la millora econòmica van comportar l'ampliació del barri i la construcció o renovació de diversos edificis civils i comunitaris, entre els quals la sinagoga, reconstruïda a partir de 1759.
La incorporació del Comtat Venaissí a França l'any 1791 va posar fi a les restriccions de residència i circulació. El barri jueu es va anar buidant i la sinagoga, abandonada durant la Revolució Francesa, acabà sent enderrocada l'any 1856.
Industrialització i transformació econòmica L'aprofitament de l'energia hidràulica, ja important durant l'edat mitjana, es va intensificar amb la industrialització del segle XIX. La indústria de la llana esdevingué una de les principals activitats econòmiques locals i, a partir de 1840, les fàbriques de la ciutat van produir els anomenats Tapis de l'Isle. Des de 1927, després de la fusió de dos establiments locals, aquests productes van passar a denominar-se Tapis d'Avignon.
A finals del segle XIX i començaments del segle XX, la indústria tèxtil ocupava entre 300 i 400 treballadors. Al canal de l'Arquet funcionaven disset rodes hidràuliques que aprofitaven l'aigua de la Sorga. La força hidràulica també s'utilitzava en molins fariners, papereres, fusteries i establiments metal·lúrgics.
Paral·lelament, els jaciments de guix dels voltants del llogaret de Saint-Antoine van afavorir el desenvolupament d'una indústria guixera. Els productors locals ja exportaven guix a les obres d'Avinyó durant el segle XIV, i aquest material va continuar tenint una presència important en la construcció i les arts decoratives locals fins al començament del segle XX.
L'agost de 1890, el municipi adoptà oficialment la denominació L'Isle-sur-la-Sorgue, en substitució del nom administratiu anterior de L'Isle.
A mitjan segle XX, moltes de les fàbriques tradicionals van anar tancant a causa dels canvis tecnològics i de la manca de modernització dels establiments. A partir de finals de la dècada del 1960, una part de l'activitat industrial fou progressivament substituïda pel turisme i pel comerç d'antiguitats.
Patrimoni miniatura|300px|Canal de la Sorga entre les cases del nucli antic de L'Isle-sur-la-Sorgue.
El nucli antic conserva nombrosos edificis religiosos, residències particulars i construccions relacionades amb la història de la vila. Diversos immobles estan protegits com a monuments històrics, entre els quals la col·legiata de Notre-Dame-des-Anges, l'Hôtel-Dieu, l'Hôtel Donadeï de Campredon, una casa renaixentista del carrer Ledru-Rollin, la Tour d'Argent i l'antic cementiri jueu.
Col·legiata de Notre-Dame-des-Anges La col·legiata de Notre-Dame-des-Anges, situada al centre de la població, té els seus orígens al segle XIII. La institució col·legial va ser fundada l'any 1212 pel bisbe de Cavaillon, però no es conserva l'edifici primitiu, que fou reconstruït progressivament entre els segles XV i XVII.
La capçalera conserva elements del gòtic, mentre que els nivells superiors del campanar, acabat el 1538, incorporen formes renaixentistes. La nau i les capelles laterals van ser reconstruïdes al segle XVII segons els plans de l'arquitecte avinyonès François Royers de La Valfenière, i la nova col·legiata fou consagrada el 29 de maig de 1672.
L'edifici presenta una nau única de sis trams flanquejada per capelles laterals, segons una disposició adaptada a les pràctiques religioses de la Contrareforma. L'interior conserva una abundant decoració barroca formada per retaules, pintures, escultures i fusteria daurada o policromada.
Hôtel Donadeï de Campredon L'Hôtel Donadeï de Campredon és una residència aristocràtica construïda durant la segona meitat del segle XVIII per a Charles Joseph de Campredon. L'edifici fou projectat per l'arquitecte local Esprit-Joseph Brun amb una planta en forma de L i una façana ordenada oberta al carrer principal.
A l'interior destaquen el vestíbul, una gran escala de tres trams amb barana de ferro forjat i diverses sales decorades amb guixeries. El jardí conserva tres nínxols, un dels quals incorpora una font. L'Ajuntament adquirí l'edifici l'any 1977 i des de 1984 acull un centre d'art.
Altres edificis protegits Entre els altres elements patrimonials protegits hi ha l'Hôtel-Dieu, principalment del segle XVIII, del qual estan protegits, entre altres elements, diversos edificis, la capella, la farmàcia, l'escala monumental i una font del jardí.
També estan protegits una casa renaixentista del segle XVI situada al carrer Ledru-Rollin, l'Hôtel de Ganges, dels segles XVII i XVIII, la Tour d'Argent, d'origen medieval, i l'antic cementiri jueu, inscrit íntegrament com a monument històric l'any 2008.
Antiquaris i mercats L'Isle-sur-la-Sorgue s'ha especialitzat en el comerç d'antiguitats i la brocanteria des de finals de la dècada del 1960, quan aquesta activitat va anar substituint una part de les antigues indústries locals. La documentació municipal situa la ciutat en el tercer lloc europeu en aquest sector i assenyala que s'hi celebren dues grans fires anuals, per Pasqua i per l'Assumpció.
El municipi conserva també una tradició de mercat a l'aire lliure. Els mercats tradicionals dels dijous i diumenges se celebren durant tot l'any al centre de la població i ofereixen productes alimentaris locals, roba, objectes de decoració, formatges i altres mercaderies. Els diumenges se celebra també un mercat de brocanteria a l'avinguda des Quatre Otages.
Demografia La població municipal va créixer notablement durant la segona meitat del segle XX, passant de 9.740 habitants l'any 1968 a 16.971 el 1999. El creixement ha continuat a un ritme més moderat durant el segle XXI: el municipi tenia 18.799 habitants el 2007, 19.421 el 2017 i 20.244 el 2023.
Administració L'Isle-sur-la-Sorgue és administrada per un consell municipal de 35 membres. Després de les eleccions municipals dels dies 15 i 22 de març de 2026, el nou consell va quedar constituït el 27 de març. Pierre Gonzalvez fou reelegit alcalde per al mandat 2026–2032, assistit per deu tinents d'alcalde.
El nombre de membres del consell municipal va passar de 33 a 35 en el mandat iniciat el 2026 arran del creixement de la població per damunt dels 20.000 habitants.
Agermanaments L'Isle-sur-la-Sorgue està agermanada amb:
Penicuik, Escòcia Anagni, Itàlia
Referències
Illa de Veniça, L'