Antoine Charles Louis, comte de Lasalle, va ser un general de cavalleria del Primer Imperi, nascut a Metz el 10 de maig de 1775 i mort en combat durant la batalla de Wagram el 6 de juliol de 1809. Procedent d'una família noble, es va allistar molt jove a l'exèrcit reial. Sota la Revolució Francesa, esdevingué oficial, després participà en les campanyes d'Itàlia i d'Egipte on destacà per la seva audàcia i les seves accions brillants.
Nomenat coronel del 10è regiment d'hússars al seu retorn a França l'any 1800, va ser nomenat general de brigada als albors de les guerres napoleòniques. Al capdavant d'una brigada de cavalleria que es va convertir en l'"Infernale", Lasalle va acumular victòries contra els prussians durant la campanya de 1806 -sobretot amb la presa de la fortalesa de Stettin-, aleshores a Espanya com a oficial de divisió a Combats de Puentes del Tajo, Medina de Rioseco, Burgos i Medellín. Recordat l'any 1809 per participar en la campanya d'Àustria, després d'haver-se distingit una vegada més a Essling, el general Lasalle va morir colpejat per una bala al front, en les darreres hores de la batalla de Wagram.
Lasalle segueix sent conegut tant per les seves nombroses gestes d'armes com per les seves escapades de tota mena. Per torns donat, bevedor i fumador inveterat, va demostrar en el camp un notable sentit tàctic i una valentia llegendària que li van valer l'admiració dels seus soldats. La seva mort a Wagram, als trenta-quatre anys, va ser profundament sentida per les tropes i per Napoleó que va declarar sobre ell: Avui és considerat un dels majors generals de cavalleria del seu temps.
Biografia miniatura|esquerra|Caçadors de cavalleria francesos del període 1792 a 1800, de Richard Knötel. Durant la Revolució, Lasalle va fer les primeres armes al 23è Regiment de Caçadors. Antoine Charles Louis de Lasalle va néixer el 10 de maig de 1775 a Metz en el si d'una família de la noblesa de Lorena. El seu pare, Pierre-Nicolas de La Salle, que va fer carrera a l'administració militar -fou comissari d'ordres- i era el marit de Suzanne Dupuy de la Garde, una dona enèrgica que tenia molt d'afecte pel seu fill. Als 11 anys, el jove Antoine va optar per la carrera d'armes, i el 19 de juny de 1786 va ingressar com a tinent substitut al regiment d'infanteria d'Alsàcia.Hourtoulle 1979, p. 15 et 16.
El 25 de maig de 1791, mentre la Revolució Francesa estava en ple apogeu, Lasalle esdevingué segon tinent del 24è regiment de cavalleria.Nicolas 2018, p. 42. Davant la repressió contra la noblesa, Lasalle va haver d'abandonar el seu regiment per anar a París on la seva família es va traslladar durant l'any 1792. Va ser admès a la secció de PiquesNicolas 2018, p. 43. i va formar part de l'any següent, de les unitats de voluntaris que van marxar a l'exèrcit de la Nord.Nicolas 2018, p. 48. El 20 de febrer de 1794 es va incorporar al 23è regiment de caçadors de cavalls i es va guanyar molt ràpidament les primeres llistes des que va ser nomenat intendent el 21 de març del mateix any.
Amb el seu nou cos va assistir a diverses batalles contra els Aliats i va destacar per "l'acreditació de les seves bones qualitats, la seva conducta reglada, el seu caràcter amable i els seus sentiments realment republicans" com ho demostra la seva petició d'ascens al grau de tinent amb el Comitè de Seguretat Pública. Aquest grau li fou concedit el 10 de març de 1795.Hourtoulle 1979, p. 16 à 18.
La campanya italiana miniatura|180px|esquerra|La cavalleria de l'exèrcit d'Itàlia, de Louis Bombled. Divuit homes del 1r Regiment de Cavalleria segueixen a Lasalle en la seva expedició a Vicenza. Poc després, Lasalle esdevingué ajudant de camp del general François Christophe Kellermann, general en cap de l'Exèrcit dels Alps; la seva mare, que va conèixer el general durant molt de temps a Metz, va donar suport a aquest nomenament. Després d'un viatge que no va excloure alguna extravagància -"a Lió, les despeses són molt elevades", escriu Hourtoulle-, el jove oficial es va incorporar a l'estat major de Kellermann on aquest el va contractar com a secretari de l'administració del cos. Aleshores era adjunt de l'ajudant general François Étienne Kellermann, fill del general que va servir a l'exèrcit d'Itàlia. Una desventura va inaugurar la seva arribada al país quan va ser capturat pels austríacs a la ciutat de Brescia. Portat al mariscal Wurmser per ser interrogat, aquest li pregunta a Lasalle: "Però quants anys té el seu nou general en cap?" al que Lasalle respon orgullós “l'edat d'Escipió, quan va derrotar a Anníbal”. Va ser alliberat poc després i aquesta vegada va ser destinat a l'estat major del general André Masséna. El 7 de novembre de 1796, amb 21 anys, fou nomenat capità.Hourtoulle 1979, p. 19 à 25.
Aleshores, l'aspecte oficial va mantenir una relació sentimental amb la marquesa de Sali, que vivia a Vicenza.Nicolas 2018, p. 71. Una ofensiva austríaca obliga els francesos a abandonar la ciutat però Lasalle no dubta a arriscar-se per anar a veure la persona que estima. La nit del 16 de desembre, amb 18 homes del 1r Regiment de Cavalleria, travessà discretament les línies enemigues i, després d'amagar el seu escamot, va córrer cap a la marquesa que li havia recollit informació relativa a la força i l'organització de les tropes austríaques.Nicolas 2018, p. 73. Quan s'acabava de donar l'alarma, Lasalle va partir en sentit contrari cap al pont sobre el Bacchiglione, va empenyer un destacament de 36 hússars austríacs a prop i va aconseguir arribar a la riba oposada amb la seva petita tropa. Al voltant de quinze austríacs van ser assassinats o capturats, mentre que Lasalle només va perdre quatre homes. Va comunicar a Napoleó Bonaparte una informació militar de tanta importància que el general en cap de l'exèrcit d'Itàlia va fer els ulls grossos davant la seva broma i el va nomenar immediatament cap d'esquadra el 6 de gener de 1797.Hourtoulle 1979, p. 25 et 26.Nicolas 2018, p. 74. miniatura|180px|El cap d'esquadra Lasalle a la batalla de Rivoli, de Victor Huen. El gener de 1797, l'exèrcit austríac del general Alvinczy va prendre l'ofensiva i va amenaçar amb aclaparar la divisió de Joubert que havia pres una posició a Rivoli. Bonaparte va anar en ajuda de Joubert amb la cavalleria de Leclerc, seguit de les divisions de Rey i Masséna. Lasalle també hi és amb una esquadra de caçadors de cavalls del 22è. Després d'un període de vacil·lació a la línia francesa, l'arribada de Masséna va capgirar la situació i l'atac es va generalitzar. Designat per aturar la progressió de les columnes austríaques a la dreta, el cap d'esquadra Lasalle va llançar la càrrega amb 26 caçadors i va fer tornar als atacants al fons del talús, després va trobar un batalló aïllat i el va obligar a rendir-se. La derrota d'Alvinczy és completa. La llegenda diu que al final de la batalla, un Lasalle esgotat es va presentar a Bonaparte que, assenyalant les banderes agafades a l'enemic a terra, li va dir: “aixeu-vos-hi, us ho mereixeu”. Més tard, aquest últim va confirmar el paper decisiu que va jugar Lasalle durant aquesta jornada dient: «Fem Masséna, Joubert, Lasalle i jo qui vam guanyar la batalla de Rivoli».Hourtoulle 1979, p. 27 à 30.
Mentre les tropes franceses es desplaçaven contra l'arxiduc Carles prop del Piave, el jove mosel·là va continuar les seves gestes a l'exèrcit d'Itàlia. Atacat sobtadament al poble d'Ospedaletto pels hússars austríacs, es va refugiar darrere d'un carro en companyia d'un brigadier i va mantenir a ratlla els atacants fins que els seus dragons, que havien anat com a recol·lectors, es van re-agrupar per donar-li un cop de mà. Va començar un combat cos a cos, al final del qual Lasalle va capturar gairebé tot el destacament austríac. Poc després, es va distingir a la riba del Piave contra la cavalleria austríaca i va rebre tres cops de sabre; “Aquest boig de Lasalle […] deixa que la seva ment se l'emporti”, jutja Kellermann, que observa l'escena com un espectador. Lasalle va realitzar la seva darrera proesa d'armes de la campanya a l'encreuament del Tagliamento el març de 1797: acompanyat d'un grapat de guies, va irrompre a Valvasone ocupada per un esquadró de genets austríacs i els va obligar a evacuar la ciutat i després a repassar ràpidament el Tagliamento. S'acaben les operacions, els austríacs demanen la pau. El mateix Bonaparte va escriure a madame Lasalle sobre el seu fill: «Aquest valent oficial es va omplir de glòria en l'exèrcit d'Itàlia».Hourtoulle 1979, p. 30 à 32.
Ara cap d'esquadra del 7 bis regiment d'hússars, Lasalle passa de guarnició en guarnició: Màntua, Peschiera, Roma... Allà, la tropa amenaça de rebel·lar-se contra els seus generals perquè fa mesos que no es dona la paga. Masséna es mostra incapaç de restablir l'ordre malgrat el suport dels seus subordinats -incloent-hi Lasalle i el seu comandant de cos, el coronel Champeaux- i ha de ser substituït. La tensió va disminuir i va ser durant aquest període que el brillant cap d'esquadra va conèixer a Joséphine d'Aiguillon, la dona del general Victor Léopold Berthier, que es va convertir en la seva amant. Mentrestant, el 7è Hússars va ser assignat a l'ala esquerra de l'“Exèrcit d'Anglaterra”, destinat a ser el futur Exèrcit d'Orient.Hourtoulle 1979, p. 32 à 36.
La campanya d'Egipte miniatura|La batalla de les piràmides, 21 de juliol de 1798, vista per Wojciech Kossak. Durant els combats, Lasalle va tallar la retirada dels mamelucs amb 60 genets. El 26 de maig de 1798, Lasalle s'embarca amb el general Desaix a la fragata "La Courageuse" al port de Civitavecchia. El seu regiment, el 7 bis hússars, és a la brigada Mireur amb els 20 dragons. L'1 de juliol, les tropes franceses van desembarcar a la costa d'Alexandria. La presa de la ciutat es va produir sense massa resistència però per arribar al Caire l'exèrcit va haver de començar a travessar el desert sense aigua, sense menjar i assetjat pels beduïns. Lasalle viatja amb dos camarades del seu regiment, el cap d'esquadra Detrès i el tinent Desvernois. Després d'un primer enfrontament contra els mamelucs a Chebreiss el 13 de juliol, en el qual Lasalle no va participar, els francesos van arribar prop de les piràmides el 21 de juliol de 1798. Davant dels mamelucs que es van refugiar al poble d'Embabeh per bloquejar l'avanç de l'exèrcit francès. al Caire, Napoleó va formar les seves cinc divisions en quadrats i va llançar l'assalt. Les càrregues de la cavalleria egípcia van trencar contra les formacions franceses la progressió de les quals era inexorable. Lasalle està al capdavant de 60 homes i s'apodera de la sortida del reducte d'Embabeh cap a Gizeh, que talla la retirada de l'enemic. El mateix vespre Bonaparte el va nomenar cap de brigada provisional de la 22a semi-brigada de caçadors a cavall.Hourtoulle 1979, p. 39 à 44.