La casa de Gonzaga, titular del ducat de Màntua, va exercir durant el Renaixement un dilatat mecenatge de les arts. Iniciat en la segona meitat del segle XV per Lluís III Gonzaga, aquest va atreure a Màntua a reconeguts artistes del Renaixement italià com Pisanello, Leon Battista Alberti i Andrea Mantegna amb l'objectiu que la seva cort competís en magnificència respecte a ciutats més poderoses com Florència, Venècia i Roma. Els successors de Lluis van anant ampliant la col·lecció, que incorporà obres de Ticià, Leonardo da Vinci, Rafael, Antonio da Correggio i Giulio Romano.
Les dificultats econòmiques que arrastrava la casa de Gonzaga van fer que el duc Vicenç II, poc sensible al col·leccionisme d'art, vengués el 1627 la col·lecció de pintures. La urgència de diners sorgida de la guerra de successió de Màntua va fer que el seu successor, Carles I Gonzaga-Nevers, vengués les escultures i altres obres en el 1628. En els dos casos el comprador fou Daniel Nijs, obrant com a agent per a la col·lecció d'art de Carles I d'Anglaterra. El que quedà de valor de la col·lecció a Màntua fou saquejat arran de la captura de la ciutat durant la guerra de successió de Màntua en el 1630.
Els col·leccionistes La casa de Gonzaga va assolir el domini del ducat de Màntua el 16 d'agost de 1328, quan Lluís I Gonzaga va prendre el poder a la família Bonacolsi. La política cultural de la família ducal Gonzaga, que va governar des del 1328 fins al 1708, va transformar aquesta ciutat de províncies en un centre artístic preeminent i innovador. El prestigi que els Gonzaga volien mantenir i augmentar es basava en la seva hospitalitat en l'estada de grans personatges com l'emperador Carles V, els seus cavalls, la col·lecció d'art i en l'elegància dels edificis. La seva activitat més notòria de mecenatge de les arts fou en els períodes renaixentista i barroc.
Lluis III Gonzaga (1444 - 1478) miniatura|Sostre de la Camera degli sposi, de Mantegna Lluís III Gonzaga fou l'iniciador de les activitats de mecenatge de la família Gonzaga. Va convèncer en el 1457 al pintor Andrea Mantegna perquè es mudés a Màntua per entrar al seu servei com a pintor de la cort, encara que no fou fins al 1460 que aquest es traslladà i es convertí en el primer pintor del renaixement que treballà a temps complet al servei d'un noble. Segons els termes de l'acord, el pintor no podia executar encàrrecs per altres patrons sense el permís previ del duc de Màntua. Si bé els termes econòmics eren bons per a un artista de la seva edat, la casa de Gonzaga patia una insolvència econòmica crònica, la qual cosa provocava que sovint li paguessin tard i en espècies, en finques rústiques i cases propietat dels Gonzaga. L'estada de Mantegna a la cort dels ducs de Màntua fou molt extensa, s'estendria entre 1460 i la seva mort el 1506, treballant per a tres ducs; Lluis III, Frederic II i Francesc II.
Al llarg del seus anys al serveis dels Gonzaga, va produir dissenys per arquitectura, escultura, orfebreria, copes de cristall, tapissos i brodats. Va dirigir concursos i va fer escenografia per a obres de teatre. I de passada va fer una mica de pintura. Entre 1465 i 1474 Mantegna pintà les parets i el sostre en cúpula de la sala anomenada Camera degli Sposi, ubicada al palau Ducal de Màntua. Els panys de paret estan decorats amb escenes de la vida de la cort. La cúpula de la sala, situada en el centre d'una balconada circular, estava decorada amb falsos relleus de bustos i escenes clàssiques, i en la que querubins i altres figures treien el cap, fent ús de l'efecte trompe-l'œil en l'òcul central del sostre, constituint el primer intent d'aquesta mena d'il·lusió òptica que els artistes italians en els dos segles següents perseguiren insistentment. Lluís III Gonzaga morí el 1478 i fou succeït per Frederic I Gonzaga, el qual també assumí el paper de mecenes del pintor.
No es coneix amb seguretat quin duc de Màntua encomanà l'obra mestra Triomf del Cèsar, una sèrie de nou grans pintures representant una desfilada militar triomfal que celebra la victòria de Juli Cèsar a la guerra de les Gàl·lies. L'obra podia haver estat encomanada per Lluís III en el seu últim any de vida, o bé pel duc Frederic III o fins i tot pel seu successor, Francesc II Gonzaga. Fos qui fos el mecenes de l'obra, aquest volia identificar-se amb el general romà més famós de l'antiguitat, Juli Cèsar. El renom de Mantegna va anar creixent, fins al punt d'haver de desplaçar-se a Roma entre 1488 i 1490 per pintar la capella del papa Innocenci VIII al complex del pati del Beldevere del palau del Vaticà.
Frederic I Gonzaga (1478 - 1484) Frederic I Gonzaga va romandre al poder només 6 anys, des del 1478 al 1484, però fins i tot en aquests pocs anys va deixar la seva empremta encarregant a l'arquitecte i escultor Luca Fancelli la Domus Nova, un complex d'estades per al nou palau de Màntua, amb una façana que es remunta a l'estil renaixentista toscà. Frederic era geperut, i com a tal es pot veure en el seu retrat de la Camera degli Sposi, de Mantegna. El pintor el representà tal com era, encara que tapat per una capa.
Francesc II Gonzaga i Isabel d'Este (1484 - 1519) miniatura|Dona amb gosset, de Lorenzo Costa Francesc es va distingir principalment com a condottiero en les guerres d'Itàlia, posant-se al servei de qui li oferís els millors avantatges, ja fossin econòmics o de seguretat per al propi marquesat de Màntua. Com a mecenes, el duc Francesc va encarregar a Mantega diversos treballs, com la Madonna della Victoria, pintura propagandística per fer creure als seus súbdits que havia obtingut una gran victòria a la batalla de Fornovo quan la realitat és que l'encontre fou un desastre per tots els contendents. L'esposa de Francesc i duquessa consort, Isabel d'Este, també li va encarregar obres, atreta pel seu virtuosisme però exasperada per la lentitud del seu treball. Per a la duquessa va pintar, entre altres obres, Parnasus i el Triomf de les virtuts
Mantega va produir bastantes pintures al tremp sobre tela de reduïdes dimensiones, entre les quals destaquen l' Adoració dels Reis Mags i Crist mort, obra que la seva mort impedí acabar.
A la mort de Mantegna en el 1506, Francesc va contractar a Lorenzo Costa, del qual destaca la pintura Dona amb gosset, de la que es diu que la dona és Isabel d'Este, esposa de Francesc II. Isabel, casada amb Francesc el 1490, també va tenir un paper actiu en el mecenatge de la cort mantuana. El 1499 va encomanar a Leonardo da Vinci dos retrats seus, motiu que es repetiria per altres artistes en dibuixos, pintures i escultures. Dona grassa a partir de la trentena, es feia pintar més prima i afavorida.
Isabel d'Este era una noble renaixentista. Seguint els exemples dels seus oncles, Lionel d'Este i Borso d'Este, Isabel es feu construir un estudioli, una habitació on guardava llibres, objectes preciosos, antiguitats i pintures. A la mort del seu marit el 1519, traslladà l'estudi a un espai més ampli. Si bé el seu objectiu era cobrir els panys de paret exclusivament amb pintures de Mantegna, la seva lentitud l'obligaren a penjar-hi també obres de Lorenzo Costa, Perugino i Correggio.
Frederic II Gonzaga (1519 - 1540) miniatura|Verge amb Jesús, de Gulio Romano Ticià fou un dels principals pintors de la cort de Frederic II, i en el 1529, durant la visita que l'emperador Carles V feu a Màntua, el duc presentà Ticià a l'emperador, el qual posteriorment li encarregaria moltes pintures.. El duc de Màntua encomanà vàries obres a Ticià, com un retrat del propi duc i la pintura de motiu religiós Nostra Senyora i Sant Catalina. La petita mida d'aquesta obra (71 cm. per 87 cm.) indica que podria haver estat destinada a la devoció privada. L'encàrrec més important que rebé Ticià del duc fou la sèrie d'onze retrats d'emperadors romans, executats entre 1636 i 1640. L'anomenada d'aquest retrats fou molt gran, demostrat pel fet que van ser les pintures de Ticià més copiades amb el pintor en vida. Traslladades a Espanya, es van destruir en un incendi el 1734. Altres pintures d'aquest autor encarregades pel duc son els retrats Retrat d'home amb armadura i Retrat de Giulio Romano.
Tant aviat Giulio Romano, arquitecte i pintor, es va incorporar a la cort de Frederic II l'octubre de 1524, el duc li encarregà la construcció d'un edifici per allotjar hostes importants i també a la seva amant, Isabella Boschetta. Romano va construir un palauet, anomenat palau del Te, amb estances al voltant d'un pati central. L'interior estava decorat amb pintures murals, principalment de mitologia clàssica amb una forta càrrega eròtica. Com a pintor, Giulio Romano va executar el retrat d'una dona, possiblement l'esposa del duc, Margarida Paleòloga, encara que també s'ha atribuït erròniament a Isabel d'Este. També destaca el retrat Verge amb Jesús.
El duc Frederic també comprava pintures a l'engròs. El 1535 va adquirir 120 obres procedents d'un lot de 300 pintures flamenques que el marxant Matteo de Nasar havia portat a Màntua.
Margarida Paleòloga, regent (1540 - 1549 i 1550 - 1556) Margarida, a la mort del duc el 1540 i atesa la minoria d'edat dels seus fills, va ser regent del ducat des de 1540 fins al 1556, juntament amb els seus cunyats Hèrcules i Ferran. La regència es produí en dos períodes; el primer, de 1540 fins a 1549, durant la minoria d'edat de Francesc III Gonzaga. Aquest morí el 1550, i atès que el successor, Guillem Gonzaga era menor d'edat, es produí una segona regència del 1550 fins al 1556.
El gener de 1549, l'hereu de la corona de Castella i futur rei Felip II de Castella va visitar Màntua en el seu periple per Europa, iniciat a Valladolid i amb Brussel·les com a destinació final, per trobar-se amb el seu pare Carles V. La seva entrada a la ciutat fou recreada posteriorment per Tintoretto en l'obra Entrada de Felip II a Màntua, pintura que encarregaria Guillem Gonzaga dintre de la sèrie Els fasts dels Gonzaga.
Guillem Gonzaga (1550 - 1587) miniatura|Francesc II Gonzaga a la batalla del Taro, de Tintoretto Mentre el duc Guillem Gonzaga era menor d'edat, els regents de Màntua eren la seva mare i tiets; a partir de 1641 Guillem passà a governar el ducat per si mateix. Guillem va tendir a encarregar obres a artistes locals, com Lorenzo Costa Mantovano, també anomenat Lorenzo Costa el Jove, Ippolito Andreasi i Teodoro Ghisi, tots els quals van treballar sota la direcció de Giovanni Battista Bertani. El duc inicià la remodelació del palau ducal de 1572-1574, ampliant l'edifici i creant sales per a pintures i escultures. Va encarregar a Tintoretto la realització d'una sèrie de pintures mostrant les representacions dels principals esdeveniments de la història de la Casa dels Gonzaga per a la glorificació de la família del duc. Les obres s'executaren en dues fases. Les quatre primeres obres es pintaran al taller del pintor a Venècia, i 1579 Tintoretto lliurà les personalment i en supervisà la col·locació. El pintor tornà a Màntua el 1580 amb les quatre restants. Aquestes vuit pintures són conegudes com Els fasts dels Gonzaga o el Cicle Gonzaga. Si bé les obres s'encarregaren a Tintoretto, la magnitud de la feina a fer i el poc temps disponible provocaren que també hi participessin altres membres del taller del mestre, inclòs el seu fill Domenico. Tintoretto es va limitar essencialment a la concepció de les composicions, deixant la major part de l'execució de les pintures als seus ajudants.
El duc també tenia interès per les escultures clàssiques, i en la remodelació del palau ducal també es construí una galeria d'escultures, similar a les creades a la dècada de 1560 per altres prínceps renaixentistes com Alfons II d'Este a Ferrara, Cosme I de Mèdici a Florència, el cardenal Alexandre Farnese a Roma, el cardenal Domenico Grimani a Venècia o Albert V de Baviera a Munich.. La col·lecció fou seleccionada pel bisbe Gerolamo Garimberto, bon coneixedor del mercat d'antiguitats de Roma.