Heraclià (en llatí Heraclianus, en grec ) va ser un usurpador del tron imperial romà del . La seva usurpació va provocar la tercera guerra civil romana durant el regnat d'Honori (r. 395-423).
Biografia Era oficial de l'emperador Flavi Honori. Apareix el 408 com la persona que va matar de pròpia mà a EstilicóSmith. 1870. 402 i va rebre en recompensa el càrrec de comes d'Àfrica.Jones, Martindale & Morris 1992, p. 539. Zòsim diu que va succeir a Batanari (que estava casat amb la germana d'Estilicó),Zòsim, 5:37:6 el qual fou executat per ordre d'Honori aquell any 408, però en aquest any apareix a Àfrica un comes Joannes que fou mort en una revolta popular, i probablement Heraclià fou successor d'aquest i no de Batanari.Orosi. 7:42:10 Orosi diu que Heraclià no fou enviat a Àfrica fins al 409 quan va assolir la corona Prisc Àtal.
Heraclià es va mantenir lleial a Flavi Honori contra Prisc Àtal i el va ajudar també contra el visigot Alaric I, assegurant les principals posicions a Àfrica i confiscant naus per impedir abastir de gra a Roma, fet que provocà la fam a la ciutat.Bury. 1899. 120 Prisc va enviar com a governador a Constant, però sense tropes, contant suposadament amb la submissió voluntària d'Heraclià o la revolta dels provincials, però cap d'aquestes coses es va produir i Constant va morir.Bury. 1899. 119 Prisc va enviar diners a Constant per assolir els seus objectius, però la major part d'aquests diners van caure en mans d'Heraclià que els va enviar a Honori a Ravenna. Alaric va proposar enviar a Àfrica al seu general Drumes, però Prisc no ho va consentir, i fou una de les causes que van portar a l'enderrocament de Prisc pels visigots. Heraclià disposava d'una força molt petita (ja que Alaric només pensava enviar mig miler de soldats) però sembla que tenia la fidelitat dels provincials a causa del fet que havia ordenat tolerància amb els donatistes i havia convençut Honori de decretar la tolerància. Però quan el perill va haver passat Heracli va revocar l'edicte anterior.
Usurpació i mort Aquests serveis el van fer mereixedor al consolat. Fou cònsol designatus (probablement com a col·lega de Flavi Luci) l'any 412 per exercir el 413, però mai va arribar a exercir, ja que per causes poc clares el mateix 412, instigat pel seu cunyat Sabinià, es va revoltar i es va proclamar emperador.
La seva primera mesura fou paralitzar els lliuraments de gra a Roma, com ja havia fet contra Prisc Àtal i, en segon lloc, confiscar tots els vaixells per portar forces a Itàlia. Un edicte d'Honori datat el 7 de juliol del 412 a Ravenna, dicta pena de mort contra Heraclià i els seus seguidors.Jones, Martindale & Morris 1992, p. 540.
Un cop reunida la flota, el 413, va agrupar les tropes regulars d'Àfrica i va envair Itàlia. Va desembarcar amb l'exèrcit que havia reclutat i es va dirigir cap a Ravenna. Honori va enviar contra ell al comes Marí. Segons Osori i Marcel·lí, Heraclià va fugir davant l'arribada de Marí abandonant l'exèrcit. Segons Hidaci es va produir una batalla a Otricoli, amb 50.000 morts, desfavorable a Heraclià. Sigui com sigui, Heraclià i va tornar a Cartago on immediatament fou assassinat, al Temple de Memoria. Sabinià va fugir a Constantinoble d'on fou retornat i posteriorment exiliat. Honori va declarar anul·lat el consolat d'Heraclià i va decretar l'abolició del seu nom i la seva memòria (damnatio memoriae), les seves possessions van anar a mans de Flavi Constanci.
Jeroni d'Estridó l'acusa de maltractar els que fugint de Roma arran de l'usurpació d'Àtal van anar a Cartago. Sembla que va empresonar a Anicia Faltònia Proba, Anicia Iuliana i Demetrias, alliberades arran d'un fort rescat.Jeron. Ep. 130.7
Referències
Bibliografia Jeroni d'Estridó. Epistulae, 130.7; Dialogus contra Pelagianos, 3.19; Commentaria in Ezechielem, 9.28 Jordanes, Romana, 325 Hidaci, Chronicon, 51,56 Comte Marcel·lí, Chronicon, sub anno 413 Olimpiodor de Tebas, frammento 23 Orosi, Historiae adversum Paganos, 7.29,42 Procopi de Cesarea, Guerra vandalica, 1.2.30.36 Pròsper d'Aquitània, sub anno 413 Sozomen, 9.8.3–7 Teòfanes el Confessor, AM 5904 Zòsim, Historia Nova, 5.37; 6.7–11 Chronica Gallica of 452, 75
Jones, Arnold Hugh Martin; Martindale, John Robert; Morris, John (1992). "Heraclianus 3". The Prosopography of the Later Roman Empire 2 Part Set: Volume 3. Cambridge: Cambridge University Press. pp. 539–540. . Bury, J. B., A History of the Later Roman Empire from Arcadius to Irene, Vol. I (1889) Smith, William, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Volume 2, C. Little and J. Brown, Boston, 1870, p. 402
Categoria:Cònsols romans Categoria:Governadors romans Categoria:Militars romans Categoria:Usurpadors del tron imperial romà Categoria:Morts el 413 Categoria:Romans del segle IV Categoria:Romans del segle V