Johannes "Macky" Steinhoff (15 de setembre de 1913 - 21 de febrer de 1994) va ser un as de la Luftwaffe durant la Segona Guerra Mundial, general alemany i oficial de l'OTAN. Va ser un dels pocs pilots de la Luftwaffe que va sobreviure per volar operativament durant tot el període de guerra 1939–45 fins que va patir cremades greus durant un enlairament fallit. Steinhoff també va ser un dels pilots amb més puntuació, amb 176 victòries, i un dels primers a pilotar el caça de reacció Messerschmitt Me 262 en combat com a membre de l'esquadró Jagdverband 44 dirigit per Adolf Galland. Steinhoff va ser condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases, i més tard va rebre la Gran Creu de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya i diversos premis estrangers, com ara la Legió del Mèrit estatunidenca i la Legió d'Honor francesa. Va tenir un paper en l'anomenada revolta dels pilots de caça a finals de la guerra, quan diversos oficials superiors de la força aèria es van enfrontar a Hermann Göring.
Steinhoff es va incorporar a l'Oficina de Rearmament del govern d'Alemanya Occidental com a consultor en aviació militar el 1952 i es va convertir en un dels principals funcionaris encarregats de reconstruir la Força Aèria Alemanya durant la Guerra Freda. Quan es va jubilar, Steinhoff es va convertir en un autor molt llegit de llibres sobre l'aviació militar alemanya durant la Segona Guerra Mundial i les experiències del poble alemany en aquella època.
Biografia Johannes Steinhoff va néixer el 15 de setembre de 1913 a Bottendorf, Turíngia, fill d'un treballador agrícola i la seva tradicional mestressa de casa. Tenia dos germans, Bernd i Wolf, i dues germanes, Greta i Charlotte. La seva germana Charlotte es va casar amb Ludwig Hahn, el cap de la Sicherheitspolizei (Policia de Seguretat) i Sicherheitsdienst (Servei de Seguretat) a Varsòvia ocupada , que va participar en l'evacuació i destrucció del gueto de Varsòvia.
miniatura|esquerra|Hahn (dreta), amb la seva dona Charlotte i Steinhoff (centre). Steinhoff es va graduar a l'escola del convent Klosterschule Roßleben després d'haver "estudiat els clàssics i idiomes com el francès, l'anglès, el llatí i el grec" i entre 1932 i 1934 va llegir filologia a la Universitat de Jena, on va ser membre de la societat d'esgrima acadèmica Landsmannschaft Suevia i fraternitat masculina. Obligat a abandonar els seus estudis universitaris per falta de fons, Steinhoff es va allistar a la Kriegsmarine, on va servir durant un any al costat del seu amic Dietrich Hrabak com a cadet de vol naval abans de traslladar-se a la Luftwaffe recentment reformada el 1936.
Steinhoff va ser ascendit a Leutnant l'1 d'abril de 1936. Es va casar amb la seva dona Úrsula el 29 d'abril de 1939 i van tenir un fill, Wolf i una filla, Úrsula. Úrsula es va casar amb el professor d'economia i el senador de l'estat de Colorado (ara jubilat) Michael Bird. L'1 de gener de 1939, Steinhoff va ser ascendit a Oberleutnant.
A principis d'estiu de 1939, la Luftwaffe va començar a experimentar amb procediments de caces nocturns per a avions d'un sol motor. A causa de la manca de volants experimentats, les operacions es van restringir a les hores de la tarda i del matí. L'1 d'agost, Steinhoff va ser nomenat Staffelkapitän (líder d'esquadró) de l'11. (Nachtjagd) Staffel (esquadró) del Lehrgeschwader 2 (JG 2—2a Ala de Demonstració) amb seu a Greifswald. Inicialment, l'esquadró estava equipat amb el caça Arado Ar 68 abans de ser reequipat amb el Messerschmitt Bf 109 D-1. La unitat estava subordinada a la Stab (unitat de la seu) del Kampfgeschwader 2 (JG 2—2a Ala de Bombardeig).
Segona Guerra Mundial La Segona Guerra Mundial a Europa va començar el divendres 1 de setembre de 1939, quan les forces alemanyes van envair Polònia. Aquell dia, Steinhoff va ser transferit al Jagdgeschwader 26 "Schlageter" (JG 26—26a Ala de Caces), que havia rebut el nom d'Albert Leo Schlageter l'1 de maig de 1939. Va ser nomenat Staffelkapitän d'una unitat de caça nocturn de nova creació anomenada 10. ( Nacht ) Staffel de JG 26 que es va basar a Bonn-Hangelar, prop de Sankt Augustin, i equipat amb el Bf 109 D. El 12 de novembre, la unitat va ser traslladada al camp d'aviació de Jever. El 18 de desembre, el Comandament de Bombers de la Royal Air Force va llançar un atac contra els vaixells de guerra alemanys que se suposa que es trobaven a Wilhelmshaven en el que es va conèixer com la batalla de la Badia de Helgoland. La força d'atac de la RAF va ser interceptada i a Steinhoff se li va atribuir la destrucció de dos bombarders Vickers Wellington del 57è Esquadró i el Grup Número 3 que va afirmar haver abatut a 25-35 quilòmetres (16-22 milles) al sud-sud-oest d'Heligoland.
El 3 de febrer de 1940, es va crear una nova unitat de caces nocturns consolidant tres esquadrons de caces d'un sol motor independents a l'aeròdrom de Jever. Aquesta unitat es va etiquetar IV. ( Nacht ) Gruppe (4t grup nocturn) del Jagdgeschwader 2 "Richthofen" (JG 2—2a Ala de Caces) i col·locat sota el lideratge de Hauptmann Albert Blumensaat. En conseqüència, el 10. ( Nacht ) Staffel del JG 26 es va convertir en el 11. ( Nacht ) Staffel del JG 2 que estava encapçalat per Steinhoff i tenia la seu a Hage. El 23 d'abril, 11. ( Nacht ) i 12. ( Nacht ) Staffeln del JG 2 van rebre ordres a l'Aeròdrom d'Aalborg en suport de l'operació Weserübung, l'assalt alemany a Dinamarca i Noruega. Els dos esquadrons van tornar a Alemanya el 9 de maig en preparació per a la batalla de França. A l'inici de la campanya el 10 de maig de l'11. (Nacht) Staffel es va basar a l'aeròdrom de Colònia Butzweilerhof on va donar suport al Grup d'Exèrcits B a la batalla dels Països Baixos. Aquell dia, Steinhof va reclamar un bombarder Bristol Blenheim prop de l'Haia i un segon prop de Düsseldorf.
L'agost de 1940, va ser transferit al 4. Staffel de Jagdgeschwader 52 (JG 52—52a Ala de Caces) on va substituir l'Oberleutnant Heinz Schumann com a Staffelkapitän. El Staffel estava subordinat a II. Grup de JG 52 que estava encapçalat per Hauptmann Wilhelm Ensslen. Aleshores, el Gruppe tenia la seu a Peuplingues prop del Canal de la Mànega i lluitava contra la RAF durant la batalla d'Anglaterra. Steinhoff va aconseguir la seva cinquena victòria aèria el 30 de setembre. Se li va atribuir la destrucció d'un caça Supermarine Spitfire sobre Dorking. El II. Gruppe es va retirar del Front del Canal el 2 de novembre i es va traslladar a München Gladbach, l'actual Mönchengladbach, el 5 de novembre per a un període de descans i reposició. El Gruppe també havia perdut el seu comandant, Ensslen, que va caure en acció el 2 de novembre. Ensslen va ser substituït per Hauptmann Erich Woitke. El 22 de desembre, II. Gruppe va rebre l'ordre d'arribar al camp d'aviació de Leeuwarden, on se'ls va encarregar de fer patrulles de caces volants al llarg de la costa holandesa del mar del Nord. El 15 de gener de 1941, el Gruppe es va traslladar a l'aeròdrom d'Ypenburg on es va quedar fins al 10 de febrer. El Gruppe es va traslladar a Berck-sur-Mer el 14 de febrer, on Steinhoff va afirmar haver abatut un altre Spitfire en combat aeri, prop de Dungeness. El 17 de maig, II. Gruppe va arribar a Raversijde, el seu darrer aeròdrom prop del canal de la Manxa. Dos dies després, Steinhoff va afirmar haver abatut dos Spitfires més en una missió a Canterbury. El 9 de juny, els elements aeris de II. Gruppe va començar a traslladar-se a l'est.
Operació Barbarroja
miniatura|Mapa que indica el pla d'atac de l'operació Barbarroja. En preparació de l'operació Barbarroja, la invasió alemanya de la Unió Soviètica, el II. Gruppe de JG 52, sense un període de reposició a Alemanya, va rebre l'ordre d'arribar als aeròdroms propers a la línia de demarcació germano-soviètica. Mentre que el Gruppenstab (unitat de la seu del grup) i el 4. Staffel estaven basats a Suwałki al nord-est de Polònia, el 5. i el 6. Staffel van ser traslladats a un camp d'aviació d'avantguarda a Sobolewo. Per a la invasió, el II. Gruppe del JG 52 estava subordinat al Geschwaderstab (unitat de la seu) del Jagdgeschwader 27 (JG 27—27a Ala de Caces). El Geschwader va formar part del VIII. Fliegerkorps comandat pel Generaloberst Wolfram Freiherr von Richthofen que donava suport a l'ala nord del Grup d'Exèrcits Centre.
El 22 de juny, les forces alemanyes van llançar l'atac a la Unió Soviètica que va obrir el front oriental. El Gruppe va donar suport a l'avanç del 9. Armee i el 3r Grup Panzer en el seu atac a les fortificacions frontereres a l'est i al sud-est de Suwałki. Aquell dia, Steinhoff va reclamar un caça soviètic Polikarpov I-153 abatut prop de Varėna a Lituània. El 25 de juny, el Gruppe es va traslladar a un aeròdrom de Varėna que havia estat ocupat anteriorment per les Forces Aèries Soviètiques (VVS— Voyenno-Vozdushnye Sily). L'endemà, Steinhoff va reclamar un bombarder Iliuixin DB-3 abatut al sud de Varėna. El 28 de juny, el Gruppe es va traslladar a Maladzietxna, donant suport a l'avanç del 3r Grup Panzer prop de Barysaw.
El 24 d'agost, II. Gruppe va rebre l'ordre d'anar a un camp d'aviació a Spasskaya Polist al riu Polist, al sud de Txudovo i al nord de Nóvgorod al llac Ilmen, donant suport al 18. Armee en el seu avanç cap al Neva i el llac Ladoga. Aquí, Steinhoff va reclamar la seva 35a victòria aèria el 29 d'agost, per la qual va rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro l'endemà.
Front oriental El 24 de gener de 1942, després d'haver estat retirat del front oriental, el II. Gruppe va arribar a Jesau prop de Königsberg, per a un període de recuperació i reposició. Aquell dia, el comandant del Gruppe, Woitke, va ser transferit. L'1 de març, Steinhoff es va convertir en el seu nou Gruppenkommandeur (comandant del grup). En conseqüència, el comandament del 4. Staffel va ser lliurat a l'Oberleutnant Gerhard Barkhorn. A Jesau, el Gruppe va rebre molts avions Bf 109 F-4 nous de fàbrica. El 14 d'abril, el II. Gruppe va rebre ordres de traslladar-se a Pilsen, per traslladar-se al front oriental.
El 20 d'agost, el II Gruppe va rebre l'ordre de dirigir-se a Tusov, que es troba a uns 25 quilòmetres (16 milles) al sud-oest de Kalach-na-Donu, a la riba occidental del Don, on el Gruppe operava a l'àrea de combat de Stalingrad. Aquí, Steinhoff va aconseguir la seva victòria aèria número 100 el 31 d'agost quan va abatre dos caces LaGG-3. Va ser el 18è pilot de la Luftwaffe a assolir la marca del Cent. L'1 de setembre, el II. Gruppe va rebre l'ordre d'arribar al camp d'aviació de Kertx a la península de Kertx. L'objectiu era capturar la península de Taman i Novorossiysk. Aquí, a Steinhoff se li va atribuir la destrucció d'un dragamines i l'enfonsament d'una barca a motor.
El 2 de setembre, Steinhoff va rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure. Va ser el 115è membre de les forces armades alemanyes a rebre aquest honor. El 4 de novembre, Steinhoff, juntament amb Alfred Druschel, Ernst-Wilhelm Reinert, Günther Rall i Max Stotz van rebre personalment les Fulles de roure de mans d'Adolf Hitler. L'11 de desembre, durant la batalla de Stalingrad, Steinhoff va ser colpejat per l'artilleria antiaèria en el seu Bf 109 G-2 ( Werknummer 13853—número de fàbrica), resultant en un aterratge d'emergència prop d'Oblivskaia.
Comandant d'ala