La Festa de Sant Roc d'Arenys de Mar és una celebració tradicional que té lloc cada any el 16 d'agost. Aquesta festivitat es remunta a finals del segle XVI (1560s), quan els vilatans van prometre honorar Sant Roc com a mostra d'agraïment per haver deslliurat la vila de la pesta. Aquesta celebració, considerada un vot de vila, té lloc cada any el 16 d'agost i omple els carrers d'Arenys de Mar de tradicions, música i olor d'alfàbrega. Des del 2021, està reconeguda com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional.
Durant la jornada, els macips i les macipes, joves vestits de blanc amb faixa i polaines vermelles, recorren la vila ruixant els vilatans amb aigua perfumada mitjançant almorratxes decorades. Els acompanya la música tradicional de flabiol i tamborí, mentre criden "Sant Roooooc! Sant Roc, gloriós!". A la tarda, se celebra la Dansa d'Arenys, un ball tradicional que inclou 12 parelles i una parella de capdansers, seguit de la renovació del vot de vila a l’Ofici Solemne. La festa culmina amb una cercavila que integra gegants, capgrossos i altres elements del bestiari popular d'Arenys de Mar.
Història Segle XVI: Orígens El culte a Sant Roc arribà a Arenys de Mar des d'Occitània per via marítima, durant un episodi de pesta al . Segons el testimoni d'un vilatà ancià, Pere Mataró, a la dècada de 1560 uns comerciants marsellesos, impossibilitats d'entrar a Barcelona a causa de la malaltia, van deixar saques de cotó contaminades a Arenys. Contra tot pronòstic, no es registrà cap cas de pesta a la vila, un fet que s'atribuí a la protecció de Sant Roc. Aquesta creença impulsà la construcció d'un altar dedicat al sant a l'antiga església del municipi.
El 1574, Arenys ja era un barri mariner amb 140 cases, i els veïns aspiraven a independitzar-se de la parròquia de Sant Martí. Tot i obtenir permís per construir una nova església dedicada a Santa Maria, el bisbe de Girona prohibí celebrar-hi la festa major el 15 d'agost, per la qual cosa el 16 d'agost, diada de Sant Roc, esdevingué la celebració més estimada pels arenyencs. Finalment, el 1599, la separació de Sant Martí i Santa Maria convertí Arenys de Mar en una parròquia independent, consolidant així Sant Roc com a patró protector de la vila i la seva festa com un esdeveniment central del calendari local.
Segle XVII: Estructuració Durant el segle XVII, Arenys de Mar estava estructurat al voltant de confraries que agrupaven els diferents oficis. Aquestes organitzacions tenien un paper fonamental en la vida social i religiosa del poble, actuant com a gremis i coordinant diverses activitats comunitàries. Entre les confraries més importants hi havia la de Sant Elm (mariners), Sant Joan (mestres d'aixa i artesans) i Sant Roc, que reunia els comparets i terrassans, pagesos dedicats principalment al conreu de la vinya. Molts d'ells eren originaris d'Occitània, una regió amb una forta devoció a Sant Roc com a protector contra la pesta i altres malalties.
La confraria de Sant Roc tenia com a principal objectiu promoure el culte al seu patró i organitzar la seva festivitat. Les celebracions seguien una estructura típica de l'època: un ofici solemne al matí, vespres i una processó que recorria els carrers del poble. A més, es duien a terme altres actes litúrgics com misses dedicades als confrares difunts i un cantar general d'ànimes al voltant de la diada. Paral·lelament, es desenvolupaven activitats més lúdiques com àpats comunitaris i balls, que complementaven l'aspecte religiós amb una forta càrrega social.
Un element destacat d'aquesta època era la capta de diners, organitzada pels administradors de la confraria. Inicialment, aquesta recaptació es realitzava després de dinar, motiu pel qual es coneixia com el llevant de taula. Un costum singular que es va introduir en aquesta època és el de ruixar amb almorratxes i aigua perfumada, una acció simbòlica que vinculava la festa religiosa amb la cultura popular. Aquest costum, encara viu a Arenys de Mar, era comú en altres zones dels Països Catalans, s'ha convertit en un tret distintiu de la Festa de Sant Roc.
Segle XVIII: Expansió El segle XVIII va ser una època de consolidació per a la Festa de Sant Roc, coincidint amb un període de creixement econòmic i demogràfic a Arenys de Mar. Aquest creixement va portar a l'expansió urbanística del poble, cosa que va requerir una reorganització de les tasques associades a la festa. Els administradors de la confraria es repartien el poble per realitzar la capta, que cada cop abastava més territori i implicava una major coordinació. Davant d'aquesta dificultat, aquesta tasca va recaure definitivament en els macips, que van assumir un rol central en la festa.
La festa va mantenir una estructura tradicional que combinava actes religiosos i populars. Els oficis solemnes continuaven sent el punt àlgid de la celebració, seguits per processons, vespres i balls de plaça. A més, es van instaurar tradicions com l'elecció anual dels administradors de la confraria, un acte que es realitzava després de la processó i que servia per garantir la continuïtat de l'organització.
Els macips van començar a destacar no només per la seva funció logística sinó també per la seva contribució a l'ambient festiu. La seva vestimenta, les almorratxes decorades i els crits festius van convertir-los en una icona de la celebració, afegint un element d'identitat que perdura fins avui. Aquesta època de consolidació va establir les bases per a l'esplendor que la festa viuria al segle XIX.
Segle XIX: Esplendor El va ser una època d'esplendor per a la Festa de Sant Roc, coincidint amb el moviment cultural de la Renaixença, que buscava revitalitzar la llengua i la cultura catalana. Aquesta influència es va reflectir en elements com el sermó de la missa, que es feia en català, un fet destacable en un moment en què el castellà dominava els àmbits oficials i religiosos.
La festa combinava actes religiosos i populars en un calendari ben establert. Els administradors organitzaven àpats multitudinaris, processons solemnes i balls que atreien tant els arenyencs com visitants de fora del poble. Un dels moments més emblemàtics era la lligada de la bandera, que es feia al balcó de la casa de ladministrador gros on romania en els moments de descans de la diada, quan la gent de la Confraria no la portava corporativament. Després de l'esmorzar, els administradors, acompanyats dels macips i dels músics, anaven a buscar les autoritats a l'Ajuntament per després anar a missa. Era tradició que l'administrador gros pagués un dinar als macips, les captadores, el predicador i els músics a casa seva.
Ben dinat, ladministrador petit oferia un ball a la plaça fins a l'hora de la processó. La processó l'obria la gran bandera de la confraria i quatre comparets portaven a l'espatlla la imatge de Sant Roc. Acabada la processó, els confrares anaven a la rectoria on per sorteig de rodolins s'elegien els nous administradors per a l'any següent. Al vespre, després de l'elecció dels nous administradors, l'administrador gros sortint oferia un ball de nit.
Segle XX: Crisis, dictadures i recuperació El va ser un període convuls per a la Festa de Sant Roc d'Arenys de Mar, marcat per profunds canvis socials i polítics. A l'inici del segle, la festa mantenia una gran vitalitat, però l'arribada de les dictadures, la Guerra Civil Espanyola i els canvis en les dinàmiques socials van posar-la en risc. Tot i això, la persistència de la comunitat va permetre que la tradició sobrevisqués, encara que amb modificacions significatives.
Principis del segle XX: Les primeres transformacions Al tombant del , l'aparició de societats culturals com l'Ateneu Arenyenc i el Casino Industrial va influir en les festivitats locals. Aquests grups van incorporar elements nous, com els balls en envelats, que van començar a competir amb les celebracions tradicionals. Els balls es van convertir en un gran atractiu, atreien gent de fora i creaven un nou espai social per a la joventut, però també van restar protagonisme a les processons religioses, que van començar a perdre afluència.
Durant aquest període, la festa encara mantenia la seva estructura tradicional, amb els macips, les captadores i els actes religiosos com a eixos centrals. Tanmateix, els costums anaven evolucionant. La participació activa dels vilatans es mantenia, però les transformacions socials i els nous models d'oci començaven a alterar la dinàmica festiva.
Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va suposar un cop dur per a les manifestacions culturals i populars catalanes. La repressió de la llengua i la cultura va afectar directament les celebracions tradicionals, incloent-hi la Festa de Sant Roc. Molts elements simbòlics, com els sermons en català, van desaparèixer o es van reduir.
Amb l'arribada de la Segona República Espanyola (1931-1936), es va produir una revifalla de les festes populars. La Festa de Sant Roc va recuperar la seva força, amb una major participació i l'intent de revitalitzar elements tradicionals. Però aquesta recuperació va ser breu, ja que l'esclat de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va interrompre de manera dràstica la celebració.
La Guerra Civil i el franquisme Durant la Guerra Civil, la destrucció de patrimoni religiós a Arenys de Mar va ser significativa. El retaule de Sant Roc va ser cremat, i molts dels elements religiosos de la festa van desaparèixer. La guerra també va portar la suspensió de les celebracions i la pèrdua d'un context favorable per mantenir les tradicions.
Amb l'arribada de la Dictadura franquista (1939-1975), la festa va reprendre’s, però sota un marc de nacionalcatolicisme que va transformar-ne la naturalesa. Tot i ser una festa religiosa, l'activitat de la confraria va disminuir progressivament, i els antics models de participació comunitària van desaparèixer. L'organització de la festa va recaure gairebé exclusivament en persones individuals, com Josep Maria Nogueras, que va mantenir la celebració amb pocs recursos i suports.
El 1964 es va celebrar la darrera processó de Sant Roc. L'arribada del boom turístic, els canvis socials derivats de la secularització i l'impacte del Concili Vaticà II van modificar profundament la festa. Es van suprimir elements tradicionals, com la processó, i es van introduir nous horaris i formats per adaptar-se als nous temps.
Recuperació i adaptació A finals del , amb la transició democràtica, la Festa de Sant Roc va començar a recuperar elements tradicionals gràcies a l'esforç col·lectiu de la comunitat arenyenca. L'interès per preservar el patrimoni immaterial i la participació activa de joves i entitats locals van permetre revitalitzar la celebració.
Elements principals Els macips Els macips són una de les figures més emblemàtiques de la Festa de Sant Roc d'Arenys de Mar. Tradicionalment, aquests joves arenyencs recorren els carrers de la vila durant la diada del 16 d'agost, ruixant la gent i les cases amb aigua perfumada mitjançant almorratxes guarnides amb alfàbrega. Aquesta tradició simbolitza la purificació i és un record viu de l'esplendor de la festa.
Els primers testimonis documentats de la seva indumentària es remunten al segle XIX. Vestits de blanc amb corbatí, faixa i polaines vermelles –aquestes últimes adornades amb picarols per animar la festa—, els macips lluïen també espardenyes de vetes vermelles, a vegades amb detalls decoratius. Durant aquells anys, portaven cadenes argentades penjades al pit i sostenien una safata per a la capta a la mà esquerra, mentre que a la dreta duien l'almorratxa.