fou una religiosa catalana, abadessa del monestir de Sant Pere de les Puel·les entre 1753 i 1781.
Biografia Fou la cinquena dels fills del matrimoni entre Francesc Sanç i de Miquel (1667-1757) i Maria de Mont-rodon i de Mas, hereva del senyoriu jurisdiccional de Mont-rodon, casats el 1690. Els Sanç (o Sans) provenien d'Arenys de Munt i es traslladaren a Barcelona, on foren ennoblits el 1618 sota el regnat de Felip III. Amb el pas dels anys, aconseguiren la condició de ciutadans honrats de la ciutat, esdevenint membres benestants de la petita noblesa urbana i aportant un gran prestigi social.
De fet, la dedicació a la vida política de la ciutat, i la seva ostentació pública, és una prova de la bona situació social i econòmica del grup. El seu pare va comptar a les seves noces amb l'aportació de l'heretat dels Sanç, així com la contribució de 3.000 lliures barcelonines. Per la seva banda, Maria de Mont-rodon aportà com a dot tot el casal de Mont-rodon, heretat del seu germà gran després de la mort d'aquest. L'origen familiar es remunta al 1128, quan hi ha constància del seu domini sobre el castell de Mont-rodon a Taradell.
Família i joventut La joventut de Teresa Sanç va estar profundament marcada per la Guerra de Successió (1700-1714), ja que la seva família va prendre partit per l'austriacisme i destacà en el bàndol anti-borbònic. Francesc Sans arribà a ser Mestre de Camp del Regiment de la Diputació del General el 1709, i acabada la guerra fou empresonat a diferents parts de la Península fins que va ser alliberat el 1725, essent víctima de la repressió borbònica a Catalunya.
Va ingressar al monestir de Sant Pere de les Puel·les el 1732 i va professar com a religiosa corista el 1733. Altres dones de la família ja havien estat religioses del mateix monestir, del qual Teresa fou elegida abadessa el 1753. És possible que en el seu nomenament es tingués en compte la seva ascendència familiar, tant per la reputació com per la seva bona situació social i econòmica.
Abadessa i procés d'excomunió miniatura|Salvador y del Olmo, Manuel. Demonstracion legal de los motivos que precisaron al Ilustre Señor D. Manuel Salvador y del Olmo, doctor en sagrados canones ... por ... don Assensio Sales, obispo de Barcelona ... a declarar y mandar publicar incursa en las censuras a la Ilustre Señora doña Teresa Sans y de Monrodon, abadesa del monasterio de San Pedro de las Puellas de la misma ciudad. Barcelona: en la imprenta de Teresa Piferrer ..., [1756 o post] Com a abadessa d'un important monestir, Teresa Sanç gaudia d'un prestigi i autoritat importants, i gaudia d'una sèrie de prerrogatives, entre les quals es trobava el nomenament de domers per tal que oficiessin la missa al monestir. Aquests drets generaven friccions amb altres instàncies eclesiàstiques, i especialment amb el bisbat de Barcelona, que ja havia actuat de manera similar anteriorment: el 1493, per exemple, fou excomunicada i rehabilitada Constança de Peguera. El 1755, el vicari general, Manuel Salvador, en nom del bisbe Ascensi Sales anuncià l'excomunió de l'abadessa, amb la clara intenció d'expulsar-la de la comunitat cristiana i per tant del conjunt de la societat.
El bisbat va exposar els seus arguments al llarg del contenciós a través de diversos documents, entre els quals cal destacar l'extensa Demostración Legal, signada el 3 de febrer del 1756, entre d'altres, pel prevere Josep Estalella. Per la seva banda, l'abadessa, fent ús del prestigi del seu càrrec i de la seva posició social a la ciutat, va mobilitzar el suport de juristes per tal de defensar la causa del monestir.
El conflicte amb la jerarquia eclesiàstica Les discussions de caràcter jurídic van acompanyades de menyspreu i acusacions de caràcter misògin. D'aquesta manera, a la Demostración Legal s'insinua que la única base legal pel nomenament de domers s'hauria de buscar en la llegendària Papessa Joana, emprada habitualment amb fins misògins i en el context de la cacera de bruixes, i també s'apel·la a la incapacidad del sexo. Per altra banda, els defensors de Teresa Sanç també empren estereotips masclistes per recolzar-la. A Breves observaciones sobre dos nuevos impressos, publicat el 1756, el doctor Josep Albert recrimina el bisbat l'atac contra una Muger, que ni puede, ni quiere instruirse en puntos legales, y le basta para seguridad de su conciencia, y para crédito de su conducta, governarse por dictamen de hombres literatos. Malgrat el discurs, la capacitat de l'abadessa per mobilitzar suports va ajudar-la a guanyar el pols amb el bisbat, ja que una sentència del Tribunal de la Rota va anul·lar l'excomunió el 1757. Aquesta resolució va ser publicada i distribuïda a Barcelona, on l'afer havia adquirit notorietat en la vida pública de la ciutat, per l'impressor Josep Altés sota el títol Letras executoriales. Una sentència posterior de la Rota va declarar nul tot el procés, permetent que Teresa Sanç conservés la dignitat abacial fins a la seva mort el 1781.
Referències
Bibliografia
Categoria:Abadesses benedictines catalanes Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Religiosos barcelonins contemporanis Categoria:Abats catalans del sud contemporanis Categoria:Benedictins catalans del sud contemporanis Categoria:Abats benedictins espanyols