miniatura|Mappa mundi del saltiri, ca. 1260. Jerusalem és al centre del mapa; el Mar Roig es pot veure de color vermell a la part superior dreta del globus. El mapamundi del saltiri és un petit mapa del món del segle XIII que forma part d'un saltiri medieval, actualment conservat a la Biblioteca Britànica. No es coneix cap altre saltiri de l'edat mitjana que contingui un mapamundi similar.

Aquest mapamundi probablement es va utilitzar per a oferir context visual a les històries de la Bíblia i com a representació simbòlica del cristianisme. Els mapamundis no es concebien com a mapes per a navegar ni per a ensenyar geografia, sinó com a instruments didàctics d'història sagrada. La historiadora Felicitas Schmieder es refereix als mappa mundi com a «geografies de la salvació», atès que narren la interacció de Crist amb el món. Actualment, el mapamundi del saltiri es conserva a la Biblioteca Britànica de Londres.

Entre els tretze mapes medievals del món editats en el projecte Virtual Mappa s'hi inclou una imatge digital d'alta resolució, d'accés obert, d'aquest mapa, amb anotacions de lloc i nom. El saltiri que conté el mapa es pot desglossar de la següent manera: ff. 3v-8r són addicions posteriors de sis il·lustracions del Nou Testament, ff. 9r-9v són el mapamundi i un segon mapa T-O, ff. 10v-16v, un calendari –que s'incloïa en molts saltiris de l'època i que servia per a destacar dies de canonització de sants i altres festes importants–, f. 17r-v inclou pregàries senzilles que solen trobar-se als saltiris, ff. 18v-184v consisteixen en els Càntics, una col·lecció d'himnes, oracions o cançons que molts saltiris inclouen, ff. 184r-185v mostren una lletania, ff. 185v-189v són peticions d'ajuda de Déu, ff. 217-221v conté un ofici de difunts, ff. 191r-212v són passatges de lloança a la Mare de Déu. Els ff. 212r - 217r estan escrits en anglonormand, i tots els senyals indiquen que el llibre va ser realitzat a Londres. El saltiri acaba a ff. 221v-222v amb un text en un estil d'escriptura diferent de les oracions llatines comunes, que sembla una addició posterior.

Descripció física El mapa, de dimensions de 17×12,5 cm, té un detall fi i va ser elaborat cap a l’any 1270 per un artista desconegut. L’obra està dividida en tres parts principals, que pretenen mostrar tot l'univers.Grčić, M. (2021). Geographical image of the world in the London Psalter Maps from the 13th century. Zbornik radova - Geografski fakultet Univerziteta u Beogradu, 69, 25-61. La primera part, en la zona superior mostra Crist com una figura de salvació, amb els braços estesos. Crist existeix per sobre del món que habiten els humans de manera natural. La segona part d'aquesta imatge constitueix el mapa en si o el món. Un detall important és que Crist no està separat del món, sinó que el seu cos és el món. El mapa és una «història projectada sobre una base geogràfica»; així doncs, destaca àrees importants de la vida i de les influències de Crist. Inclou 91 ubicacions amb nom, moltes de les quals –si no la majoria– fan referència a algun salm recollit al text.

Procedència L'origen d'aquest mapamundi és relativament desconegut, però hi ha molt de debat sobre la seva importància. Es calcula que va ser creat entre 1262 i 1280. Això es dedueix d'una pàgina del calendari que destaca la canonització de Ricard de Wych, esdevinguda el 1262. I és poc probable que sigui posterior al 1280, perquè no esmenta la santedat d'un dels traductors, Sant Hug de Lincoln, proclamada aquell any. No conté cap text explícit que indiqui el lloc de producció, però hi ha algunes pistes sobre on es podria haver fet. Se sap que el Mestre de Sarum, il·luminador situat a Salisbury, és l'autor del Saltiri d'Estocolm, amb què aquest Saltiri del Mapa comparteix moltes semblances en les il·lustracions i les marques estilístiques. Això es veu en l'ornamentació de fullatge similar, l'ús liberal del color, el tipus facial i les línies negres ben delineades. A més, l'ofici dels morts és un text molt característic de la regió, i la versió inclosa en el salteri del mapa és quasi idèntica –només varia en un mot– respecte a l'habitual del Mestre de Sarum. Una altra teoria és que el Mapa del Saltiri procedeixi de Westminster, a causa dels matisos de les pàgines que comparteixen similituds amb el beatus Morgan. També té característiques en comú amb dos mapamundis més que es creu que també es van dibuixar a l'edat mitjana, el mapa de Hereford i el mapamundi d'Ebstorf. Es diu que tots tres reflecteixen un mapamundi mestre, del qual se sap que hi havia un exemplar a la gran sala del palau de Westminster, encarregat per Enric III d'Anglaterra. Algunes teories afirmen que el Saltiri del Mapamundi podria haver estat utilitzat per Enric III o algú proper, però n'hi ha pocs indicis, més enllà de semblances amb el mapa de la sala.

Propietaris Tot i que es desconeix l'origen exacte i els propietaris originals del Saltiri del Mapa, sí que consten diversos propietaris durant el . A f. 18r figura el nom «Mary Wyndham», escrit a mà al . A més a més, a f. 225v s'hi llegeix «Anne la meva filla gran va néixer el XIII dia de juliol a l'any del nostre Senyor Déu 1557» escrit a mà al . Hi ha més addicions d'una mà posterior a f. 1r, que ordenen alfabèticament alguns dels salms. L'enquadernació actual del saltiri és de J. Clarke, posterior al 1600. Més tard, Henry D. Jones hi va estampar un exlibris amb el seu escut d'armes a l'enquadernació superior. Jones va vendre el saltiri al Museu Britànic el 5 d'abril de 1871.

Iconografia notable Orientació A diferència dels mapes actuals, la part superior del mapa és geogràficament a l'est i no pas al nord, com s'acostumava a fer als mapes de l'edat mitjana. Es tracta d'un mapamundi típic que no tan sols mostra el coneixement geogràfic i històric, sinó que també el situa en el marc de la història de la salvació. Jesucrist apareix a Orient (és a dir, «a dalt») fent una benedicció amb la mà dreta.

Figures monstruoses A la part inferior dreta, al sud-oest del mapa, hi ha catorze imatges de persones monstruoses que ocupen la vora. Aquests «monstres» són coneguts sovint com a blèmies, per associació amb la tribu núbia dels Blèmies, propera al lloc on es mostren aquestes criatures al mapa. Hi ha diverses teories sobre què són o representen aquestes criatures. La més plausible, discutida per M. Grčić i Asa Mittman és que l'artista va dibuixar el mapa a partir d'una percepció del civilitzat contra l'incivilitzat. Mapes com el mapa de Hereford donen més informació sobre el nom d'aquests monstres. Els noms llatins són traduccions senzilles com «ulls al pit» o «sense orelles». Tanmateix, la diferència clau és el confinament visual d'aquests monstres al mapa del saltiri. Tots dos autors destaquen que això pot voler mostrar la diferència entre els «civilitzats» i els bàrbars, com en la història de Gog i Magog. Una altra teoria de Grčić és que són criatures del pecat que viuen al regne cristià del Preste Joan.

Edició digital El projecte Virtual Mappa conté edicions digitals anotades tant del mapamundi del saltiri com d'altres mapes.

Referències

Saltiri