El lídion (en , lýdion) fou un tipus de vas de ceràmica grega. És un recipient petit o mitjà, de cos esfèric, sense anses, sobre un peu estret, relativament alt, de forma cilíndrica o cònica. El coll és de longitud variable, i es troba amb el cos en un angle agut, i té un llavi horitzontal.
Es van produir sobretot durant el període arcaic en el abans de la nostra era. S'exportaren per tota la Mediterrània i s'imitaren en molts llocs. Va ser particularment popular a l'àrea grega oriental, com la jònica, i imitaven els tipus de vasos de l'antiga Lídia, amb línies o bandes concèntriques, d'on ve el seu nom, tot i que sembla una probable derivació de l'antic Egipte.
S'utilitzava en els ritus funeraris de l'Antiga Grècia, com a recipient d'ungüents del tipus bakkaris () o de l'aigua lustral amb la qual es rentava el difunt. A penes es va produir a Atenes i són escasses les peces que tenen decoració figurativa, tot i que, per exemple, al Museu Arqueològic Nacional de l'estat espanyol, hi ha un lídion que conté una escena funerària de ploramorts estirant-se els cabells en un costat i d'hòmens aixecant les mans en senyal de dol, en figures negres (Inventari 10939).
Galeria
Referències
Bibliografia Wolfgang Schiering, Die griechischen Tongefässe. Gestalt, Bestimmung und Formenwandel. 2a ed. Mann, Berlín 1983, p. 151, ISBN 3-7861-1325-4, Gebr.-Mann-Studio-Reihe.
Categoria:Formes de ceràmica de l'antiga Grècia