Serguei Apollinàrievitx Gueràssimov (21 de maig de 190626 de novembre de 1985) fou un director de cinema i guionista soviètic. L'escola de cinema més antiga del món, l'Institut Gueràssimov de Cinematografia (VGIK), porta el seu nom.

Carrera Gueràssimov va començar la seva carrera a la indústria cinematogràfica el 1924 com a actor. Al principi va aparèixer a pel·lícules de Kòzintsev i Trauberg, com Xinel (lit. L'abric) i Novi Vavilon. Més tard, va rebre l'encàrrec de produir versions en pantalla dels clàssics literaris del realisme socialista. Les seves projeccions èpiques de La jove guàrdia jove, 1948) d'Alexandr Fadéiev i El Don de plàcides aigües (1957–58) de Mikhail Sholokhov van ser elogiades per les autoritats com a exemplars.

Durant diverses dècades d'ensenyament al VGIK Gueràssimov i la seva dona Tamara Makarova van formar a moltes generacions d'actors russos. També va ensenyar a l'aclamat actor Georgi Jjònov a l'Escola de Teatre de Leningrad.

A la seva darrera pel·lícula (1984), Gueràssimov va interpretar a Leo Tolstoi, mentre que Makarova fer de l'esposa de Tolstoi. Gueràssimov està enterrat al cementiri Novodèvitxi de Moscou.

Festival de cinema de Moscou Gueràssimov va ser el president del jurat del Festival Internacional de Cinema de Moscou els anys 1959, 1965, 1969, i el 1985. També, fou membre del jurat el 1961 i el 1971.

El 1967 la seva pel·lícula Jurnalist (lit. El periodista) va guanyar el Gran Premi al festival de 1967.

Premis i honors Heroi del treball socialista (1974) Quatre ordres de Lenin Ordre de la Revolució d'Octubre Ordre de la Bandera Roja del Treball, dues vegades (1940, 1950) Ordre de l'Estrella Roja (1944) Artista popular de l'URSS, 1948 Premi Stalin 1941 2a classe - per a la pel·lícula Utxítel (lit. El professor, 1939) 1949 1a classe - per a la pel·lícula Molodaia gvardia (lit. La jove guàrida, 1948) 1951 1a classe - per a la pel·lícula Osvobojdionni Kitai (lit. La Xina alliberada,1950) Premi Lenin Komsomol (1970)

i activitats polítiques

Premi Estatal de l'URSS (1971) - per la pel·lícula U osera (lit. Al llac, 1969) Premi Lenin (1984): per a les pel·lícules dels últims anys Ordre del Lleó Blanc, 3a classe (Txecoslovàquia) Professor de l'Institut Gueràssimov de Cinematografia de Moscou (1946) Membre de l'Acadèmia de Ciències Pedagògiques de l'URSS (1978) Soviet Suprem de la Unió Soviètica (1950-1958) Doctor nauk (lit. Doctor en ciències, 1967) Membre del Presidium del Comitè de Pau Soviètic (des de 1950) Secretari del Sindicat de Compositors Membre de la Unió d'Escriptors de l'URSS

Filmografia Director Semero smelykh (Семеро смелых, lit. Els set braus, 1936) Komsomolsk (Комсомольск, 1938) Utxítel (Учитель, lit. El professor, 1939) Maskarad (Маскарад, lit. Mascarada, 1941) Bolxaia zemlià (Большая земля, lit. Gran terra, 1944) Molodaia gvardia (Молодая гвардия, lit. La jove guàrdia, 1948) Selski vratx (Сельский врач, lit. El metge rural, 1951) Osvobojdionni Kitai (Освобождённый Китай, lit. La Xina alliberada, 1950) Velikoe proxanie (Великое прощание, lit. El gran comiat, 1953) Tikhi Don (Тихий Дон, lit. El tranquil Don, 1958) Liudi i zvèri (Люди и звери, lit. Gent i bèsties, 1962) Jurnalist (Журналист, lit. El periodista, 1967) U ozera (У озера, lit. Al llac, 1969) Liubit txeloveka (Любить человека, lit. Estimar una persona, 1972) Dotxi-materi (Дочки-матери, lit. Filles-Mares, 1974) Krasnoe i txernoe (Красное и чёрное, lit. Roig i blanc, 1976) Iunost Petra (Юность Петра, lit. La joventut de Petr, 1980) B natxale slavnikh del (В начале славных дел, lit. A l'inici d'un acte gloriós, 1980) Lev Tolstoi (Лев Толстой, 1984)

Actor Mixki protiv Iudenitxa (Мишки против Юденича, lit. En Mixki contra en Iudenitx de Grigori Kozintsev i Leonid Trauberg1925) Txiortovo koleso (Чёртово колесо, lit. La nòria de Grigori Kozintsev i Leonid Trauberg, 1926) Xinel (Шинель, lit. L'abric de Grigori Kozintsev i Leonid Trauberg, 1926) Soyuz velikogo dela (Союз Великого дела, lit. La unió d'una gran causa de Grigori Kozintsev i Leonid Trauberg, 1927) Txuzho pidzhak (Чужой пиджак, lit. La jaqueta d'algú altre de Boris Shpis, 1927) Bratixka (Братишка, lit. Petit germà de Grigori Kozintsev i Leonid Trauberg, 1927) Oblomok imperi (Обломок империи, lit. Un segment d'imperi de Fridrikh Ermler, 1929) Novi Vavilon (Новый Вавилон, lit. Nova Babilònia de Grigori Kozintsev i Leonid Trauberg, 1929) Sola (Одна, lit. Sola de Grigori Kozintsev i Leonid Trauberg, 1931) Dezertir (Дезертир, lit. El desertor de Vsévolod Pudovkin, 1933) Maskarad (Маскарад, lit. Mascarada, 1941) (1941) Dotxi-materi (Дочки-матери, lit. Filles-Mares, 1974) Lev Tolstoi (1984)

Vegeu també Universitat Geràssimov de Cinematografia

Notes

Referències

Categoria:Guanyadors del Premi Estatal de l'URSS Categoria:Orde de l'Estrella Roja Categoria:Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball Categoria:Orde de Lenin Categoria:Guanyadors del Premi Stalin Categoria:Artistes del Poble de l'URSS Categoria:Herois del Treball Socialista Categoria:Directors de cinema soviètics Categoria:Directors de cinema russos Categoria:Morts el 1985 Categoria:Articles que contenen text en rus Categoria:Alumnes de l'Acadèmia d'Arts del Teatre de Sant Petersburg Categoria:Persones de l'óblast de Txeliàbinsk Categoria:Morts a Moscou Categoria:Nascuts el 1906