La Ferté és una abadia cistercenca situada a La Ferté-sur-Grosne, al terme de Saint-Ambreuil, al departament de Saona i Loira, a França. Aquesta fou primera de les quatre abadies filles de Cîteaux, juntament amb Pontigny, Clairvaux i Morimond. Aquestes abadies tingueren un paper principal en l'organització inicial de l'orde de Cîteaux.
Història esquerra|miniatura|330x330px|Plànol de l'Abadia de la Ferté a: Lucien Bégule, L'abbaye de Fontenay et l'architecture cistercienne, 1912, p. 91. esquerra|miniatura|330x330px| Vista de l'antic palau de l'abadia, actual Château de la FertéL'any 1113 l'abat de Cîteaux Esteve Harding envià el monjo Philibert i uns quants monjos a fundar la primera abadia filla de Cîteaux, en uns terrenys a una cinquantena de quilòmetres al sud de Cîteaux, entre el bosc de Bragny i les maresmes de Grosne; l'establiment, que beneficià de la generositat de la cort dels ducs de Borgonya i de nombrosos senyors, en particular el Gros de Brancion, adquirint importància ràpidament importància. A finals del s. XVIII l'últim abat, Antoine-Louis Desvignes de la Cerve, confià la decoració interior a l'arquitecte Chalonnais Rameau a qui concedí una pensió; també hi intervingué l'escultor Guillaume Boichot.Didier Lardy, «La sculpture monumentale de Guillaume Boichot, 1735-1814 dans les années 1770 en Bourgogne», a Gazette des Beaux-Arts, n° 130, septembre 1997, p. 1544. Al principi de la Revolució Francesa, l'abadia només albergava catorze monjos i els edificis estaven ocupats parcialment per una filatura de cotó instal·lada a les dependències en part per treballadors i personal, en part femení. esquerra|miniatura|330x330px|L'església abacial i el palau dels abats a finals del . L'any 1791 l'abadia va ser desafectada i venuda com a propietat nacional; i desmuntada per a revendre'n els materials de l'enderroc. Avui dia de l'abadia només en queda la casa abacial, principalment del , esdevenint el castell de la Ferté a Saint-Ambreuil.
Al s. XX el Baró A. Thénard, descendent del químic Louis Jacques Thénard, heretà el castell de La Ferté de la seva dona;Lucien Taupenot, « Quand le chimiste Thénard rêvait de La Ferté », a Images de Saône-et-Loire, n° 129, mars 2002, p. 23. el castell està classificat com a monument històric des del 1993 .
Abaciologi
1113-1117 : Philibert 1117-1123 : Obizon 1123-1132 : Pierre Ier de Tarentaise 1132-1171 : Barthélémy I 1171-1178 : Guillaume I 1178-1194 : Hervé de Faverney 1194-1199 : Bruno I 1199-1203 : Guillaume II 1203-1206 : Nicolas 1206-1208 : Eudes 1208-1230 : Pierre II 1230-1232 : Simon 1232-1233 : Boniface 1233-1233 : Vincent 1233-1234 : Guillaume III 1234-1239 : Robert 1239-1266 : Barthélémy II 1266-1276 : Jean I 1276-1285 : Gérard 1285-1297 : Rufin 1287-1317 : Pierre III de Montcalier 1317-1321 : Huges 1321-1341 : Jean II de Marcilly 1341-1346 : Bruno II 1346-1357 : Durand de Marcilly 1357-1371 : Claude I 1371-1385 : Pierre IV de Marcilly 1385-1392 : Guy de Saint-Romain 1392-1412 : Etienne I de La Chèze 1412-1416 : Guillaume IV 1416-1419 : Etienne II de Marcilly 1419-1439 : Jean III de Beaune 1439-1470 : Jean IV de Saint-Pierre 1470-1506 : Claude II de Dinteville 1506-1549 : Antoine I 1549-1567 : René Dantoncour 1567-1569 : Élzéar de Rastel 1569-1574 : Louis de Breschard 1574-1600 : François I de Beugre 1600-1655 : Yves Sauvageot 1655-1677 : Pierre V Bouchu 1677-1710 : Claude III 1710-1725 : Jean-Marie Vernois de Montjournal 1725-1733 : Jean-Charles Descrivieux 1733-1761 : François II Filzjean de Chemilly 1761-1783 : François III Claude-Gaspard de Cannablin 1783-1791 : Antoine II Louis Desvignes de La CerveGaëtan Guillot et Antonin Amic, «Le dernier abbé de La Ferté-sous-Grosne : Antoine-Louis Desvignes de la Cerve (1730-1793)», dans Revue Mabillon, 1907 p. 239-263, p. 357-389.
És probable que l'abat Guillem III (1233-1234) esdevingués més tard Guillem IV de Montaigu, abat general de Cîteaux.
Notes
Bibliografia (vegeu la ressenya de Georges Tessier, «Georges Duby — Recueil des pancartes de l'abbaye de La Ferté-sur-Grosne (1113-1178)», dins de Bibliothèque de l'école des chartes, vol. 113, n° 1, 1955, p. 218-220
Martine Portelli, « Les manuscrits du douzième siècle produits par l'abbaye de La Ferté-sur-Grosne, première fille de Cîteaux », a Scriptorium, vol. 57, n° 1, 2003.
Auberger, Jean-Baptiste, 2000: La Ferté, in: André Vauchez (ed.), Encyclopedia of the Middle Ages. James Clarke & Co: Cambridge Peugniez, Bernard, nd: Routier cistercien (2nd edn), p. 61–62. Editions Gaud: Moisenay
Enllaços externs
Web de l'Abbaye de la Ferté Certosa di Firenze: La Ferté Cistercium: La Ferté
Ferte Ferte Categoria:Saona i Loira
Categoria:Monuments històrics del Gran Est