El Llibre d'Exeter (en anglés: ) o Codex Exoniensis (amb la referència MS 3501 a la Biblioteca de la Catedral d'Exeter) és un còdex de la segona meitat del , un dels quatre manuscrits principalsEls altres en són el Manuscrit Junius XI, el Livre de Verceil i el Còdex Nowell. que conserven la literatura dels anglosaxons.
Història Tot i que no es coneixen els detalls de la creació del Còdex d'Exeter, sovint es data del , entre el 960 i el 990. La producció d'aquest manuscrit està, doncs, lligada a la reforma benedictina que suposà un renaixement de la vida monàstica a Anglaterra sota el regnat d'Edgar el Pacífic (959-975). Aquest fou un període molt productiu per als monestirs anglesos, tant artísticament com intel·lectualment.
La història del còdex es fa més segura a partir del 1050, quan Leofric esdevé el primer bisbe d'Exeter: als registres de la biblioteca de la catedral d'Exeter, hi ha esment d'"un gran llibre anglés escrit en vers sobre molts temes" ("mycel englisc boc be gehwilcum þingum on leoðwisan geworht"), que es considera el Llibre d'Exeter.
Sembla que originàriament tenia 131 pàgines, de les quals les vuit primeres s'han substituït i s'han perdut. És, malgrat això, el recull més gran conegut de textos anglés antic.
Contingut Juntament amb el Manuscrit Junius, és un dels dos únics manuscrits dedicats exclusivament a la poesia anglesa antiga: conté, entre d'altres, dos dels quatre poemes de Cynewulf, i Juliana.
També hi ha 95 enigmes o trencaclosques.
Com amb tots els altres poemes en anglés antic, no en tenien títols, però els editors moderns els n'han assignat.
Notes i referències
Categoria:Còdexs Categoria:Cultura d'Anglaterra