miniatura|Entrada a la cova Naj Tunich és una cova càrstica i un jaciment arqueològic maia dins del municipi de Poptún, al departament del Petén de Guatemala, a un quilòmetre de la frontera amb Belize. El seu descobriment tingué un paper pioner en el camp de l'arqueologia de les coves de la civilització maia. Es va proposar el 2002 com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Etimologia Naj Tunich significa 'casa de pedra' en mopan maia. Aquest nom li'l va donar un dels primers visitants, un lingüista nord-americà anomenat Pierre Ventur.
Descobriment La cova fou descoberta l'any 1979 per un maia kekchi, Bernabé Pop, mentre caçava. Va revelar la seva existència a Mike De Vine, un nord-americà que treballava com a guia a Poptún. La cova, la van excavar James Brady i Andrea Stone. L'any 1988, els arqueòlegs hi descobriren noves galeries. L'any 1989, la cova va sofrir un acte de vandalisme, que va destruir irreparablement vint-i-tres de les seues obres d'art..
Història i descripció Durant els períodes preclàssic i clàssic, la cova fou un important lloc de pelegrinatge per als maies, que consideraven les coves com a accessos a l'Inframon o Xibalbà.. Naj Tunich fou escenari de moltes activitats rituals, des de rituals sagnants fins a sacrificis infantils. miniatura|Dibuix 18 que representa una relació sexual S'hi ha descobert una gran quantitat de pintures, dibuixos, inscripcions, empremtes de mans,Totes aquestes formes d'art rupestre s'han catalogat pels arqueòlegs amb el nom de «pintura», i cadascuna té un número. artefactes i construccions de maçoneria. Algunes inscripcions commemoren la visita de personatges importants a la cova, segurament sobirans, com ho indica la presència del glif emblema prou estrany d'Ixtutz, un llogaret a al nord-oest de Naj Tunich; o fins i tot una inscripció que esmenta la visita de Tum Yohl K'inich, probablement un sobirà d'El Caracol..
S'accedeix a la cova per una sala d'entrada d'uns d'alçada.. El seu fort pendent, el feren els maies, que hi van construir murs baixos. A la part superior, una terrassa anivellada s'anomenava el "Balcó". És en aquesta zona on s'han trobat el major nombre d'artefactes. S'hi van descobrir set estructures, fosses o tancaments de maçoneria. Més enllà del Balcó, els arqueòlegs han instal·lat una porta metàl·lica que permet accedir a la xarxa de galeries de quasi de llargada. És en aquestes galeries on es troben les obres d'art rupestre.
Bibliografia
James E. Brady, An Investigation of Maya Ritual Cave Use with Special Reference to Naj Tunich, Peten, Guatemala. Ph.D. dissertation, University of California, Los Angeles, 1989 James E. Brady et Sandra Villagrán de Brady, La arqueología de la cueva Naj Tunich: Patrones de utilización ritual. En II Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 1988 (editado por J.P. Laporte, S. Villagrán, H. Escobedo, D. de González y J. Valdés), p. 179–186. Museo Nacional de Arqueología y Etnología, Guatemala, 1991, en línia.
Notes i referències
Categoria:Jaciments arqueològics de Guatemala Categoria:Jaciments arqueològics maies al departament de Petén