El Discurs sobre les ciències i les arts (Discours sur les sciences et les arts en francés) és un text de Jean-Jacques Rousseau escrit en el marc del concurs de l'Acadèmia de Dijon del 1749. Rousseau hi dona veu a l'heroi romà Gai Fabrici Luscí. Guanyador del concurs, Rousseau va veure el seu assaig, que anava en contra de les idees il·lustrades, àmpliament criticat, però que li donà, als 38 anys, una celebritat controvertida, dotze anys abans de la seua obra principal El contracte social.
Resum Tal com ho requeria la competició, el discurs respon a una pregunta: es tractava de determinar "si la restauració de la ciència i les arts ha contribuït a depurar la moral".
Rousseau presenta així el seu assaig: "Quin costat he de prendre en aquesta qüestió? Aquell, senyors, que convé a una persona honesta que no sap res, i que no és estimat menys per això".
L'autor planteja en dues parts una diatriba contra les ciències i les arts que corrompen la moral i allunyen les persones de la virtut i les qualitats guerreres.
Rousseau es refereix a una edat primitiva mítica:Però hi afegeix:Rousseau afirma que la ciència i les arts han corromput la moral i han camuflat el jou dels tirans ocupant les persones amb inutilitats i fent-los oblidar la seua servitud. De fet, "la ciència, la literatura i les arts estenen garlandes de flors sobre les cadenes de ferro amb què estan carregades les persones, hi sufoquen el sentiment d'aquesta llibertat originària per la qual semblaven haver nascut, els fan estimar la seua esclavitud i en formen allò que anomenem pobles civilitzats." La multiplicació de les comoditats de la vida, i la perfecció de les arts han fet desaparéixer les virtuts militars.Contra el coneixement corruptor de la ciència, la literatura i l'art, Rousseau valora la ignorància i la simplicitat virtuosa. Ataca el refinament de les persones acostumades a la ciència i a l'art, i els oposa una imatge de persones vigoroses i guerreres. Tot i que perjudicials per a la majoria, les ciències i les arts no perjudiquen, però, grans persones com René Descartes o Isaac Newton:La publicació d'aquest assaig provocà una viva polèmica, i Rousseau va respondre a determinades crítiques. Així, el duc de Lorena, deposat rei de Polònia, Estanislau I de Polònia publicà una Resposta al discurs que guanyà el premi de l'Acadèmia de Dijon a la qual Rousseau respongué amb Observacions de Jean-Jacques Rousseau, de Ginebra, sobre la resposta que es feu al seu Discurs.
Posteritat L'obra es va traduir parcialment al Japó a començament de la dècada dels 1880 per Nakae Chômin, amb el títol Hikaikaron (L'A-civilització), amb l'objectiu de criticar des d'un punt de vista rousseaunià l'entusiasme japonés pel tema de la civilització (bunmei) i l'utilitarisme benthamita.
Cronologia Octubre del 1749: Rousseau s'assabenta de la pregunta de l'Acadèmia de Dijon pel Mercure de France. Parla del seu projecte amb Denis Diderot i en comença a escriure'l. Març del 1750: Envia el text a l'Acadèmia de Dijon. 9 de juliol del 1750: l'Acadèmia concedeix el premi al Discours. Gener del 1751: Publicació del Discours sur les sciences et les arts, sense nom d'autor, amb la menció Per un ciutadà de Ginebra. L'esment de l'editor ginebrí és un subterfugi, perquè l'obra ix de la premsa de la Llibreria Pissot de París.
Notes i referències
Categoria:Assaigs en francès Categoria:Il·lustració