va ser un arquitecte i teòric del disseny angloamericà nascut a Àustria. Va ser professor emèrit a la Universitat de Califòrnia, Berkeley i les seves teories sobre la naturalesa del disseny centrat en l'ésser humà han afectat camps més enllà de l'arquitectura, com ara el disseny urbà, el programari i la sociologia. Alexander va dissenyar i construir personalment més de 100 edificis, tant com a arquitecte com a contractista general.
En programari, Alexander és considerat com el pare del moviment del llenguatge de patrons. El primer wiki —la tecnologia que hi ha darrere de la Viquipèdia— va derivar directament del treball d'Alexander, segons el seu creador, Ward Cunningham. El treball d'Alexander també ha influït en el desenvolupament del desenvolupament de programari àgil.
En arquitectura, l'obra d'Alexander és utilitzada per diverses comunitats de pràctica arquitectòniques contemporànies, inclòs el moviment New Urbanist, per ajudar la gent a recuperar el control sobre el seu propi entorn construït. No obstant això, Alexander va ser controvertit entre alguns arquitectes i crítics principals, en part perquè el seu treball sovint va ser durament crític amb gran part de la teoria i la pràctica de l'arquitectura contemporània.
Alexander és més conegut pel seu llibre de 1977 El llenguatge de patrons, un best-seller unes quatre dècades després de la seva publicació. Raonant que els usuaris són més sensibles a les seves necessitats que qualsevol arquitecte, va col·laborar amb els seus estudiants Sara Ishikawa, Murray Silverstein, Max Jacobson, Ingrid King i Shlomo Angel per produir un llenguatge de patrons que permetés a qualsevol persona dissenyar i construir a qualsevol escala.
Els seus altres llibres inclouen Notes on the Synthesis of Form, A City is Not a Tree (publicat per primera vegada com a document i republicat en forma de llibre el 2015), The Timeless Way of Building, A New Theory of Urban Design i The Oregon Experiment. Més recentment, va publicar els quatre volums The Nature of Order : An Essay on the Art of Building and the Nature of the Universe, sobre les seves noves teories dels processos "morfogenètics", i The Battle for the Life and Beauty of the Earth, sobre la implementació de les seves teories en un gran projecte de construcció al Japó.
Vida personal Alexander va néixer a Viena, Àustria. El seu pare, Ferdinand Johann Alfred Alexander, era catòlic i la seva mare, Lilly Edith Elizabeth (Deutsch) Alexander era jueva. De petit, Alexander va emigrar a la tardor de 1938 amb els seus pares d'Àustria a Anglaterra, quan els seus pares es van veure obligats a fugir del règim nazi. Van treballar com a professors d'alemany. Va passar gran part de la seva infància a Chichester i Oxford, Anglaterra, on va començar la seva formació en ciències. El 1958 es va traslladar d'Anglaterra als Estats Units per estudiar a la Universitat Harvard i a l'Institut Tecnològic de Massachusetts. El 1963 es va traslladar a Berkeley, Califòrnia, per acceptar un nomenament com a professor d'arquitectura, càrrec que ocuparia durant gairebé 40 anys. El 2002, després de la seva jubilació, Alexander es va traslladar a Arundel, Anglaterra, on va continuar escrivint, ensenyant i perfeccionant-se fins al moment de la seva malaltia i mort. Alexander estava casat amb Margaret Moore Alexander i va tenir dues filles, Sophie i Lily, de la seva antiga dona Pamela Patrick. Alexander tenia la ciutadania britànica i americana.
El 17 de març de 2022, Alexander va morir pacíficament a la seva casa de Binsted, prop d'Arundel, Regne Unit, després d'una llarga malaltia. La causa immediata va ser la pneumònia, segons Margaret Moore.
Educació Alexander va assistir a la Dragon School d'Oxford i després a la Oundle School. El 1954, se li va concedir la màxima beca oberta al Trinity College de Cambridge, en química i física, i va continuar llegint matemàtiques. Va obtenir una llicenciatura en Arquitectura i un màster en matemàtiques. Es va doctorar a Harvard (el primer doctorat en Arquitectura mai concedit a la Universitat Harvard). La seva tesi "La síntesi de la forma: algunes notes sobre una teoria" es va completar el 1962. Va ser escollit membre a Harvard. Durant el mateix període va treballar al MIT en teoria del transport i informàtica, i va treballar a Harvard en estudis cognitius i cognitius.
Honors Alexander va ser elegit membre de la Society of Fellows de la Universitat Harvard 1961–64; guardonat amb la Primera Medalla de Recerca de l'Institut Americà d'Arquitectes, 1972; membre elegit de la Reial Acadèmia Sueca de les Arts, 1980; guanyador del premi al millor edifici del Japó, 1985; guanyador del Premi de Professor Distingit ACSA (Associació d'Escoles Col·legiates d'Arquitectura), 1986 i 1987; convidat a presentar la Louis Kahn Memorial Lecture, 1992; escollit membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, 1996; un dels dos premiats inaugurals de la Medalla Athena, atorgada pel Congrés per al Nou Urbanisme (CNU), 2006;. guardonat (in absentia) amb el premi Vincent Scully del National Building Museum, 2009; guardonat amb el premi a l'èxit de tota la vida pel Grup de Disseny Urbà, 2011; guanyador del Global Award for Sustainable Architecture, 2014 i guanyador del Seaside Prize 1994.
Carrera Autor The Timeless Way of Building (1979) va descriure la perfecció d'ús a què podien aspirar els edificis: «Hi ha una manera atemporal de construir. Té mil anys, i avui és el mateix que mai. Els grans edificis tradicionals del passat, els pobles i tendes i temples en què l'home se sent com a casa, sempre han estat fets per gent molt propera al centre d'aquesta via. No és possible fer grans edificis, o grans pobles, llocs bonics, llocs on et sentis, llocs on et sentis viu, excepte seguint aquest camí. I, com veureu, aquest camí portarà a qui el busqui cap a edificis tan antics en la seva forma, com els arbres i els turons, i com són les nostres cares. » A Pattern Language: Towns, Buildings, Construction (1977), en coautor amb Sara Ishikawa i Murray Silverstein, va descriure un sistema arquitectònic pràctic en una forma que un matemàtic teòric o informàtic podria anomenar gramàtica generativa. L'obra es va originar a partir d'una observació que moltes ciutats medievals són atractives i harmonioses. Els autors van dir que això passa perquè es van construir segons les normatives locals que requerien unes característiques específiques, però van alliberar l'arquitecte per adaptar-les a situacions particulars. El llibre va tenir els seus inicis amb una primera versió de la tesi doctoral d'Alexander basada en el treball de camp al poble de Bavra a Gujarat, Índia.
El llibre proporciona regles i imatges, però deixa espai per a la presa de decisions segons el context específic de cada projecte. Ofereix mètodes precisos per dissenyar espais funcionals, segurs i estèticament atractius a totes les escales, des de regions senceres fins a ciutats, barris, jardins, edificis, habitacions, mobles encastats i accessoris, arribant fins als poms de les portes. Un dels seus valors més destacats és que el sistema arquitectònic es basa exclusivament en patrons clàssics provats en el món real i validats per múltiples arquitectes per la seva bellesa i funcionalitat.
El llibre inclou tots els càlculs estructurals i topogràfics necessaris, així com un nou sistema de construcció simplificat que afronta l'escassetat regional de fusta i acer. Aquest sistema utilitza materials econòmics, fàcils d'emmagatzemar, i permet crear edificis clàssics i duradors amb una mínima quantitat de materials, disseny i mà d'obra. Inicialment, els usuaris prototipen una estructura in situ amb materials temporals; un cop aprovada, es completa emplenant-la amb formigó de molt baixa densitat. A més, el mètode recorre a la construcció de voltes per aixecar edificis de fins a tres pisos, facilitant així densitats urbanes elevades.
El mètode d'aquest llibre va ser adoptat per la Universitat d'Oregon tal com es descriu a The Oregon Experiment (1975) i continua sent l'instrument de planificació oficial. També ha estat adoptat en part per algunes ciutats com a codi de construcció.
La idea d'un llenguatge de patrons sembla aplicar-se a qualsevol tasca d'enginyeria complexa, i s'ha aplicat a algunes d'elles. Ha estat especialment influent en l'enginyeria del programari on s'han utilitzat patrons per documentar el coneixement col·lectiu en el camp.Our Pattern Language An ongoing collaborative effort to construct a pattern language for parallel programming.
A New Theory of Urban Design (1987) va coincidir amb una renovació de l'interès per l'urbanisme entre els arquitectes, però es va diferenciar de la majoria d'altres expressions d'això en assumir una posició clarament anti-planificació. Un relat d'un estudi de disseny realitzat amb estudiants de la Universitat de Califòrnia Berkeley en un lloc de San Francisco, mostra com es poden generar xarxes urbanes convincents exigint als actors individuals que només respectin les regles locals, en relació amb els veïns. Una part molt infravalorada del cànon d'Alexander, A New Theory és important per entendre els processos generatius que donen lloc als barris de barraques defensats darrerament per Stewart Brand, Robert Neuwirth, i Charles III, l'aleshores príncep de Gal·les (2001). Hi ha hagut reconstruccions crítiques de l'estudi de disseny d'Alexander basades en les teories presentades a A New Theory of Urban Design.
The Nature of Order : An Essay on the Art of Building and the Nature of the Universe (2003–04), que inclou El fenomen de la vida, El procés de creació de la vida, Una visió d'un món viu i El terreny lluminós, és l'obra més completa i elaborada d'Alexandre.
En ella, va presentar una nova teoria sobre la naturalesa de l'espai i va descriure com aquesta teoria influeix en el pensament sobre l'arquitectura, la construcció, la planificació i la manera com veiem el món en general. Els patrons majoritàriament estàtics d' A Pattern Language es van modificar per seqüències més dinàmiques, que descriuen com treballar cap a patrons (que es poden veure aproximadament com el resultat de seqüències). Les seqüències, com els patrons, prometen ser eines d'abast més ampli que la construcció (igual que la seva teoria de l'espai va més enllà de l'arquitectura).
La publicació en línia Katarxis 3 (setembre de 2004) inclou diversos assaigs de Christopher Alexander, així com un debat entre Alexander i Peter Eisenman de 1982.