The Life of Samuel Johnson

The life of Samuel Johnson, LL. D. de James Boswell (en català: La vida de Samuel Johnson) és una biografia de l'escriptor anglés Samuel Johnson. Publicada per primera vegada el 1791, l'obra fou des del principi un èxit de crítica i públic, i representa una fita en l'evolució del gènere modern de la biografia en anglés. Destaca per les extenses exposicions de la conversa de Johnson. Molts l'han qualificada com la major biografia escrita en anglés; alguns crítics moderns, però, objecten que l'obra no pot considerar-se pas una biografia pròpiament dita. Boswell, amic personal de Johnson, coneix a Johnson el 1763, quan aquest tenia 53 anys. Tot i que Boswell tractà de cobrir la totalitat de la vida de Johnson amb recerques addicionals, l'obra és molt menys detallada en el període previ al 1763, i es pren moltes llibertats crítiques amb la vida de Johnson, perquè Boswell fa canvis en les cites de Johnson i fins i tot en censura molts comentaris.

La imatge que la posteritat ha heretat de Samuel Johnson com un acerb però entranyable personatge d'alta societat anglesa, i com un acèrrim conservador, es deu sobretot al retrat esbiaixat que James Boswell n'ofereix en la Vida; en realitat, Johnson va viure la major part de la seua vida en la pobresa, i les seues opinions polítiques, contràries al colonialisme, l'esclavitud i la pobresa, distaven molt de ser conservadores..

Antecedents miniatura|James Boswell a l'edat de 25 anys, per George Willison Durant la seua primera visita a Londres a l'edat de 22 anys, el 16 de maig del 1763 James Boswell conegué per primera vegada Johnson en la llibreria de Tom Davies, un amic de Johnson.. Ràpidament es van fer amics, tot i que durant molts anys només es veien quan Boswell visitava Londres en els intervals del seu treball com a advocat a Escòcia.

Des dels 20 anys, Boswell portava un diari en què detallava fil per randa la seua experiència quotidiana.. Aquest diari, quan es publicà en el , ocupava divuit volums, i fou a partir d'aquest gran recull de notes detallades que Boswell basaria les seues obres sobre la vida de Johnson. Johnson, en comentar l'excessiva presa de notes de Boswell, hi escrigué a Hester Thrale: "Un pensaria que l'home havia estat contractat per a espiar-me".Johnson 1952 "Johnson's letter to Mrs Thrale 11 June 1775" p. 42.

El 6 d'agost del 1773, onze anys després de conéixer a Boswell, Johnson visita el seu amic a Escòcia, per a fer "un viatge a les illes occidentals d'Escòcia", com diria en el relat de Johnson del 1775 sobre els seus viatges.. La narració de Boswell, The Journal of a Tour to the Hebrides (1786), publicat després de mort Johnson, fou un tempteig del mètode biogràfic de Boswell abans d'iniciar la Vida de Johnson.. Amb l'èxit del Diari, Boswell comença a indagar en el "vast tresor de les seues converses en diferents moments" que registrà en els seus diaris.. El seu objectiu era recrear la "vida en escenes" de Samuel Johnson. Com que Johnson tenia 53 anys quan Boswell el va conéixer, els darrers 20 anys de la vida de Johnson ocupen quatre cinquenes parts de l'obra.Damrosch 1973, p. 494. A més a més, segons el crític literari Donald Greene, Boswell no degué passar més de 250 dies amb Johnson i, per tant, va haver d'extraure la resta del material per a l'obra o del mateix Johnson o de fonts secundàries.Greene 1979, p. 129.

Abans que Boswell pogués publicar la seua Vida de Samuel Johnson, altres amics de Johnson publicaren o prepararen les seues biografies o reculls d'anècdotes sobre Johnson: John Hawkins, Hester Thrale, Fanny Burney, Anna Seward, Elizabeth Montagu, Hannah More, i Horace Walpole, entre molts altres.Brady 1972 p. 548. La biografia de Boswell, publicada el 1791, fou la tercera biografia completa publicada després de la mort de Johnson, el 1784. La primera, pel marmessor testamentari de Johnson, John Hawkins, fou durament criticada pels amics de Johnson, perquè pensaven que oferia una imatge esbiaixada i negativa de Johnson, i que Hawkins s'havia apropiat de molts materials de Johnson en la seua qualitat de marmessor. La segona, per Hester Thrale, oferia un esbós més íntim, però llavors Thrale havia trencat amb el cercle de Johnson. La biografia de Boswell, més completa i imparcial, fou aclamada com la biografia definitiva. Després de la primera edició del 1791, Boswell en preparà dues més; la darrera edició en què Boswell treballà en fou la tercera, publicada després de la seua mort, el 1799.. Va deixar les seues notes a Edmond Malone, antic amic de Johnson, que preparà quatre edicions més de l'obra amb nombroses anotacions que permeten establir la veracitat d'algunes cites.

Biografia miniatura|Samuel Johnson en els últims anys Hi ha moltes biografies i biògrafs de Samuel Johnson, però la Vida de Samuel Johnson de James Boswell és la més coneguda i llegida en l'actualitat. Des de la primera publicació ha passat per centenars d'edicions, amb una gran extensió, moltes seleccions i abreviacions. Tanmateix, l'opinió dels estudiosos de Johnson del , com ara Edmund Wilson i Donald Greene, és que la Vida de Boswell "difícilment es pot qualificar de biografia", sinó simplement d'"una col·lecció de les entrades dels diaris de Boswell que tracten de les ocasions e els darrers vint-i-dos anys de la vida de Johnson en què es van conéixer ... encadenats amb només un esforç superficial per a omplir-ne els buits". A més, Greene afirma que l'obra "començà amb una campanya de premsa ben organitzada, per Boswell i els seus amics, de denigració dels seus rivals; i rebé un impuls per una de les peces més memorables de Macaulay de ximpleries periodístiques". En lloc de dir-se "biografia", Greene suggereix que l'obra s'hauria de dir "Anna", una espècie de xarrada de sobretaula.Greene 1979 p. 130 La Vida original de Boswell, a més, "corregeix" moltes cites de Johnson, censura molts comentaris més vulgars i ignora en gran manera els primers anys de Johnson. Segons l'acadèmic estatunidenc William Dowling, la imatge de Johnson que crea Boswell presenta elements de "mite":

De llavors ençà, els biògrafs actuals han esmenat els errors de Boswell.. Això no significa pas que l'obra de Boswell estiga equivocada o no siga útil: alguns estudiosos com Walter Jackson Bate en valoren el "detall" i el "tresor de conversa". Tots els biògrafs de Johnson, d'acord amb Bate, han de passar pel mateix "iglú" de material amb el qual hagué de bregar Boswell: informació limitada sobre els primers quaranta anys de Johnson, i abundant després. En resum, "la vida de Johnson continua atraient l'atenció" i "s'ha continuat examinant cada tros d'evidència relacionada amb la vida de Johnson i s'hi han afegit molts més detalls" perquè "està molt a prop de l'experiència humana general en una àmplia varietat de formes"..

Resposta crítica Edmund Burke va dir a Jordi III que l'obra li entretenia més que cap altra."James Boswell a Edmund Burke 16 de juliol de 1791", Alfred Cobban i Robert A. Smith (eds.), The Correspondence of Edmund Burke. Volum VI: July 1789 - December 1791 (Cambridge: Cambridge University Press, 1967), pàg. 297-298. Robert Anderson, en Obres dels poetes britànics (1795), escriu: "Amb algunes excepcions venials quant a egoisme i admiració indiscriminada, la seua obra exhibeix el quadre més copiós, interessant i acabat de la vida i opinions d'una persona eminent, que mai s'haja realitzat; i és justament valorat com un dels llibres més instructius i entretinguts en anglés".Anderson 1795 p. 780.