La intendència de Cuyo, de Mendoza o província de Cuyo va ser una projectada intendència del virregnat del Riu de la Plata (o de Buenos Aires) integrant de l'Imperi espanyol, en territoris corresponents a la històrica regió de Cuyo a l'actual República Argentina, i la capital de la qual havia de ser la ciutat de Mendoza. El rei Carles III n'ordenà la creació mitjançant l'Ordenança d'Intendents de 1782, però no es va posar en pràctica ja que en 1783 el rei va ordenar el trasllat de la seva capital a la ciutat de Córdoba, incorporant la seva jurisdicció i constituint-se la intendència de Córdoba del Tucumán.

El 1813 s'establí una governació intendència a les Províncies Unides del Riu de la Plata amb el mateix nom, que funcionà fins a la seva dissolució el 1820.

La intendència estava dividida entre els partits (també coneguts com a subdelegacions) de: Mendoza, San Juan i San Luís.

Període del virregnat La Reial Ordenança de l'Exèrcit i els Alcaldes Provincials del 28 de gener de 1782 dividia el virregnat de Buenos Aires en vuit intendències, entre ells el de Cuyo, format sobre la base de la província o municipi de Cuyo:

El 14 d'abril de 1783 fou promulgada la reial cèdula creadora de la Reial Audiència de Buenos Aires, "la qual tingui per districte la província d'aquest nom i les tres del Paraguai, Tucumán i Cuyo", quedant el territori de la projectada intendència en la seva jurisdicció i separat de la de Xile.

El 5 d'agost de 1783 el rei Carles III feu a San Ildefonso disset modificacions a la Reial Ordenança d'Intendents del 1782, entre aquestes una que suprimí les governacions Intendències de San Miguel de Tucumán i de Cuyo, creant amb elles la intendència de Salta del Tucumán i la de Córdoba del Tucumán, les que es feren efectives al desembre de 1783.

Període de les Províncies Unides del Riu de la Plata El 23 de juliol de 1810 el capità José Moldes va ser nomenat primer tinent governador de Mendoza. El Segon Triumvirat va crear la intendència de Cuyo el 29 de novembre de 1813 separant-la de la de Córdoba del Tucumán, i amb capital a la ciutat de Mendoza. Estava formada per les actuals províncies argentines de Mendoza, San Juan i San Luis:

El seu govern l'exercia un governador intendent designat pel Triumvirat i estava subjecte a aprovació del cabildo de Mendoza.

El primer governador intendent destinat a Cuyo fou el coronel Florencio Terrada, tot i que algunes fonts assenyalen que el seu càrrec fou el de tinent governador.San Martín en el valle de Uco: Valores, ideales, vida y obra del padre de la patria. Pág. 48. Autor: Alberto Piattelli. Editor: Palibrio, 2012. ISBN 1463339267, 9781463339265 Al juliol del 1814 el coronel Marcos Balcarce fou designat governador intendent i el 10 d'agost José de San Martín.

El 19 de gener del 1817 Mendoza fou el punt de partida de l'Exèrcit dels Andes, des d'on San Martín inicià la seva campanya llibertadora de Xile.

El 9 de gener de 1820 es revoltaren en San Juan el regiment de Caçadors dels Andes. El governador intendent Toribio de Luzuriaga presentà la seva renúncia al cabildo de Mendoza el 17 de gener, reassumint el poder en qualitat de cabildo governador de la província de Cuyo, però només tingué poder sobre el municipi de Mendoza.

L'1 de març de 1820 San Luís i San Juan es van separar, dissolent-se la intendència de Cuyo. A partir d'aquest dia va quedar dividida entre les províncies de: Mendoza, San Juan i San Luís.

Governadors intendents de la Província de Cuyo Florencio Terrada, designat el 29 de novembre de 1813, va assumir el 23 de desembre de 1813 - va deixar el comandament el 27 de març de 1814 Cabildo de Mendoza en forma interina, presidit per José Clemente Benegas el 27 de març de 1814 - va deixar el comandament el 4 d'agost de 1814 Marcos Balcarce, designat l'1 de juny de 1814, va assumir el 4 d'agost de 1814 - va deixar el comandament el 12 de setembre de 1814 José de Sant Martí, designat el 10 d'agost de 1814, va assumir el 12 de setembre de 1814 - va delegar el comandament el 24 de setembre de 1816, fi de mandat el 6 de març de 1817 Toribio de Luzuriaga, designat interí el 31 d'agost de 1816, va assumir el 24 de setembre de 1816, designat governador propietari el 17 d'octubre de 1816, va assumir el 6 de març de 1817 - hi renuncià el 17 de gener de 1820 Cabildo de Mendoza, de forma interina presidit per José Clemente Benegas el 17 de gener de 1820 - 1 de març de 1820 dissolució de la governació/intendència de Cuyo

Referències

Enllaços externs San Martín Gobernador de Cuyo, Clarín

Categoria:Geografia històrica d'Amèrica Categoria:Història de l'Argentina Categoria:Geografia de l'Argentina