fou un reporter estatunidenc, més conegut com a assessor polític des de 1909 fins a 1936 del que fou 32è president dels Estats Units des de 1933 fins a 1945 Franklin Delano Roosevelt.
Biografia Nascut en una família benestant a Indianàpolis, Indiana, Louis McHenry Howe fou un nen petit, malaltís i asmàtic. La família es va traslladar al nord-est a Saratoga Springs, Nova York, després de patir greus pèrdues financeres. Howe es va casar amb Grace Hartley i es va convertir en periodista en un petit diari que va comprar el seu pare. La següent dècada va treballar com a autònom per al New York Herald i fent diverses feines. El 1906 Howe fou assignat per cobrir la legislatura de l'estat de Nova York i aviat es va convertir en un agent polític de Thomas Mott Osborne, opositor del Partit Demòcrata al Tammany Hall, la maquinària política dominant de la ciutat i l'estat de Nova York.
Després que Osborne l'acomiadés el 1909, Howe es va unir a la jove estrella demòcrata Franklin D. Roosevelt (1882-1945), amb qui treballaria la resta de la seva vida. Howe va supervisar la campanya de Roosevelt per al Senat de l'estat de Nova York, va treballar amb ell al Departament de la Marina dels Estats Units quan FDR era secretari adjunt de la Marina durant la Primera Guerra Mundial a l'administració del president Woodrow Wilson. Va actuar posteriorment com a assessor i director de la campanya electoral de 1920 de Roosevelt com a vicepresident del candidat demòcrata a la presidència James M. Cox finalment derrotat pel republicà Warren G. Harding. Quan el 1921 Roosevelt va contreure poliomielitis i va quedar paralitzat de cintura en avall, Howe es va convertir en el representant públic de Roosevelt, mantenint viva la seva carrera política durant la seva semi-recuperació (mai no va recuperar l'ús de les cames, feia servir uns tirants d'acer i necessitava ajuda per caminar distàncies curtes). Va editar el discurs inspirador de Roosevelt "Happy Warrior" a la Convenció Nacional Demòcrata de 1924 que el va retornar a l'atenció pública, i quatre anys més tard va ajudar a dirigir la campanya de 1928 de Roosevelt per convertir-se en governador de Nova York. Howe va passar els quatre anys següents posant les bases per a la campanya de Roosevelt a la Convenció Nacional Demòcrata de 1932 a Chicago, on va aconseguir la nominació del Partit Demòcrata i la posterior victòria a les eleccions presidencials de 1932, durant els anys més foscos de la Gran Depressió.
Nomenat secretari del president Roosevelt, Howe va ajudar el president a donar forma als primers programes del New Deal, especialment el Civilian Conservation Corps (CCC). Howe va emmalaltir poc després de l'elecció de Roosevelt, i va morir abans del final del seu primer mandat el 1936, i no va poder prestar gaire assessorament ni ajuda en la campanya de reelecció de FDR per a un segon mandat en la gran victòria de les eleccions nord-americanes de 1936 .
Howe també va actuar com a assessor polític de l'esposa de Franklin, Eleanor, animant-la a tenir un paper actiu en política, presentant-la a grups de dones i ensenyant-la a parlar en públic. Eleanor va parlar de Howe com una de les persones més influents de la seva vida. El biògraf de Franklin Roosevelt, Jean Edward Smith, va anomenar Howe "un home a l'ombra únic en la política demòcrata", i Roosevelt va lloar públicament Howe i James Farley per l'èxit a les seves primeres eleccions a la presidència el 1932.
Howe va néixer l'any 1871 a Indianàpolis, Indiana, de pares rics, Eliza i Edward P. Howe, propietaris d'una botiga i partícips d'un negoci a l'engròs. Edward P. Howe, originari de Cincinnati, Ohio, havia estat capità de l'exèrcit de la Unió durant la Guerra Civil i va presentar-se sense èxit al Senat de l'estat d'Indiana com a demòcrata. Louis tenia dues germanastres, Maria i Cora, d'un matrimoni anterior de la seva mare. Howe va ser un nen malalt i fràgil, patia asma i, en general, els seus pares el mantenien a casa; mai no va créixer més de 1,52 m d'alçada. Tement d'exposar Howe a l'escola pública, els seus pares el van inscriure en un seminari per a noies.
Edward va especular en béns immobiliaris, i a poc a poc va perdre la riquesa de la família en la depressió que va seguir al pànic de 1873. Quan Louis tenia set anys, la família va perdre la seva llar i es va traslladar a Saratoga Springs, Nova York, amb l'ajuda de la família d'Eliza. La salut d'Edward es va esfondrar i va acabar treballant com a reporter per a un diari de Saratoga, i després va comprar un petit diari demòcrata, The Saratoga Sun. La salut de Louis, en canvi, va millorar durant la seva adolescència, cosa que li va permetre sortir de casa amb més freqüència i plantejar-se fins i tot assistir a la Universitat Yale. Aleshores, un accident de bicicleta li va deixar cicatrius permanentment a la cara. Finalment, els obstacles de salut i financers el van fer abandonar les seves ambicions universitàries i va agafar una feina al diari del seu pare.
El 1896, va conèixer a Grace Hartley, una jove benestant de 20 anys que estava de vacances amb la seva mare a un dels sanatoris de Saratoga. Tot i que inicialment no estava impressionada amb ell, Howe la va cortejar durant dos anys, i es van comprometre el 1898, casant-se l'any següent. La parella va tenir tres fills, un dels quals va morir en la infància.
Periodisme i primera carrera política miniatura|Thomas Mott Osborne (centre) Howe va voler viatjar a Cuba per cobrir la guerra hispanoamericana de 1898 per al New York Herald, però la guerra va acabar abans que hi pogués anar. Poc després, el matrimoni Howe va tenir problemes a causa de les dificultats financeres del pare de Howe. La mare de Grace havia donat a la parella una gran casa com a regal de noces, que Louis va hipotecar en un intent de salvar el diari del seu pare de la fallida. Tot i això, el The Saratoga Sun es va vendre i Louis va ser acomiadat el 1901, poc després va demanar amb èxit tornar a la seva feina. Louis va continuar treballant com a autònom per a l' Herald; una de les seves històries més notables va ser entrevistar al vicepresident Theodore Roosevelt al seu retorn a Washington, DC després de l'assassinat del president William McKinley. Durant aquest període, Grace va anar a viure amb la seva mare, on va donar a llum el primer fill de la parella, Mary.
El 1903, després d'un intent fallit de guanyar-se la vida escrivint ficció, Howe va treballar durant un temps com a gerent d'un club de camp de Saratoga. El gener de 1906, Howe va començar a cobrir la Legislatura de l'estat de Nova York a Albany, Nova York per al Herald. Més tard aquell mateix any, Howe va ser contractat per Thomas Mott Osborne, un ric demòcrata, com a agent polític. Osborne era membre dels "Upstarters", un grup contrari a la influència de la maquinària política Tammany Hall en la política de Nova York. Va contractar Howe per oposar-se a la candidatura a governador de William Randolph Hearst, el candidat demòcrata, magnat de la premsa i aliat de Tammany. Howe va estendre amb èxit la dissidència i el caos a la campanya demòcrata, i Hearst va perdre les eleccions davant Charles Evans Hughes.
La biògrafa de Howe, Julie M. Fenster, descriu la campanya anti-Hearst com un "punt d'inflexió personal" per a Howe, en què va tenir el seu primer tast de política, va aprendre la mecànica pràctica de l'organització del partit i va tenir l'oportunitat de crear notícies en lloc de simplement informar-ne. El novembre de 1906 va aconseguir una posició permanent amb Osborne, declinant l'oportunitat d'anar a Jamaica com a corresponsal de l' Herald. Durant els tres anys següents, Howe va combinar les seves dues feines de periodista i agent polític. Osborne tenia la intenció de postular-se a governador, no obstant això, es va convertir en un candidat inviable per la seva inusual propensió a viatjar amb una varietat de disfresses i la seva estreta amistat amb un jove amb qui es rumorejava que Osborne tenia una relació homosexual. Howe va perdre l'interès en Osborne com a mecenes i va començar a buscar un altre nom amb qui associar-se; finalment Osborne el va acomiadar el 1909.
Assistent de Roosevelt miniatura|Franklin D. Roosevelt, c. 1920 Howe va conèixer Franklin D. Roosevelt quan Roosevelt era un senador de primer any de l'estat de Nova York que liderava un moviment per bloquejar el candidat de Tammany Hall William F. Sheehan al Senat dels Estats Units. Roosevelt va tenir èxit, esdevenint el nou líder dels "insurgents" anti-Tammany. Howe va entrevistar a Roosevelt per al Herald, i van començar a reunir-se regularment per parlar de política, fent-se bons amics. El 1912, Roosevelt va emmalaltir de febre tifoide durant la seva campanya de reelecció i va contractar Howe per fer campanya en nom seu. Howe va gestionar les últimes sis setmanes de la campanya de Roosevelt, centrant-se especialment en les zones rurals. Va fer una campanya de correu massiu als agricultors dient-los que Roosevelt es convertiria en president del Comitè Agrícola del Senat. Al novembre, Roosevelt va ser reelegit per un marge més gran que en la seva elecció anterior.
Després de les eleccions, l'administració del president Woodrow Wilson va nomenar Roosevelt secretari adjunt de la Marina. Roosevelt va nomenar Howe com el seu cap de gabinet. Ignorant en qüestions navals, Howe va estudiar amb diligè a fons i ben aviat va ser considerat un expert. A partir de patrocinis i visites de funcionaris estatals, Howe i Roosevelt van començar a construir una xarxa nacional de partidaris demòcrates per donar suport a una eventual carrera presidencial. Howe també va ajudar a Roosevelt a establir connexions amb líders laborals animant Roosevelt a inspeccionar personalment les condicions de treball i reunir-se amb els treballadors. El 1914, Howe va gestionar una breu campanya de Roosevelt per al Senat dels Estats Units, però Roosevelt va ser fàcilment derrotat pel candidat de Tammany James W. Gerard a les primàries demòcrates. Sembla que Howe es va oposar a la candidatura de Roosevelt al Senat, pensant que Roosevelt anava massa ràpid; Howe va descriure el seu paper com fer de fre de l'ambiciós jove. El 1918, la relació entre Howe i Roosevelt es va tensar breument quan el matrimoni dels Roosevelt gairebé va acabar per la relació de Franklin amb la secretària de la seva dona Eleanor, Lucy Mercer; un divorci hauria significat el final de la carrera política de Franklin i, per tant, també de Howe.
El 1920, Roosevelt, per consell de Howe, havia fet les paus amb el cap de Tammany , Charles Murphy, i es va plantejar aspirar a càrrec a l'estat de Nova York. Al juliol, però, va ser designat per la Convenció Nacional Demòcrata candidat a la vicepresidència amb el governador d'Ohio James M. Cox . Roosevelt va seleccionar Howe com a director de campanya. La candidatura de Cox-Roosevelt va perdre de manera aclaparadora davant els republicans Warren G. Harding i Calvin Coolidge, però Howe havia construït amb èxit una reputació nacional per Roosevelt. No gaire després, Howe va anunciar que Roosevelt aviat ocuparia la Casa Blanca, portant-hi a Howe amb ell.
La poliomielitis de Roosevelt L'agost de 1921, mentre Howe estava de vacances amb els Roosevelt a l'illa de Campobello, Franklin va començar a tenir febre i experimentar paràlisi a les cames. El doctor que el va visitar va diagnosticar-li poliomielitis. Howe va romandre amb Roosevelt al costat del seu llit durant els primers dies de la malaltia, animant-lo i tenint cura de totes les seves necessitats. Setembre d'aquest mateix any, Howe va ser convidat a viure amb els Roosevelts i va començar a visitar la seva pròpia família només els caps de setmana.