El Concert per a orquestra de corda, IGB 5, va ser compost per Grażyna Bacewicz el 1948. Es va estrenar el 18 de juny de 1950 a Varsòvia amb l'Orquestra Simfònica Nacional de la Ràdio Polonesa, dirigida per Grzegorz Fitelberg. Té una durada d'uns 15 minuts. És l'obra més interpretada i popular de l'artista polonesa.

Moviments 1. Allegro 2. Andante 3. Vivo

Recepció El Concert per a orquestra de corda es va estrenar durant una reunió de l'Assemblea General de la Unió de Compositors Polonesos. El mateix any de l'estrena, Bacewicz va rebre el Premi Nacional i va ser interpretada als Estats Units per la National Symphony Orchestra a Washington, DC. El crític polonès Stefan Kisielewski va elogiar Bacewicz per haver salvat «l'honor dels compositors polonesos», qualificant l'obra de «Concert de Brandenburg modern».

Música Bacewicz va basar el seu concert en l'estructura del concerto grosso barroc, tot integrant-hi un tractament precís de la tonalitat i del desenvolupament motívic, que dona protagonisme als intèrprets solistes. Witold Lutosławski va escriure: «El Concerto for Strings és probablement el punt culminant d'aquell període ‘sense artificis’ en l'obra de Grażyna, que les enciclopèdies anomenen simplistament 'neoclàssic'». A Bacewicz no li agradava aquesta categorització.

El primer moviment, marcat pesante'', presenta escales ascendents i descendents que generen harmonies inesperades. Els solos es reparteixen entre els instruments, destacant diferents intèrprets. L'ús de l'extensió és clau, amb els violoncels pujant alt i els violins explorant registres baixos, creant un efecte d'expansió reforçat per canvis dinàmics sobtats i esclats intensos. Els violins amb sordina obren el segon moviment amb un to eteri, donant pas a un cantabile solo del violoncel. Bacewicz afegeix expressivitat amb semitons inesperats. La melodia ascendent de la viola passa al violí solista, fusionant els timbres. El moviment s'expandeix fins a 12 parts independents. El darrer moviment, enèrgic, comença amb les cordes a l'uníson, però aviat es fragmenta. Les veus es divideixen progressivament, mentre les escales recurrents donen lloc a passatges virtuosos i girs melòdics que impulsen la peça cap a un final vibrant.

Referències

Categoria:Composicions musicals del 1950 Categoria:Concerts de la dècada del 1950 Categoria:Obres de Grażyna Bacewicz Categoria:Composicions per a orquestra de corda