La feminització de la fam és un concepte que es refereix a un major nombre de dones que d'homes que pateixen fam en el món. Aquest fenomen no sols es refereix a una major incidència de fam en dones, sinó també a les barreres socials, econòmiques, legals i culturals que contribueixen a la seva vulnerabilitat. Això significa que, en moltes comunitats i situacions, les dones són les més afectades per la manca d'accés a aliments adequats, recursos i oportunitats relacionades amb l'alimentació i la nutrició. La feminització de la fam reflecteix com les desigualtats de gènere, les normes socials i culturals, i la discriminació contribueixen a fer que les dones tinguin menys recursos i poder per garantir una alimentació suficient i nutritiva per a elles mateixes i les seves famílies.
La feminització de la fam és un concepte utilitzat a les conferències de les Nacions Unides i per les organitzacions cooperants del desenvolupament i d'ajuda humanitària en l'àmbit internacional des de fa molts anys. El 70% dels afectats per fam a nivell mundial són dones. A pesar que les dones produeixen el 70% de l'alimentació familiar als països en vies de desenvolupament i el 50% a nivell mundial, un 70% de les persones que sofreixen fam en el món són dones. La fam té sexe perquè en la fam intervenen no sols factors geogràfics i econòmics sinó també culturals, polítics i socials. Les dones de la casa són les últimes a menjar i només mengen el que queda. La fam és conseqüència dels mecanismes de desigualtat en la distribució dels aliments i les nenes i dones són les principals afectades.
Segons Margaret Kelleher, les representacions de gènere han exercit un paper crucial en la definició de les nocions de fam en generar desigualtat d'acord amb el sexe. Per les mateixes raons que es conceptualitza la feminització de la pobresa, es proposa el concepte de feminització de la fam, concepte que explica la tensió que sofreixen les dones enfront de la fam familiar, local, regional i nacional.
La feminització de la fam està directament relacionada amb la feminització de la pobresa per la desproporcionada quantitat de dones pobres comparada amb homes pobres. La feminització de la pobresa és un concepte que també es refereix a les característiques que assumeix la pobresa entre les dones i les dificultats per a sortir d'aquesta. Les dones produeixen el 70% dels aliments del món però són propietàries de menys del 20% de la terra.És major el nombre de dones que d'homes en ocupacions vulnerables i de baixa remuneració. Les dones tenen menor accés a les institucions financeres i mecanismes d'estalvi formals. Les diferències salarials fan que les dones guanyin menys que els homes en tots els països. Les nenes i dones són les primeres víctimes de la malnutrició en països on la societat legitima la seva posició d'inferioritat. Les dones guanyen menys que els homes pel mateix treball, tenen menor accés a la propietat, menor accés al control dels recursos, són més vulnerables a la malnutrició durant l'embaràs i la lactància i sobretot, tenen major vulnerabilitat quan es tracta de famílies monoparentals femenines o mares solteres, per tots aquests motius les dones són més vulnerables a la pobresa i la fam.
Segons Natalia Kanem, directora executiva del Fons de Població de Nacions Unides (UNFPA), «són les dones i les nenes els qui a les cases solen ser les que mengen d'últimes i menys.»
Les dones pateixen una discriminació en l'accés als recursos productius. El 95% dels serveis d'extensió agrícola està dirigit als homes i només el 15% dels agents d'extensió agrícola són dones. La desigualtat respecte a la propietat de la terra està relacionada amb les diferències que fan els programes de l'Estat en distribuir la terra, les lleis d'herència que privilegien a la descendència masculina i els privilegis dels homes en les lleis matrimonials.
Segons Amartya Sen, l'anàlisi tradicional de les fams centrat en el subministrament o manca d'aliments resulta perillosament enganyós per a la política, perquè la fam és conseqüència dels mecanismes discriminatoris de distribució dels aliments i no de la falta d'aquests. La pobresa seria també conseqüència de la falta de llibertats i capacitats dels uns i les altres per a accedir a millors condicions de vida.
Segons Martín Caparrós, la tesi del qual és també que la fam no és motiu de l'escassetat d'aliments sinó de la desigual distribució dels aliments en el món: «sembla com si la fam fos sobretot cosa de dones: ho tenen més a prop, ho sofreixen en els seus fills, ho sofreixen quan els porten a l'hospital i els seus homes no, el sofreixen quan els seus homes sí que mengen i elles no.» alt=Hambre cero (San Juan de Yarinacochas)|miniatura|Fam zero (San Juan de Yarinacochas) A Amèrica Llatina, de 100 hores treballades, les dones fan 67 però disposen només del 9,4% dels ingressos. Les dones passen gran part dels seus dies fent el treball domèstic, netejant i cuinant, i el treball reproductiu i de cura de nens i ancians. Nombrosos estudis i recerques mostren que tant el problema de la fam com el de la desnutrició afecta de manera diferent segons el sexe de l'individu, és a dir, hi ha diferències entre homes i a dones. Fins i tot quan pertanyen a la mateixa família i viuen en la mateixa llar, pertanyen a la mateixa classe social, pateixen un mateix desastre natural o pateixen una mateixa situació de guerra, la fam no afecta de la mateixa manera a homes que a dones.
En 1987, Megan Vaughan incorpora la perspectiva de gènere per a mostrar com les dones en Malawi van sofrir les fams del seu país d'una manera molt diferent dels homes d'aquest lloc en diferents moments històrics. Vaughan considera que, sense la perspectiva de gènere, no s'haurien observat les conseqüències reals de les fams sobre les estructures socials, productives i polítiques dels països.Vaughan considera que, sense la perspectiva de gènere, no s'haurien observat les conseqüències reals de les fams sobre les estructures socials, productives i polítiques dels països.
En 2002, a Mèxic, una recerca en poblacions indígenes va descobrir clares diferències entre nens i nenes, amb un índex major de desnutrició infantil en les nenes. Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), les dones són els qui produeixen la meitat dels aliments en els principals cultius bàsics de tot el món. A més, les dones són les responsables de comprar i preparar els aliments per a les seves famílies en totes les cultures i societats. No obstant això, els índexs de desnutrició són majors en dones i nenes. En molts països en desenvolupament, el 50 per cent de les dones embarassades i de les dones en edat de procrear pateixen manca de ferro. L'embaràs i la lactància augmenten les necessitats nutricionals, i la desnutrició pot causar avortaments espontanis, retard del creixement intrauterí, baix pes en néixer, trastorns en el desenvolupament cerebral del fetus, cretinisme i una major mortalitat perinatal. En períodes de fam, el deteriorament de l'estat nutricional afecta fonamentalment les dones embarassades, que després tenen fills i filles amb baix pes i alta morbiditat.
Estudis de l'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació i els de l'Organització Mundial de la Salut de les Nacions Unides van mostrar que, en moltes regions del món, les dones dediquen al treball domèstic catorze hores al dia en mitjana, recollir llenya, plantes, portar aigua a la casa, donar menjar als ramats, cuinar i preparar aliments i, a sobre, agricultura de subsistència, rentar roba, cuidar als nens i ancians, organitzar els ritus comunitaris, etcètera.
L'informe 2018 de l'OMS calculava que 821,6 milions de persones en el món patien fam, mentre que 2 000 milions de persones estaven mal alimentades sense menjar suficient i nutritiu. A més, "les probabilitats de patir inseguretat alimentària són majors per a les dones que per als homes a tots els continents", i la diferència més gran es presenta a Amèrica Llatina. miniatura|Objectius Desenvolupament Sostenible (ODS) L'any 2024 l'ONU va alertar a la Conferència Mundial Sense Fam de l'augment de la fam en el món des de 2020, que ja afecta a més de 733 milions de persones. En 1990, la fam afectava més de 1.000 milions de persones. Una impactant xifra que va anar disminuint al llarg dels anys gairebé un 50%. Però aquestes xifres van créixer de manera dràstica des de 2020 després de l'augment dels conflictes al món, les conseqüències de la crisi climàtica i les interrupcions de la cadena per la pandèmia. La relació entre gènere i seguretat alimentària és complexa i bidireccional. La desigualtat de gènere pot generar inseguretat alimentària i, alhora, la inseguretat alimentària pot exacerbar les desigualtats de gènere. Les dones i les nenes són particularment vulnerables a la inseguretat alimentària a causa de factors socials, econòmics i culturals que limiten el seu accés a recursos, educació i poder de decisió. miniatura|Objectiu 2: Fam zero Les desigualtats de gènere i les normes de gènere negatives que afecten l'accés de les dones a recursos, serveis i insumos, com ara la terra, els coneixements i l'alimentació, així com els tabús socioculturals, constitueixen tant causes com conseqüències de la pobresa i de la seguretat alimentària i nutricional. Les dones vulnerables, especialment aquelles que formen part de llars amb cap de família femení, sovint tenen un accés limitat a informació nutricional i als recursos necessaris per a millorar la seva seguretat alimentària. En comparació amb els homes, les dones, en general, estan més exposades a l'escassetat d'aliments, a la inseguretat alimentària i a un major risc de mortalitat per malnutrició. L'apoderament de les dones i la reducció de la bretxa de gènere en l'àmbit de l'agricultura i els sistemes alimentaris són elements fonamentals per a l'erradicació de la fam, la malnutrició i la pobresa. Aquests esforços són essencials per a assolir la meta de la Fam Zero, establerta com a part de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 2 de l'Agenda 2030.
Abordar la feminització de la fam requereix polítiques i accions que promoguin la igualtat de gènere, l'accés equitatiu a recursos i serveis i l'eliminació de les barreres socials i culturals que limiten el potencial de les dones. Només mitjançant un enfocament integral i sensible a les desigualtats de gènere serà possible reduir significativament la inseguretat alimentària i avançar cap a un món on tothom tingui accés a una alimentació suficient, segura i nutritiva.
Vegeu també Feminització de la pobresa
Referències
Bibliografia Duke University Press, Nueva York. «Vaughan, Megan (1987), The Story of an African Famine: Gender and Famine in Twentieth–Century Malawi, Cambridge University Press.»
López, Paz i Vania Surt-los (2000), Pobresa, gènere i salut, Porrúa/Gimtrap, Mèxic.
Enllaços externs Acció contra la fam Gènere i seguretat alimentària
Categoria:Fam Categoria:Drets de la dona Categoria:Pobresa Categoria:Nutrició