miniatura|Emblema de Reus, obra dels grafistes Albert i Jordi Romero assessorats per Ezequiel Gort i aprovat pel Ple Ordinari de l'Ajuntament en la sessió de 29 de maig de 1998. miniatura|Escut de Reus emprat pel consistori abans dels anys 90. Actualment, no hi ha un escut de Reus oficialitzat per la Generalitat. Tanmateix, el que Reus lluu reuneix simbologia tradicional que es remunta fins a documents del , i inclou la tiara en comptes de la corona mural de ciutat. Apareix al Manual de Normes i Identitat Corporativa de l'Ajuntament de Reus. L'última actualització dels usos de l'escut és la del programa d'identitat visual de l'Ajuntament de Reus de l'any 2003 (actualitzat el 2006).
Blasonament Reus no té un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya segons el Reglament de símbols dels ens locals.Heràldica cívica a MUNICAT (Municipis i comarques de Catalunya), consulta: 23.07.2011
L'escut actual de Reus té la següent definició: L'escut actual és d'argent, amb una rosa de gules botonada d'or i barbada de sinople, les claus acoblades en sautor i per timbre la corona pontifícia.
A partir de la recuperació dels ajuntaments democràtics l'Ajuntament de Reus ha emprès l'estudi de diverses propostes heràldiques i gràfiques. Actualment l'ajuntament fa servir l'emblema com a marca municipal. Altres propostes que, a tall d'exemple, recuperarien una corona mural pròpia de Reus en detriment de la tiara actual, estan en procés de revisió i pendents d'avaluació i acceptació.
El 2006 Tona Bayona actualitzar els usos de l'escut Tal com es llegeix en «Una proposta per al futur», l'últim paràgraf de l'estudi L'escut de Reus (1996) d'Ezequiel Gort, arxiver municipal,
En aquests darrers anys, i com a resultat de la llei aprovada el 1991 sobre la regulació dels símbols dels ens locals de Catalunya, molts municipis han redissenyat el seu escut per adaptar-lo a la nova normativa. No és el cas de Reus. Això no vol dir, però, que no existeixi cap proposta. N'hi ha una −inspirada en el privilegi de 1712 − que fins i tot ja ha estat publicada en més d'una ocasió com a escut de la ciutat, malgrat que ara per ara l'Ajuntament de Reus no sembla que mai s'hagi proposat de fer cap canvi. És el següent: d'argent, una rosa de gules botonada d'or i barbada de sinople; per timbre, una corona mural de ciutat; i per cimera, una àguila de sable amb el cap cot ixent de la corona. Les claus de sant Pere acoblades en sautor i com a suport dos lleons d'or. Però també n'hi podrien haver més, de propostes, conservant com a tret comú l'escut caironat, com a figura la rosa, i com a timbre la corona de ciutat.
Història Orígens La ciutat de Reus pot gloriar-se d'ésser una de les que més antigament posseeix escut d'armes, ja que quan es va començar a usar per al Comú o Universitat de la Vila, els altres pobles acostumaven a tenir el de llurs senyors i, per tant, es canviava quan canviava el feu o el governant. El Cambrer de la Santa Església de Tarragona i senyor de Reus, cardenal Pere Roger de Belfort, que era del llinatge francès dels Rosiers, va cedir el 1349 una rosa com les que hi havia al seu escut, compost de sis roses heràldiques i travessat per una banda d'atzur en camper de plata, i la comença a posar, ell i el Comú, com a blasó de la vila.
Escut heràldic dels Rosiers utilitzat per Roger de Belfort miniatura|Escut de Roger de Belfort. A Roger de Belfort la mitra tarragonina li va disputar la Cambreria durant alguns anys, però amb l'ajuda del seu oncle el papa Climent VI finalment se li va reconèixer la senyoria. A la mort del papa Urbà V el senyor de Reus va ser nomenat al seu lloc sota el nom de Gregori XI, amb residència a Avinyó (1370), però això no va significar pas que deixés la Cambreria i senyoriu de la vila, i cal suposar que per aquest motiu el segell de la rosa es va coronar amb l'emblema pontifici, que eren dues claus encreuades. El 1371 finalment el va succeir com a Cambrer Pierre Flandrin, nomenat pel mateix Roger, amb bona entesa amb el castlà Bernat d'Olzinelles.
El 1387 era cambrer i senyor de Reus el cardenal Pere de Luna i el castlà de la vila, Joan d'Olzinelles, que en podríem dir el poder secular, posà en venda el seu títol, que Pere de Luna va comprar per 50.000 sous, i així quedava com a senyor únic i absolut de Reus. El 1389 va morir el papa d'Avinyó Climent VII (Robert de Ginebre) i Pere de Luna el va succeir amb el nom de Benet XIII. Els avatars polítics i religiosos de l'època van comportar la derrota del papa Benet, que va ser declarat antipapa pels concilis de Pisa i Constança, però no va voler renunciar a la tiara i el rei de França el va foragitar d'Avinyó; va venir a establir-se al Castell de Reus i més tard a Peníscola, on va morir l'any 1424. La seva condició de papa devia afavorir que les claus encreuades es mantinguessin als segells i escuts de la vila.
Antigues representacions miniatura|Escut de 1541 de la Prioral. El dibuix més antic de la rosa a l'escut és de l'any 1391, a la coberta de pergamí d'un llibre de comptes del Comú o Universitat de la Vila. L'autor oblida que la rosa era de cinc fulles, i per guardar la simetria n'hi va posar quatre de doblegades d'una manera simple i escaient.
Datat el 1404 apareix un altre gràfic del blasó de Reus, dibuix a la ploma fet a la coberta de pergamí de l'esborrany del llibre d'ordinacions o Llibre de la Cadena, un llibre on es recopilaven les lleis de l'època; a l'esborrany s'hi anotaven les decisions del consell en matèria de justícia com a jurisprudència abans de passar al llibre per convertir-se en llei.
La rosa sembla desaparèixer després, perquè no se'n troba cap exemplar durant un segle, encara que segurament n'hi ha a l'arxiu del Capítol de Canonges i al de la Mitra de Tarragona, que no havien estat recercats al moment d'aquesta investigació.
Però després, al , apareixen ja molts dibuixos i segells, en cera o plom, o en pedra. Així, el 20 de novembre de 1520 s'estava edificant la nova església de Sant Pere, sobre l'antiga esglesiola de Santa Maria, i a les seves voltes gòtiques en trobem uns exemplars: en un la rosa, a l'altre les claus encreuades. A la porta principal, construïda més tard (el 1541), damunt l'angle superior del timpà, hi ha un veritable escut de pedra coronat per la creu de Crist, a l'interior del qual es veu, a la part de dalt, la Tau, al mig les claus formant creu d'aspa, i a l'angle inferior la rosa heràldica de cinc pètals.
D'aquesta mateixa forma les trobem a la portada del Llibre de Privilegis del 1567, curiosament relligat amb tapes d'un color verd fosc (d'on deu venir el nom de Llibre Verd amb què se l'anomenava). En el primer full de pergamí es veu un dibuix a la ploma en el qual, enquadrat amb una artística tarja, hi ha l'escut damunt d'una llaçada de gran moviment, i als angles que formen les claus, superior i inferior, hi ha dues roses de quatre fulles amb una altra de concèntrica en cada una. Aquest dibuix d'acurada execució té les roses fetes amb tinta vermella i les claus daurades amb or fi, damunt el camp ratllat amb tinta morada.
El 30 de juliol de 1576, una sentència de la Reial Audiència, escrita en pergamí i enquadrada en una tauleta de fusta probablement per a ésser penjada a la vista del públic, porta com a final i a tall de rúbrica uns dibuixos amb les claus al centre i dues roses, una a cada costat, amb la tija i les fulles.
Isabel Besora miniatura|esquerra|Representació de 1596 de la rosa natural amb tija i fulles. L'any 1592, la pesta feia estralls a la vila i no se sabia com combatre-la. El 25 de setembre de 1592 es presenta al jurat en cap, Joan Olivers, una nena anomenada Isabel Besora, que diu que la Verge se li va aparèixer i li va encarregar que s'encengués la candela que cremava des de temps antic (des de 1530) davant el sagrari, i així la pesta s'acabaria. Els Jurats no en van fer cas, la van titllar de visionària, i li van demanar proves del que deia. La noia va tornar al camp on segons ella se li havia aparegut la Mare de Déu, i després de pregar se li tornà a aparèixer; Isabel explica que els Jurats no la creuen sense proves i la Mare de Déu, amb la seva mà, va fer aparèixer la «rosa de Reus» a la galta de la noia. Encara que de sempre ha circulat la hipòtesi que va ser aquest esdeveniment el que va establir el símbol de la vila, sabem que, ben al contrari, el símbol ja existia, i aquest suposat miracle en tot cas només va enfortir la representació de la rosa per banda del poble de Reus. Sembla, doncs, que s'oblida l'origen de la rosa, i el 1596 apareix a la coberta d'un manuscrit (Manuale diversorum instrumentorum Vile de Reus) una rosa natural acompanyada de tija i fulles, representació que des d'aquesta data abunda fins al punt que es perd la rosa heràldica de cinc pètals.
Segles XVII i XVIII miniatura|Recreació de l'escut del . El 1601 va començar la construcció de la nova Casa del Comú, i aquesta data és la que encara es llegeix al timpà de la porta principal avui reconstruïda, al carrer d'Aleu. Al mig del timpà es veu un interessant escut tallat de pedra i molt carregat: una tarja molt ben resolta que té com a complement ornamental un àngel a cada costat, sostenint un oval on, centrats, hi ha les claus en forma d'aspa, lligades pel mànec amb una cinta, i als angles que resten lliures, superior i laterals, una rosa a cadascun, roses heràldiques de cinc pètals amb una de concèntrica a l'exterior, però totes amb tija i fulles.
miniatura|Escut del . L'any 1611, la Universitat de la Vila va ser autoritzada a batre moneda fraccionària, i les peces, conegudes per pellerofes (d'1,5 cm aproximadament), tenien estampades les claus, les claus amb la tiara o bé la rosa rodejada de la llegenda «REUS ANY...». Les peces que no porten data podrien haver-se encunyat ja en el . Potser al començament només hi havia les claus, i després s'hi va afegir la tiara. A la moneda amb la rosa, aquesta té vuit pètals que irradien d'un botó central.
Entre el 1625 i el 1633 el Gremi d'Escudellers i Cantirers, per encàrrec del Consell de la Vila, va fer una vaixella i al fons dels plats hi havia dibuixat l'escut (les claus amb tiara i roses, o la rosa amb la data).
L'escut apareix dibuixat amb tota la riquesa de colors en començar el llibre d'actes del Consell de la Vila de l'any 1674. Cal destacar que la rosa continua sent natural.
El 1688 n'apareix una versió semblant tallada en pedra, que es va descobrir en enderrocar la casa de l'escala del campanar.
Al començament del , el molí de farina de la plaça de la Farinera (després de Sant Bernat Calbó, però ara retornada al seu nom original) no donava l'abast a produir la gran quantitat de cereal que calia, i el Comú va fer construir un altre molí al passeig de la Boca de la Mina. En un dels seus vessants es pot veure encara aquesta edificació, i a la clau de l'arc del portal es troba una representació de l'emblema reusenc: una rosa heràldica amb tija i fulles i la data 1704, encerclat per una rodona de la mateixa pedra. miniatura|Escut de Reus concedit el 1712.