Ms. és una revista feminista nord-americana cofundada l'any 1971 per la periodista i activista social/política Gloria Steinem. Va ser la primera revista feminista nacional nord-americana. Els editors originals van ser Letty Cottin Pogrebin, Mary Thom, Patricia Carbine, Joanne Edgar, Nina Finkelstein, Mary Peacock, Margaret Sloan-Hunter i Gloria Steinem. Començant com una inserció puntual a la revista New York Magazine el 1971, el primer número independent de Ms. va aparèixer el gener de 1972, amb finançament de l'editor de Nova York Clay Felker. Tenia la intenció d'atraure un públic ampli i presentava articles sobre una varietat de temes relacionats amb les dones i el feminisme. Des de juliol de 1972 fins a 1987, es va publicar mensualment. posteriorment es va publicar trimestralment.
En el seu punt àlgid als anys setanta, Ms. va tenir un gran èxit però no sempre va poder conciliar les seves preocupacions ideològiques amb consideracions comercials. Des de 2001, la revista la publica Feminist Majority Foundation, amb seu a Los Angeles i Arlington, Virgínia.
Del 1971 al 1987 La primera portada de la revista Ms El número zero de la revista Ms. va ser publicat el desembre de 1971 per la revista New York. La portada, il·lustrada per Miriam Wosk, representa una versió embarassada de la deessa hindú Kali que utilitza vuit braços per subjectar un rellotge, una paella, una màquina d'escriure, un rasclet, un mirall, un telèfon, un volant i un ferro. 300.000 còpies de prova de la revista es van esgotar en tres dies i van generar 26.000 comandes de subscripció en les properes setmanes. Steinem va defensar aquesta portada, ja que li agradaven les imatges d'una dona fent malabars amb múltiples facetes de la vida, una cosa en la qual es centraria la revista Ms. A més, la portada mostra una deessa hindú per transmetre missatges de neutralitat i universalitat femenina.
Orígens i creació Ms. era vista per les dones com una veu per a les dones, una veu que s'havia ocultat i deixat fora dels principals mitjans. La primera publicació de la revista com a número independent incloïa articles sobre dones que van tenir experiència amb avortaments, promou l'eliminació de les paraules masclistes de la llengua anglesa i literatura centrada a ajudar les dones a adonar-se que podien defensar-se per si mateixes contra les normes socials.
La cofundadora Gloria Steinem va explicar la motivació per començar la revista Ms., afirmant: "Com a periodista em vaig adonar que realment no hi havia res per a les dones que llegís que estigués controlat per dones, i això va fer que, juntament amb altres dones, comencés la revista Ms."Gloria: In Her Own Words (2011 documentary, directed by Peter Kunhardt) Steinem volia una publicació que abordés temes que preocupaven a les dones modernes en lloc de només temes domèstics com la moda i la neteja. Steinem inicialment volia que Ms. fos un butlletí de notícies, però estava convençut que els seus companys el convertirien en una revista. Patricia Carbine va pensar que una revista era millor pels diners dels anunciants i que podia arribar al seu públic amb el seu format portàtil, visualment agradable i fàcil. Els creadors de Ms., esperaven que hi hagués una participació important tant del públic en general com dels lectors. Per exemple, el primer número publicat l'any 1972 incloïa un reportatge titulat "Hem avortat", una llista de dones famoses que reconeixen que han passat per aquesta operació mèdica en particular. La funció tenia un cupó perquè els lectors incloguessin els seus propis noms com a part d'aquesta llista. A més, els lectors sovint interactuaven amb la revista enviant cartes als editors sobre la importància personal de la revista Ms.
Pel que fa a l'origen del nom escollit per la revista, ha afirmat: "L'anàvem a anomenar Sojourner, després de Sojourner Truth, però això es va percebre com una revista de viatges. Llavors l'anàvem a anomenar Sisters, però això es va veure com una revista religiosa. Ens vam optar per Ms. perquè era simbòlic, i també, era un nom, que és bo per a un logotip".Gloria: In Her Own Words (2011 documentary, directed by Peter Kunhardt) "Lilith" i "Bimbo" també es consideraven títols per a la revista. En aquest moment, l'honorífic "Ms.", una alternativa a "Miss" o "Mrs". que neutralitza l'estat civil de la dona, estava sent promogut per Sheila Michaels però encara era ben conegut ni definit pels mitjans de comunicació. En particular, quan Michaels va suggerir l'ús de "Ms". el 1969, en una pausa durant una entrevista a la ràdio WAI amb el grup The Feminists, una amiga de Steinem va escoltar l'entrevista i la va suggerir com a títol per a la seva nova revista.
Portada de Wonder Woman miniatura|Revista Ms., número del 35è aniversari de la tardor de 2007 amb Wonder Woman Gloria Steinem va col·locar Wonder Woman, disfressada, a la portada del primer número publicat de manera independent de Ms. v1 núm.1, juliol de 1972 (Warner Communications, propietari de DC Comics, era un inversor), que també contenia un assaig agraït sobre el personatge. Steinem es va ofendre perquè a la superheroïna femenina més famosa del món li havien eliminat els poders als còmics publicats més recentment. L'autor progressista Samuel R. Delany va escriure dos números del còmic Wonder Woman el 1972, durant aquest període controvertit de la història de la publicació quan el personatge principal va abandonar els seus superpoders i es va convertir en un agent secret. Al principi, Delany havia d'escriure un arc de sis números que culminaria amb una batalla per una clínica d'avortament, però l'arc de la història es va cancel·lar després que Steinem liderés un esforç de lobby protestant per l'eliminació dels poders de Wonder Woman, un canvi anterior a la participació de Delany. L'acadèmica Ann Matsuuchi va concloure que els comentaris de Steinem van ser "usats convenientment com a excusa" per la direcció de DC. Els poders de Wonder Woman i el vestit tradicional es van restaurar al número 204 (gener-febrer de 1973).
Joanne Edgar va escriure la portada del número de 1972 amb Wonder Woman. Va descriure al personatge, la seva relació personal amb els còmics i qüestions aplicades a les dones, com ara la dinàmica de poder i la discriminació de gènere al lloc de treball.
Ms. va presentar Wonder Woman a la portada de la seva revista el 1972 amb el títol "Wonder Woman For President". Steinem volia pressionar els còmics de DC per mostrar Wonder Woman com un heroi feminista perquè sentia que les noves imatges de Wonder Woman dels anys 60 l'objectivaven. En incloure Wonder Woman a la portada de Ms., Steinem va poder animar Dick Giordano a restablir el llaç de la veritat de Wonder Woman, les polseres i la seva història d'origen.
La portada de Ms. volia abraçar els trets de compassió que tenia Wonder Woman, així com la seva creença en la justícia. Tim Hanley, un historiador del còmic, va comentar com la portada de Ms. posava èmfasi en la unitat i la "fraternitat". Mentre que algunes dones donaven suport que Wonder Woman fos una icona del feminisme de la segona onada, d'altres van criticar Ms. per mostrar una dona amb qualitats "sobrehumanes" o inabastables. Tanmateix, els editors de Ms. estaven preocupats per presentar figures públiques femenines reals a les seves portades des del principi a causa de la seva preocupació de representar-les com a símbol del moviment feminista.
Jill Lepore va reflexionar sobre la portada de la revista Ms. amb Wonder Woman anomenant-la la connexió entre el feminisme de la primera onada i el feminisme de la segona onada. Wonder Woman es va inspirar en els esforços del moviment del sufragi femení i en el treball de les dones durant la Gran Depressió.
Contingut editorial "The Housewife's Moment of Truth", la primera portada de la revista Ms., va ser escrita per Jane O'Reilly. L'article d'O'Reilly parlava de la força feminista i de l'oposició contra la repressió de les dones a la societat i a la llar. L'article també va ajudar a introduir la idea de "clic!", o la constatació que una dona adquireix quan s'adona que es poden combatre les exigències que se li fan per actuar, treballar i comportar-se d'una determinada manera. L'any 1972, Ms. va publicar els noms de 53 dones que van admetre haver avortat quan el procediment era il·legal a la majoria dels estats del país. La petició de Ms. incloïa una secció per retallar perquè les dones, la signessin i l'enviessin a la revista. La secció d'arrencada deia:
Entre els signants hi havia Billie Jean King, Judy Collins, Anaïs Nin, Gloria Steinem, Susan Sontag i Nora Ephron. La petició es basava en proves que al voltant del 25% de les dones nord-americanes havien optat per avortar, malgrat el seu estatus legal variable. Anomenada American Women's Petition, la petició de Ms. s'inspirava en el Manifest del 343 que s'havia publicat l'any anterior en el qual 343 dones franceses declaraven públicament haver avortat, que també era il·legal a França en aquell moment. El 1973, la decisió Roe v. Wade de la Cort Suprema dels Estats Units legalitzaria l'avortament a tot el país.
La petició va ser la inspiració per a una campanya similar de la Ms. l'any 2006, així com un escrit d'amicus signat per més de 100 advocats nord-americans en suport de l'anul·lació de les regulacions de l'avortament en qüestió a Whole Woman's Health v. Hellerstedt.
L'edició de gener de 1973 va incloure a Shirley Chisholm i Sissy Farenthold a la portada amb el títol: "The Ticket That Might Have Been". miniatura|Número de tardor de 2006 de la revista Ms. per "We Had Abortions" Del 1974 al 1977, va col·laborar amb la radiodifusió pública i, amb l'ajuda d'una subvenció de la Corporació de Finançament Públic, va produir la sèrie de televisió Woman Alive!.Woman Alive! El programa estava fet per reflectir la revista i consistia en documentals breus realitzats per cineastes independents, entrevistes i segments d'entreteniment.
Una portada de 1976 sobre dones maltractades va convertir a Ms. en la primera revista nacional que tractava el tema de la violència domèstica. La foto de portada mostrava una dona amb la cara maganyada.
Des de 1972 fins a 1988, Suzanne Braun Levine va ser editora de Ms.
Juntament amb altres esforços cap a la reforma lingüística feminista, Ms. va desafiar la frase "Pau a la terra, bona voluntat per als homes" canviant la salutació per "Pau a la terra, bona voluntat per a la gent". En els seus primers anys, la portada de desembre de la revista va proclamar aquest missatge alterat amb dissenys atrevits i acolorits de la dissenyadora brasilera Bea Feitler, així com en adreces editorials de Steinem.
Al llarg de la seva llarga història, la revista ha presentat articles escrits per i sobre moltes dones i homes a l'avantguarda dels negocis, la política, l'activisme i el periodisme. El periodisme d'investigació de la revista va trencar diverses històries de referència sobre temes com els tallers d'explotació a l'estranger, el tràfic sexual, la bretxa salarial, el sostre de vidre, la violació en una cita i la violència domèstica.
El tipus de feminista que va atraure Ms. és més sovint etiquetada com a feminista "cultural", aquelles interessades a canviar les normes de gènere molt arrelades dins de la cultura nord-americana. Els editors de les revistes van representar aquests antecedents, ja que no s'identificaven com a dones en política ni com a feministes polítiques; Les editores de Ms. van representar aquests antecedents, ja que no s'identificaven com a dones en política ni com a feministes polítiques; més aviat, eren activistes, escriptores i graduades de totes les universitats de dones. Tot i que els editors representaven una petita part de les feministes als anys setanta, la Sra. es va esforçar per representar el terme "universalitat femenina", una frase que englobava la representació de totes les dones sense importar el seu estatus socioeconòmic, raça, religió o creences polítiques.
Des de 1987