Enric Ortí i Martín (Barcelona, 9 de març de 1966) és un tenora, compositor de sardanes, professor de música i director de cobla català. Especialitzat en música per a cobla i sardana, va ser primer tenora de la Cobla Jovenívola de Sabadell durant trenta-dos anys i, des del 2008, ocupa aquesta mateixa posició a la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona. L'any 2006 va guanyar la divuitena edició del premi de La Sardana de l'Any amb Essència d'aplec. El 2026 va commemorar cinquanta anys de trajectòria com a intèrpret de tenora.
Biografia Enric Ortí va néixer a Barcelona el 9 de març de 1966, fill d'Assumpció Martín Costa i Enric Ortí Codina. Tot i que a la família no hi havia músics professionals, la seva àvia paterna tocava el piano d'oïda i els seus pares estaven estretament vinculats al món sardanista. El pare, originari de Gràcia, havia format part de la colla sardanista Roure, mentre que la mare, de l'Eixample, havia participat en un esbart del Club Montclar. Aquest entorn va fer que Ortí conegués des de petit les ballades i els aplecs de sardanes.
Va començar a estudiar música als vuit anys, juntament amb la seva germana, gràcies a una veïna que els va iniciar en les notes i els fonaments musicals. Posteriorment va ingressar al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on va cursar solfeig, teoria, cant coral i harmonia.
La seva afició per la cobla es va manifestar molt aviat. El seu avi, taxista i afeccionat a la sardana, va sentir per Ràdio Sabadell que s'estava formant una nova cobla integrada per joves i el va animar a presentar-s'hi. Als nou anys va entrar en el projecte que es convertiria en la Cobla Jovenívola de Sabadell.
El seu primer professor de tenora va ser Emili Mas Oliver, aleshores primer tenora de La Principal del Vallès. Posteriorment va estudiar amb Josep Colomer, Francesc Elias al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i, entre els catorze i els setze anys, amb Ricard Viladesau. També va ampliar la seva formació amb Salvador Uyà i Prat. Després de l'etapa amb Viladesau va continuar perfeccionant l'instrument de manera autodidacta. Paral·lelament va estudiar saxòfon amb Adolf Ventas i flauta travessera amb Núria Taulé.
Va debutar com a tenora solista el 23 d'abril de 1976, durant la presentació oficial de la Jovenívola al Teatre Municipal La Faràndula, de Sabadell, on va interpretar Ja bufem!, sardana escrita expressament per Josep Auferil i Costa. El 1979, amb tretze anys, va participar per primera vegada en un gran aplec, l'Aplec de Calella, on va interpretar Rourenca, de Max Havart.
Sis anys després del seu ingrés a la Jovenívola va rebre el Premi del Músic Jove, concedit per l'Obra del Ballet Popular i la Generalitat de Catalunya, en un acte celebrat al monestir de Montserrat.
Trajectòria professional Cobla Jovenívola de Sabadell Ortí va exercir durant trenta-dos anys com a primer tenora de la Cobla Jovenívola de Sabadell. Durant aquesta etapa va consolidar la seva activitat com a instrumentista i la va compaginar amb diverses ocupacions professionals. Amb la Jovenívola va actuar en espais com el Palau de la Música Catalana, L'Auditori i el Palau de la Generalitat de Catalunya, i va participar en actuacions i gires per diversos països europeus, així com per Mèxic i Veneçuela. La seva vinculació amb la formació va tenir també un paper important en el desenvolupament de la seva obra com a compositor, ja que diverses de les seves sardanes van ser estrenades o interpretades habitualment per la cobla.
miniatura|Enric Ortí tocant en l'estrena de la seva sardana Sempre un somriure el dia 30 de setembre de 2007
Fora de l'àmbit musical, va estudiar electrònica durant tres anys a l'Escola de Formació Professional del Clot, de Barcelona. Havia previst cursar-ne cinc, però va abandonar els estudis després de la mort del seu pare, que tenia 47 anys, quan Ortí en tenia divuit. Ell i la seva germana van començar aleshores a treballar per contribuir al sosteniment familiar.
Va treballar aproximadament cinc anys com a administratiu en una empresa d'interiorisme i decoració de Barcelona, activitat que compaginava amb la cobla. El 1997 va néixer la seva filla Júlia. Després de separar-se, el 2002 va deixar aquella feina i durant tres anys va treballar a la Biblioteca Municipal de Can Casacuberta, a Badalona. El 2004 va conèixer la seva companya Maria i el 2006 tots dos es van traslladar a Girona.
A Girona va treballar durant aproximadament dos anys per al Consell Comarcal del Gironès com a professor de saxòfon i flauta travessera i, paral·lelament, va impartir classes en una escola de música de la ciutat. Des de 1994 també ha impartit classes particulars de tenora i ha ofert xerrades divulgatives sobre l'instrument.
Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona L'octubre del 2008 va deixar la Jovenívola de Sabadell i es va incorporar com a primer tenora a la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona. Aquell any hi van entrar quatre nous components i la formació va iniciar una etapa de renovació artística basada en nous projectes, col·laboracions amb músics d'altres estils i una major presència en sales de concerts i festivals.
Amb la Cobla Sant Jordi ha actuat al Palau de la Música Catalana i altres auditoris, i ha participat en projectes dedicats tant a la difusió del repertori tradicional com a l'exploració de noves possibilitats de la cobla. Ha col·laborat amb músics d'altres àmbits com Roger Mas, Carme Canela, Niño Josele i Pascal Comelade, mentre que la formació també ha treballat amb directors convidats i ha desenvolupat cicles estables al Petit Palau i al Palau de la Música Catalana.
El 2022 va participar en les Jornades d'Estudi dels Instruments de la Cobla de l'Escola Superior de Música de Catalunya com a representant de la Cobla Sant Jordi.
Altres activitats interpretatives i docents Fora de l'àmbit estrictament sardanista, ha col·laborat amb la Companyia Elèctrica Dharma, Jorge Sarraute, Xavier Mas, Carles Benavent, Jordi Rallo i Marina Rossell, i ha participat en concerts de música contemporània.
L'11 de setembre de 2008 va actuar amb Xavier Molina en un concert de Marina Rossell al Palau de la Música Catalana. També ha actuat amb la Banda Municipal d'Oviedo i al Gran Teatre del Liceu.
Va formar part igualment del sextet de tenores impulsat per Jordi Molina, conjunt creat amb l'objectiu d'explorar les possibilitats de la tenora fora de la formació tradicional de cobla. Amb aquest grup va participar en la inauguració de la Fira Mediterrània de Manresa de 2009.
Entre altres activitats, ha participat en espectacles infantils com Les noves aventures d'en Joan de l'Ós.
El 2012 es va traslladar a Mataró, on ha continuat la seva activitat professional com a intèrpret, compositor i professor. També ha exercit la direcció de la cobla Lluïsos de Taradell.
El 13 d'abril de 2026 va rebre un homenatge al Teatre l'Aliança del Poblenou amb motiu dels cinquanta anys del seu debut com a tenorista. El concert, titulat 50 anys a la tenora, va ser organitzat dins el Cicle de Cobla a Barcelona per l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona i hi va participar, entre altres intèrprets, el tenorista Ignasi Pinyol.
Estil interpretatiu Ortí ha construït la seva manera d'interpretar la tenora a partir de l'observació de diferents generacions de tenoristes. Entre els seus principals referents ha destacat Ricard Viladesau, especialment pel virtuosisme; Josep Roura, pel caràcter líric, romàntic i expressiu de la seva interpretació; Josep Mir, per combinar característiques dels dos anteriors, i Josep Gispert, pel domini tècnic i la seguretat interpretativa. Ortí ha intentat transmetre als seus alumnes els coneixements adquirits tant dels seus mestres com de l'observació d'altres intèrprets.
Instruments La primera tenora que va utilitzar, a partir de 1975, havia estat construïda per Pere Pardo, de la Bisbal d'Empordà. La va fer servir durant anys a la Jovenívola de Sabadell fins que un dia la va perdre accidentalment després d'una actuació. L'instrument va ser trobat per una família i posteriorment recuperat, i Ortí el conserva com a record.
Durant el període en què aquella tenora va estar desapareguda, Josep Gispert li va deixar un instrument híbrid, amb una part construïda per Puigdellívol i una altra per Catroi. Posteriorment Miquel Puigdellívol li va construir una nova tenora. Ortí ha mantingut una relació estreta amb el constructor, especialment després d'instal·lar-se a Mataró, i ha participat en proves d'innovacions destinades a millorar les claus, la digitació, el pes i l'ergonomia de l'instrument.
Posteriorment ha tocat amb una tenora construïda pels lutiers Pau Orriols i Alfons Sibila.
Composició Ortí va iniciar-se en la composició el 1997, arran del naixement de la seva filla Júlia, a qui va dedicar la seva primera sardana, Complaença, una obligada de tenora. Abans ja havia escrit petits fragments musicals que interpretava a casa, als quals posteriorment va afegir la resta d'instruments de la cobla. Després de provar la peça en un assaig, Francesc Elias el va animar a continuar component.
Inicialment componia improvisant melodies, acords i veus internes amb un teclat i posteriorment instrumentava les obres a l'ordinador. Amb el temps va passar a escriure directament amb programari musical, escoltant simultàniament el resultat de la composició.
Ha transcrit a l'ordinador manuscrits de compositors com Eduard Toldrà i Juli Garreta, fet que li ha permès estudiar-ne l'estructura, l'orquestració i el tractament de les veus. La seva escriptura combina influències de diferents compositors, gèneres i èpoques.
En els encàrrecs acostuma a recollir informació sobre les persones o els esdeveniments als quals va dedicada l'obra per incorporar-hi elements musicals significatius. La sardana A coisa mais linda, dedicada a la neta brasilera d'un sardanista, presenta, per exemple, influències de la bossa nova.
Tot i sentir-se còmode amb l'estructura tradicional de la sardana, ha experimentat amb diferents compassos i formes. A partir del compàs habitual de 2/4, també ha utilitzat compassos com el 6/8. En la seva concepció formal, els curts poden funcionar com una introducció al material temàtic que posteriorment es desenvolupa als llargs, amb especial atenció als canvis d'aire i als processos in crescendo.
Després de Complaença va escriure, entre altres obres, Quan tot quedi lluny (1998) i Tot dibuixant carícies (1999).
El 2005 Petons de matinada va obtenir el primer accèssit de La Sardana de l'Any. L'any següent va aconseguir el seu principal reconeixement com a compositor quan Essència d'aplec, dedicada a l'aplec de Santiga, de Santa Perpètua de Mogoda, va ser escollida Sardana de l'Any amb el vot de gairebé tres-cents assistents a la final. El 2007 30 anys a sac va obtenir el segon accèssit del mateix certamen.
miniatura|Partitura del segon tenora de Terra de cavallers
El 2009 va estrenar Terra de cavallers, dedicada a la Cobla Sant Jordi amb motiu del 25è aniversari de la formació. La peça es va presentar el 31 de gener d'aquell any a L'Auditori de Barcelona, dins el Cicle de Música de Cobla.Josep Pasqual. Avui, 6 de febrer de 2009
El mateix any va compondre Sabadell a la sardana, estrenada el 22 de març amb motiu de la inauguració del monument a la sardana de Sabadell.
Som-hi, que s'acaba!, estrenada a Cerdanyola del Vallès el 8 de març de 2015, va ser finalista de La Sardana de l'Any.
Discreta melangia va obtenir el primer accèssit del Premi de la Crítica de La Sardana de l'Any 2018.
El 2024 Maria Rosa va arribar a la final de La Sardana de l'Any i va obtenir un accèssit del Premi de la Crítica. En la mateixa edició, 1949 va obtenir també un accèssit del Premi de la Crítica.
L'any 2023 constaven 44 sardanes compostes per Ortí. El 2026 el nombre havia augmentat fins a 56.