La batalla del Balàrat, també coneguda com a batalla de Gàzaca, es va lliurar l'any 591 prop de Gàzaca entre una força romano-persa combinada i un exèrcit persa dirigit per l'usurpador Vararanes Chobin.

Antecedents Durant el 590, el rei sassànida Ormazd IV va sentir enveja de la fama creixent del seu comandant militar, Vararanes Chobin. Després que Vararanes patís una derrota relativament menor a una batalla contra Romà a la vora del riu Araxes, Ormazd va aprofitar per acomiadar el general de la seva posició i el va humiliar enviant-li una cadena i un fus per demostrar que el considerava un esclau "tan ingrat com una dona".Shahbazi (1988), pàg. 214–222.

Durant l'estiu del 590 amb el suport de les seves tropes devotes i altres veterans, Vararanes va marxar cap a la capital sassànida en rebel·lió contra l'ingrat rei. Abans que Vararanes arribés a Ctesifont, però, Ormazd va ser assassinat en un complot de palau, dirigit pel seu fill i successor Còsroes. El canvi de monarca no va frenar a Vararanes, Còsroes va fugir a territori romà d'Orient. Vararanes va prendre immediatament el tron i es va proclamar rei.

Còsroes i els seus dos oncles, Bendōy i Bestām van buscar refugi a la cort romana d'Orient, on l'emperador romà, Maurici, va prendre la decisió d'aprofitar les turbulències a Pèrsia i ajudar-lo a recuperar el tron. A canvi de concessions territorials, Maurici va proporcionar a Còsroes un exèrcit de 40.000 guerrers comandat pels generals romans d'Orient Joan Mistacó i Comenciol, després substituït per Narses.

Batalla Durant l'estiu de 591, Còsroes i l'exèrcit romà van marxar cap a l'Azerbaidjan, on s'havien d'unir amb un exèrcit de 12.000 armenis sota el comandament de Musel II MamiconiPourshariati (2008), pàg. 127–128. i 8.000 perses dirigits per Bendōy i Bestām.

Amb l'esperança d'enfrontar-se a l'exèrcit romà abans que pogués rebre reforços a l'Azerbaidjan, Vararanes va partir de Ctesifont amb un petit exèrcit. Vararanes va arribar massa tard, però, i es va haver d'enfrontar a les forces combinades romano-perses.

Els dos exèrcits van lluitar durant tres dies en una plana al llarg del riu Balàrat prop de Gàzaca, al nord-oest de Pèrsia. Al vespre del tercer dia, Bendōy va convèncer molts soldats de l'exèrcit de Vararanes de desertar oferint perdó i seguretat. Al final, l'exèrcit de Vararanes va ser derrotat i el seu campament capturat. Vararanes i 4.000 dels seus homes van escapar a l'est cap a Nīšāpūr on va ser rebut pels Kagan dels turcs.

Conseqüències Còsroes va ser reinstal·lat ràpidament al tron persa i, tal com s'havia acordat, va tornar Dara i Martiròpolis als romans. A més a més es va produir una nova partició del Caucas en la qual els sassànides van cedir moltes ciutats, incloses Armavir, Mantziciert, Baguana, Valarsakert, Bagaran, Vardkesavan, Ànion, Kars i Zarisat als romans.

La major part del Regne d'Ibèria, incloses les ciutats d'Ardahan, Lori, Dmanisi, Lomsia, Mtskheta i Tontio van quedar sota l'esfera romana. A més, la ciutat de Cites va ser donada a Làzica, vassall romà. Com a tal, la batalla del Balàrat va alterar el curs de les relacions romano-sassànides de manera espectacular, deixant el primer en la posició dominant. L'extensió del control romà efectiu al Caucas va assolir el seu zenit històricament, fins al regnat de Basili II.

Referències

Vegeu també Guerra romano-sassànida del 572-591 Batalla de Sisauranó (589)

Bibliografia Pourshariati, Parvaneh (2008). Decline and Fall of the Sasanian Empire: The Sasanian-Parthian Confederacy and the Arab Conquest of Iran. London and New York: I.B. Tauris. . Shahbazi, A. Sh. (15 Dec 1988). "Bahrām VI Čōbīn". Encyclopaedia Iranica. Encyclopedia Iranica Foundation, Inc. Retrieved 29 July 2022. Whitby, Michael (1998), The Emperor Maurice and his Historian – Theophylact Simocatta on Persian and Balkan Warfare, Oxford University Press, ISBN 0-19-822945-3.

Categoria:Batalles de l'Imperi Sassànida Categoria:Batalles de l'Imperi Romà d'Orient