va ser un compositor, organista i col·leccionista de cançons populars estonià.
Biografia Infància Saar va néixer al petit municipi de Hüpassaare (ara a Karjasoo, parròquia de Suure-Jaani),Leichter, lk 9 Kreis Fellin a la governació de Livonia de l'Imperi Rus (ara Estònia), fill de Mihkel i Ann Saar (de soleta Kimmel). El seu pare treballava en el negoci forestal. Era el més gran de quatre germans; Anna (1885–1968), Hans (1895–1979) i Jaan (1897–1898).
Va quedar fascinat per la música als cinc anys, quan va escoltar una harmònica i un platillo en un casament. Aviat va començar a aprendre l'orgue pel seu compte, tocant melodies d'oïda. Saar va aprendre a reconèixer les notes del llibre d'Andreas Erlemann Musika öppetus. Segons el mateix compositor, el va llegir cent vegades.Leichter, pàg. 11
Va rebre la seva educació a l'escola del poble de Kaansoo i a l'escola parroquial de Suure-Jaani. El seu professor de música a l'escola parroquial de Suure-Jaani va ser Joosep Kapp, el pare d'Artur Kapp, un altre famós compositor estonià. A més, el pare de Saar era un organista talentós, que li donava classes a casa.Leichter, pàg. 15
miniatura|Escola parroquial de Suure-Jaani en una postal de 1903
Després de Suure-Jaani, Saar va estudiar a l'escola de la ciutat d'Estonia Alexander a Põltsamaa des de 1899 fins a 1901. A l'escola, la llengua d'instrucció era el rus, i es va estendre el nacionalisme estonià. Allà, Saar es va familiaritzar més amb la literatura estoniana, però també va adquirir la llengua russa necessària per als estudis universitaris. Saar no va acabar l'escola.Leichter, pàg. 15–16
Sant Petersburg i Tartu El 1901, Saar va marxar de casa per estudiar música al Conservatori de Sant Petersburg, estudiant orgue amb Louis Homilius. Un any més tard també va començar a estudiar composició, primer amb Anatoli Lyadov, i més tard amb Nikolai Rimsky-Korsakov. L'any 1901 va morir el pare de Mart Saar, de manera que el ja pobre estudiant no podia comptar amb el més mínim suport de casa. La Suure-Jaani Song Society va organitzar festes per donar suport als estudis de Mart Saar i Juhan Aavik. Mart Saar també va ser molt ajudat pel fet que, gràcies als seus bons resultats als exàmens, va quedar exempt de la meitat de les taxes de matrícula el primer any, i de tota la matrícula després d'això.Leichter, pàg. 18 Malgrat tot, els anys a Sant Petersburg van ser molt difícils per a Saar. Ell mateix ha recordat que de vegades ell i el seu company d'escola Peeter Süda no podien menjar res durant dues setmanes i només beure aigua. Per aconseguir una mica de diners, Peeter Süda va vendre el barret de Mart Saar, que va ser suficient per aconseguir una mica de pa i un glop de te unes quantes vegades. A partir d'aquell moment, van utilitzar un barret per a tots dos i ja no van poder sortir junts.Mart Saar a Words and Pictures, pàg. 109–110 miniatura|Conservatori de Sant Petersburg a principis del segle XX
L'estiu de 1904, Saar va participar en la recollida sistemàtica de cançons populars que havia començat: el 1904 va anar sol a la parròquia de Vändra i el 1907, juntament amb Hans Siimer, a la parròquia de Suure-Jaani. Nikolai Rimsky-Korsakov havia animat Saar a utilitzar melodies populars en la seva obra. Juntament amb Peeter Süd, va sorgir la idea d'utilitzar melodies populars en polifonia.Mart Saar en paraules i imatges, pàg. 95–96 L'atmosfera amant de l'art de Sant Petersburg també va influir en la seva obra. Sovint assistia a concerts, escoltant interpretacions, entre d'altres, d'Artur Nikisch, Josef Hofmann, Oskar Fried, Aleksandr Zilot, Aleksandr Scriabin, Nikolai Medtner i Leonid Sobinov. Crònica fotogràfica de la seva vida i obra, pàgina 5 Saar es va graduar al Conservatori de Sant Petersburg amb una llicenciatura en orgue el 1908. en moneda de plata.Leichter, p. 21
Després de graduar-se al conservatori, Saar es va instal·lar a Tartu, on els principals desenvolupadors de la vida musical havien estat Aleksander Läte i Rudolf Tobias. Läte, un reconegut pedagog, havia fundat la primera orquestra simfònica d'Estònia a Tartu el 1900, així com el seu propi cor masculí i mixt. Tobias també va destacar com a professor, donant classes de solfeo i piano.Leichter, p. 23 El 1907, Läte va deixar Tartu per millorar la seva salut a l'estranger, i un any més tard Tobias va marxar a l'estranger per buscar millors oportunitats. Molts dels seus estudiants van començar a estudiar amb Saar.Leichter, pàg. 24 A més d'ensenyar, Saar actuava en concerts com a organista, interpretava les seves pròpies obres com a solista de piano o acompanyant i escrivia crítiques musicals. Com a compositor, va destacar pel seu misticisme, secretisme i llenguatge sonor modernista, provocant opinions contradictòries entre els oients.Leichter, p. 26 Les seves obres corals també acostumen a ser massa difícils per interpretar grups.Leichter, pàg. 43
De 1909 a 1911, Saar va viure alternativament a Sant Petersburg i Tartu, continuant els seus estudis de composició amb Anatoly Ljadov. A Sant Petersburg, Saar va estar exposat a la música dels compositors europeus més famosos, especialment Chopin, Grieg, Debussy i Skrjabin.Leichter, p. 41 L'agost de 1915, Mart Saar es va casar amb Elise, la filla del mestre Fritz Paalmann. Saar va conèixer la família Paalmann a Tartu el 1907 i es va vincular més a la més jove de les tres germanes, Liine Paalmann. Per la insistència del seu futur sogre, Saar es va haver de casar amb la filla mitjana, Elise. La parella va tenir dos fills; una filla Heli (1917–1975) i un fill, Ülo (1927–1945). El matrimoni va acabar en divorci quan l'Elise es va traslladar als Estats Units el 1937, inicialment esperant que Saar s'unís a ella. Tanmateix, Saar va decidir que no volia marxar d'Estònia. Saar es va casar més tard amb Magda Elisabeth Takk i va tenir una filla anomenada Tuuli.Mart Saar. Fotocrònica de vida i obra, pàg. 6–7
Durant la Primera Guerra Mundial, Mart Saar va treballar durant un breu temps com a professor de música al Seminari de Mestres de Tartu. El 1919, però, va començar a treballar com a professor a la recentment inaugurada Escola Superior de Música de Tartu. Al mateix temps, va començar a dedicar més temps a la composició que abans.Leichter, pàg. 51 El 1921, Saar havia escrit unes 300 obres. A finals d'estiu del mateix any, un incendi va esclatar a la seva casa de Tartu, destruint més de 70 peces per a piano, més de 50 cançons corals, unes 40 cançons en solitari i manuscrits de treballs teòrics. Després de l'incendi, Saar es va establir a Tallinn.Leichter, pàg. 60–61
Tallinn i Hüpassaare miniatura|Mart i Elise Saar el juny de 1922 a Hüpassaare. Assegudes al davant hi ha la neboda Helmi Tomson i la filla Heli. A Tallinn, i sobretot a l'estiu a Hüpassaare,Leichter, p. 68 Saar es va centrar en la composició. Cada cop actuava menys a l'orgue, i pujava als escenaris principalment com a acompanyant de piano per a les seves cançons en solitari. Les seves cançons corals es van fer cada cop més populars, mentre que les seves peces per a piano i les seves cançons en solitari encara eren poc interpretades. En aquells anys, la generació més jove d'oients va mostrar un interès relativament més gran per l'obra de Saar.Leichter, pàg. 61 Malgrat la seva creixent popularitat, l'obra coral de Saar encara va generar opinions contradictòries entre la crítica. Quan es va celebrar la primera vetllada de les obres sonores de Mart Saar l'any 1922, es va escriure a Päevaleht que Saar estava intentant crear un nou estil estonià, combinant elements de la música popular amb l'expressionisme, la qual cosa va donar com a resultat un efecte vergonyós fins i tot el cant coral i no natural. Tres anys més tard, Artur Lemba va escriure a Päevaleht: «Té talent, potser fins i tot talent individual, però les seves obres no aconsegueixen impacte musical, perquè de vegades s'escriuen desfavorablement per a veus». Theodor Lemba, però, va trobar en les obres de Saare una certa recerca de l'originalitat artificial, «que es manifesta en una bella harmonització arriscada i modernitzada».Leichter, p. 63
El 1927, però, les avaluacions de l'obra de Saar havien pres un gir decisiu. Després del concert a Tallinn, Theodor Lemba va escriure a Päevaleht: «No es pot negar que les seves obres sonores... contenen moltes característiques interessants. Això s'ha de subratllar especialment en les seves peces per a piano, que van ser realment sorprenents». Una ressenya anònima del diari del mateix concert va qualificar les peces per a piano de Saare com a úniques i extremadament interessants. El canvi de valoracions també queda confirmat pel discurs d'August Topmann, que va obrir el concert.Leichter, p. 65
Tanmateix, la situació financera de Mart Saar encara era modesta. El 1928, l'esposa de Saare, Elise, va anar als EUA a la recerca de millors condicions de vida. Dos anys més tard, la seva filla Heli la va seguir. Elise també va convidar el seu marit a Amèrica quan havia trobat una feina adequada per a Saar com a organista en una església de Nova York. Però Saar no va voler marxar d'Estònia, fins i tot quan Elise li va demanar que l'acompanyés per darrera vegada durant la seva visita el 1939. La filla Heli va viatjar a Estònia per veure el seu pare el 1937. El desig de quedar-se a la seva terra va significar el final del matrimoni de Mart i Elise Saar.Mart Saar. Fotocrònica de vida i obra, pàgina 8 miniatura|La casa de Mart Saar a Hüpassaare, construïda el 1911 pel cunyat del compositor, Mart Tomson. Després de la mort de Saare, la casa va ser àmpliament reconstruïda. Actualment, s'hi troba la Casa Museu Mart Saar. Des del 1928 fins al 1929, Saar va editar la revista Muusikaleht. A finals de la dècada de 1920, Saar va començar a sol·licitar el dret de vida per utilitzar la granja Hüpassaare.Leichter, p. 105 La granja havia pertangut tradicionalment a un forestal, i quan el pare de Mart Saar va morir el 1901, Saar l'havia d'heretar juntament amb el càrrec. Tanmateix, Saar no va voler ocupar el càrrec de forestal i va vendre el dret al seu cunyat Mart Tomson. Tanmateix, a principis dels anys 20, Mart Tomson va tenir malentesos amb els seus superiors i va ser acomiadat. Tot i que els edificis de la granja s'havien construït amb els diners de Tomson, es va exigir que els deixés al nou guarda forestal. Per resoldre la situació, el germà petit de Mardi, Hans, va acceptar convertir-se en el nou forestal. Mart Saar, el treball del qual havia estat extraordinàriament influenciat per Hüpassaare, encara volia ser propietari de la granja sense la posició de guarda forestal. El 1930, la granja li va ser arrendada només per un any. L'any següent, Muusikalehte va escriure: «Mart Saar, la vida sorollosa i nerviosa de la ciutat té un impacte significatiu en la seva salut, necessita una llar, on s'allotja actualment com a hoste, per continuar la seva creació, on podria treballar sense molèsties: La major part de la seva creació està connectada amb Hüpassaar. Però també la necessitaria per guanyar-se la vida, sembla estrany que la nostra figura cultural sigui tan estranya... els mèrits romandran per sempre tancats a la nostra cultura...»