és un violoncel·lista, compositor i productor francès. És conegut per la seva aproximació experimental que combina música contemporània, improvisació, tradicions musicals i col·laboracions multidisciplinàries. És també el fundador del segell independent Les Disques du Festival Permanent.
Biografia Fill del guitarrista de flamenc Pedro Soler, Gaspar Claus va créixer en un ambient artístic. Va començar a tocar el violoncel als cinc anys a Banyuls de la Marenda, i va continuar els seus estudis musicals al Conservatori de Perpinyà (1990–2000), així com amb Philippe Muller (1996–2000). Paral·lelament, es va graduar en Filosofia a La Sorbona l'any 2007.
Col·laboracions i projectes Des de ben jove, Claus ha desenvolupat una pràctica transversal del violoncel i ha col·laborat amb artistes de diverses disciplines. Treballa sovint amb el seu pare Pedro Soler, especialment als àlbums Barlande (2014) i Al Viento (2016) (InFiné), així com a Serrana (2017) amb la cantaora Inés Bacán.
També ha col·laborat amb la cantant Marion Cousin i amb figures destacades de la música experimental com Serge Teyssot-Gay (Noir Désir), Joëlle Léandre, Casper Clausen (Efterklang) i Aidan Baker. Amb Christelle Lassort i Carla Pallone, forma el trio de cordes Vacarme.
Ha col·laborat igualment amb artistes internacionals com Bryce Dessner, Jim O’Rourke, Matt Elliott i Sufjan Stevens.
Entre els seus companys de trajecte, destaca el cineasta Vincent Moon, amb qui ha compartit una forta afinitat artística i una exploració comuna de la diversitat musical arreu del món.
El projecte One Night Stand reflecteix la seva passió per les trobades improvisades i multidisciplinàries, reunint artistes de diferents àmbits per a sessions úniques (dues edicions fins ara: París i Berlín).
També participa en creacions escèniques: teatre amb Mathilde Delahaye (Je vous écoute, TNS), performances amb Denis Lavant (Nijinski), dansa amb Mélanie Perrier (Quand j’ai vu mon ombre vaciller), lectures musicals, concerts híbrids, etc.
Discografia seleccionada Àlbums en solitari Tancade (2021) – InFiné / Les Disques du Festival Permanent 2359 (EP, 2022) Scaphandre (EP, 2023) Le Fil (2024) – Banda sonora original de la pel·lícula de Daniel Auteuil, selecció oficial (fora de competició) al Festival de Canes Un Monde Violent (2025) – Banda sonora original de la pel·lícula de Maxime Caperan
Projectes col·laboratius Barlande (2014) i Al Viento (2016), amb Pedro Soler Jo estava que m’abrasava (2016), amb Marion Cousin Claus & Clausen (2016), amb Casper Clausen Serrana (2017), amb Inés Bacán i Pedro Soler Kintsugi / Yoshitsune (2017), amb Serge Teyssot-Gay i Kakushin Nishihara Orchard (2018), amb Aidan Baker, Maxime Tisserand i Franck Laurino Vacarme (des de 2017), amb Christelle Lassort i Carla Pallone
Música per a pel·lícules Makala (2017), d'Emmanuel Gras — Gran Premi de la Setmana de la Crítica, Festival de Canes Vif Argent (2019), de Stéphane Batut — Premi Louis-Delluc, Premi Jean Vigo, selecció ACID Canes Kongo (2019), de Hadrien La Vapeur i Corto Vaclav — selecció ACID Canes Le Fil (2024), de Daniel Auteuil — selecció oficial fora de competició, Festival de Canes Un Monde Violent (2025), de Maxime Caperan — banda sonora composta per Gaspar Claus
Cinema i documentals L'any 2023, apareix juntament amb el seu pare Pedro Soler al documental musical Entrañas, dirigit per Thomas Rabillon. La pel·lícula, rodada a la regió d'Albi, segueix la seva relació musical i familiar a través de concerts i trobades. Actualment està disponible a Arte Concert.
Estil i influències Gaspar Claus explora els gèneres i tradicions musicals sense jerarquies: música contemporània, flamenc, chanson, noise, electrònica o improvisada. Considera el violoncel com un instrument orgànic, capaç de generar textures sonores complexes. Les seves influències van des de la música culta fins a les tradicions orals i formes experimentals.
Referències
Categoria:Violoncel·listes francesos Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Nascuts el 1983