La batalla de Cíl·lium va tenir lloc cap el de l'any 544, a Cíl·lium (actual Kasserine, Tunísia), i va acabar amb una derrota dels romans dirigits pel governador Salomó, contra els laguatans i els frexes, dues tribus amazics revoltades comandades pel cap Antales, en el marc de les guerres romano-amazigues.

La revolta dels Laguatans va començar l'any 544 a causa sobretot del mal govern de Sergi, el nebot de Salomó, governador de Tripolitana. En aquest punt, Salomó decideix atacar els rebels, però el seu exèrcit és derrotat i ell mor durant la batalla. Arran d'aquesta derrota, tota l'Àfrica romana va caure en l'anarquia fins a l'arribada de Joan Troglita a finals de 546, i les seves campanyes per pacificar la província i tornar sota el control imperial el 548.

Fonts Les dues fonts per a la reconquesta imperial d'Àfrica i les guerres entre romans i amazics a mitjans del segle V són Corip i Procopi de Cesarea. Tots dos són fonts primàries principals. Procopi va acompanyar l'exèrcit romà durant les seves campanyes de reconquesta i va estar en contacte directe amb Belisari. Corip és un poeta romà que presencia la reconquesta. Tots dos donen una cronologia relativament similar dels esdeveniments a Àfrica. Tanmateix, Corip sembla haver escrit un panegíric que té com a objectiu lloar les gestes de Joan Troglita i defensar la política romana a Àfrica.Yves Modéran. 1986. Pàg 195-212 Redueix així al mínim els errors romans i atribueix tota la responsabilitat de l'aixecament amazic a Antales.

Context miniatura|Aquí veiem la carretera Théveste (actual Tebessa, a Algèria)-Cartago. Sufètula (actual Sbeïtla, Tunísia) es troba al sud-est, a la carena tunisiana. La capital de l'Àfrica proconsular (i la prefectura pretoriana d'Àfrica), Cartago, i de Bizacena, Hadrumet, són visibles en aquest mapa. Entre els anys 539-541, Salomó va fer construir fortificacions al voltant de les regions dominades pels amazics. El país sembla haver conegut pau i prosperitat reals segons el poeta romà Corip. Tanmateix, una afronta diplomàtica a Leptis Magna desencadenaria una segona insurrecció amazic. Sergi, nebot de Salomó i governador de Tripolitana, rep una considerable delegació de caps locals que es queixen del saqueig de les seves collites per part dels romans. Els líders nadius són tots assassinats i els laguatans s'aixequen i envaeixen la regió. Potser l'incident no es deu només a la incompetència i arrogància del governador, sinó a la pressió que les elits romanes locals estaven exercint sobre el governador. Volien allunyar els indígenes de les seves terres i cases. Tanmateix, al voltant de la mateixa època, l'any 543, Salomó va ofendre el cap Antales. Li havia retallat la pensió i va assassinar al seu germà a mans de Salomó.Bury. 1958. pàg 124. En lloc de pujar directament per la carretera prop de la costa que puja cap a Bizacena i Cartago, els laguatans s'uneixen a Antales a les muntanyes de Bizacena prop de la carretera Théveste-Cartago. Es tracta d'una ruta estratègica, ja que permet mantenir la comunicació entre les fortificacions romanes a les carenes que protegeixen les ciutats romanes a les planes properes a les costes .

Desenvolupament Salomó va marxar de pressa per trobar-se amb els revoltats de Tebessa. Dirigint el seu exèrcit a través dels boscos, es va trobar amb l'enemic a Cíl·lium.Corippe, La Johannide, Revue tunisienne, Tunis, Comité de l'Institut de Carthage (Association Tunisienne des Lettres, Sciences et Arts), sous la direction d'Eusèbe Vassel, 1900, chant 3. El general podria tenir la intenció d'unir-se al seu aliat Cutzines que vivia en aquest territori o amb altres aliats amazics. Segons Corip, anava acompanyat de contingents autòctons, però no se sap si Cutzines, que havia anunciat el seu ajut, havia vingut a unir-se a ell. Segons Procopi, Salomó va comptar amb l'ajuda de Sergi i d'altres importants contingents militars imperials d'Àfrica, però no esmenta cap contingent nadiu.

Al principi, l'equilibri de poder entre els romans i els rebels era igual segons Procopi, però els amazics, superiors en nombre, van derrotar la major part de l'exèrcit romà. Les tropes romanes havien decidit lluitar de mala gana i algunes fins i tot s'hi van negar.Procope, Histoire de la guerre des Vandales livre 2, Paris, par M.Dureau de la Malle, œuvre numérisé par Marc Szwajcer, Paris, Librairie de Firmin Didot frères, 1852. Salomó, envoltat per un petit nombre dels seus guàrdies, va resistir durant un temps els assalts amazics. Finalment, sense poder resistir més temps, va fugir amb els seus guàrdies a la vora d'un torrent que fluïa prop del camp de batalla. Allà, el seu cavall va caure en un barranc i el general no va poder fugir. Envoltat i aclaparat, Salomó va ser capturat i assassinat pels rebels amb part dels seus guardaespatlles.

Les tropes romanes van ser derrotades, en part perquè alguns soldats havien fugit. Això podria ser degut a una traïció. Corip ho atribueix a la insatisfacció dels soldats per no haver participat en el saqueig de la batalla anterior. També atribueix la responsabilitat al futur líder rebel d'origen germànic, Guntaric, que aleshores era dux de Numídia. Segons el relat de Procopi, els romans van ser derrotats, i la traïció de Guntaric no s'esmenta.

Conseqüències La derrota de Cíl·lium va submergir Àfrica en l'anarquia militar fins a l'arribada de Joan Troglita el 546. Es forma una gran coalició amaziga, que malgrat el seu potencial per expulsar completament els romans d'Àfrica, no va tenir èxit per la manca d'unitat i estratègia comuna entre les diferents tribus. Entre els romans, la mort de Salomó va deixar un buit militar i polític que només l'arribada de Joan Troglita ompliria. A curt termini, les tribus es van conformar amb el saqueig en la mesura del possible, fins a les muralles de Cartago.

Referències

Bibliografia Enciclopèdies (en) Alexander Kazhdan (dir.), Oxford Dictionary of Byzantium, t. 2, New York et Oxford, Oxford University Press, 1991, 1re éd., 3 tom. (ISBN 978-0-19-504652-6 et 0-19-504652-8, LCCN 90023208).

Llibres

FENTRESS Elizabeth et WILSON Andrew, « The Saharan Diaspora and the southern frontiers of byzantine north africa », dans CONANT, P., Jonathan, et STEVENS T., Susan (sous la direction), North Africa under Byzantium and Early Islam, Washington, Dumbarton Oaks Research Library and collection Trustees for Havard University, 2016, 322p. PRINGLE, R. Denys, Sixth-century fortifications in Byzantine Africa vol.1, DPhil. University of Oxford, 1979, 346p.

Fonts antigues

Categoria:Àfrica sota l'Imperi Romà d'Orient Categoria:Batalles del segle VI