Mandan és una ciutat a la frontera oriental del comtat de Morton i la vuitena ciutat més poblada de Dakota del Nord. Fundada el 1879 al marge oest del riu Missouri, fou designada el 1881 com a seu del comtat de Morton. La població era de 24.206 habitants segons el cens del 2020. A l'altra banda del riu Missouri des de Bismarck,"City of Mandan", official website Mandan és una ciutat central de l'Àrea Estadística Metropolitana de Bismarck–Mandan.

Toponímia La ciutat rebé el nom dels indígenes mandan de la zona. Els mandan avui dia formen part de les Tres Tribus Afiliades de la Reserva de Fort Berthold, que abasta la part superior del riu Missouri a l'oest de l'estat. Aquest poble també viu a ciutats de l'estat i altres zones. Al cens de 2010 gairebé el 5% de la població de Mandan s'identificà com a nadiu americà.

Hi ha constància de la vila índia de Mandan, a la base sud de Crying Hill, una prominència a l'est de Mandan, ja al 1738 i s'anomenà Good Fur Robe, en honor al seu cap. L'assentament també es va registrar com Crying Hill i Two Face Stone, degut a trets geogràfics. Fou una de les sis viles mandan a la riba oest del riu entre els rius Knife i Cannonball.

Hi ha cert debat sobre l'origen del nom de la ciutat. El 1876 John Andrew Rea arribà a Bismarck, a l'altra banda del riu, per a fer d'editor temporal del seu diari durant una de les absències prolongades del seu fundador. A partir del juny de 1880 Rea treballà com a registrador a l'oficina de terres governamental a la capital territorial de Bismarck durant vuit anys. Rea afirmà que ell i l'enginyer de la Northern Pacific Railroad Thomas L. Rosser idearen el nom. Va escriure a St. Paul Pioneer Press, que va publicar i popularitzar el nom que es fa servir avui dia. Però la versió generalment acceptada atribueix la concepció del nom de la ciutat a Frederic Gerard. Gerard s'havia casat amb Helena Catherine, una dona Arikara/Ree quan dirigia el lloc comercial de Fort Berthold. El governador territorial de Dakota nomenà a Gerard, com el primer assessor del comtat de Morton quan s'establí al març de 1878. El novembre de 1878 fou un dels tres primers homes escollits com a comissionats del comtat de Morton.

Història El 3 de març de 1879 l'oficina de correus es traslladà de la riba oest del riu Missouri al lloc de la ciutat del ferrocarril dins d'unes illes del primer dipòsit ferroviari i edifici de mercaderies de Mandan a Main Street i Stark Avenue (avui Collins Avenue). Quatre noms de ciutats coincideixen exactament amb quatre directors de correus. L'oficina de correus del camp de treball del ferrocarril original el 1878 era coneguda com Morton. El nom de Mandan només subsistí vuit dies el març de 1879 abans de ser rebatejada Cushman, pel nom d'un director de correus amb aquest cognom. El setembre de 1879 l'oficina de correus va tornar a la seva designació de Mandan.

Desenvolupament del transport Als primers dies de l'assentament euroamericà, el riu Missouri era la principal ruta de transport comercial. Fins i tot després de l'arribada del ferrocarril a la dècada de 1870, el riu va continuar sent la principal ruta nord-sud fins a l'establiment del sistema de carreteres nacionals a la dècada del 1930. Els vaixells de vapor usaven carbó com a combustible i la mina de Sims a set milles a l'oest de Mandan era una important font de carbó de lignit. Si no n'hi havia les tripulacions dels vaixells de vapor compraven fusta als agricultors al llarg del riu. Bellows Landing, l'emplaçament de l'actual central elèctrica RM Hesket, era una estació d'avituallament amb una gelera. Els registres històrics indiquen que servia al trànsit de vaixells de vapor ja el 1832 quan va arribar a Fort Union la línia del vaixell fluvial Yellowstone. El 1860 s'establí un servei regular de vaixells de vapor al Missouri. Quan el govern dels EUA n'assumí la gestió a finals de la dècada del 1870, Bellows Landing va passar a anomenar-se Rock Haven. El Cos d'Enginyers de l'Exèrcit va fer grans millores a la vora del riu, construint-hi un dic sec i instal·lacions de reparació d'embarcacions. Feia de suport als vaixells de subministrament dels forts fronterers de l'exèrcit nord-americà i es considerava el millor punt de desembarcament del riu. A diferència de la majoria dels ports fluvials, la zona era permanent i segura fins i tot durant la ruptura del gel del riu a la primavera. Va deixar de funcionar el 1934.

Història recent El 2013 Mandan fou seleccionada finalista al concurs Rand McNally "Most Patriotic City".

Com a part de l'àrea metropolitana de Bismarck-Mandan MSA, aquesta regió s'ha classificat repetidament entre les cinc primeres tant a la llista Forbes de "Millors llocs petits per a empreses i carreres professionals" com a la llista de "Millors ciutats petites" dels Milken Institutes. Les ciutats germanes també s'han inclòs a la llista CNN Money dels 100 millors llocs per viure.

Geografia miniatura|Mandan és a l'esquerra i Bismarck a la dreta en aquesta fotografia de 2007 feta des de l'Estació Espacial Internacional. Segons l'Oficina del Cens la ciutat té una superfície de , de les quals son terra ferma i son cobertes per les aigües.

Aquesta regió climàtica es caracteritza per grans diferències de temperatura estacionals, amb estius càlids a calorosos (i sovint humits) i hiverns freds (de vegades molt freds). Segons el sistema de classificació climàtica de Köppen, Mandan té un clima continental humit, abreujat "Dfb" als mapes climàtics.Climate Summary for Mandan, North Dakota

Demografia

L'enquesta de la comunitat nord-americana de 2022 estimava en 9.746 llars a Mandan amb una mitjana de 2,42 persones per llar. La renda mitjana per llar de la ciutat és de 78.077 $. Un 9,5% de la població de la ciutat viu al llindar de pobresa o per sota. S'estimava que Mandan tenia una taxa d'ocupació del 72,7%, amb un 28,2% de la població amb un títol de batxillerat o superior i un 93,9% amb un diploma de batxillerat.

Les nou majors ascendències reportades (es podien informar fins a dos ascendents per persona, de manera que les xifres poden sumar més del 100%) eren alemanys (46,4%), noruecs (13,6%), irlandesos (8,4%), italians (2,9%), anglesos (2,4%), polonesos (0,7%), francesos (excepte bascos) (0,6%) i escocesos (0,6%), subsaharians. (0,1%).

La mediana d'edat a la ciutat era de 35,6 anys.

Cens del 2020 En el cens del 2020 la ciutat tenia 24.206 habitants, 10.222 habitatges, i 6.016 famílies; resultant una densitat era . Hi havia 10.960 habitatges amb una densitat mitjana de . El perfil racial era d'un 84,82% de blancs, un 1,81% afroamericans, un 5,02% de nadius americans, un 0,65% asiàtics, un 0,13% illencs del Pacífic, un 1,88% d'altres races i un 5,68% de dues o més races. Els hispans o llatins de qualsevol raça eren el 4,77% de la població. El 22,8% dels residents tenien menys de 18 anys, el 5,9% tenien menys de 5 anys i el 15,5% tenia 65 anys o més.

Cens del 2010 En el cens del 2010 la ciutat tenia 18.331 habitants, 7.632 habitatges, i 4.921 famílies. La densitat de població era de . Hi havia 7.950 habitatges amb una densitat mitjana de . El perfil racial era d'un 91,72% de blancs, un 0,61% d'afroamericans, un 4,93% de nadius americans, un 0,22% d'asiàtics, un 0,08% d'illes del Pacífic, un 0,47% d'altres races i un 1,96% de dues o més races. Els hispans o llatins de qualsevol raça representaven l'1,77% de la població.

Hi havia 7.632 habitatges, de les quals en un 31,6% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 48,4% hi vivien parelles casades, en un 11,5% dones solteres, en un 4,6% en homes solters i en un 35,5% no eren ocupats per famílies. En el 28,9% dels habitatges hi vivien persones soles el 10,5% de les quals eren persones de 65 o més anys. A cada habitatge hi vivien de mitjana 2,35 persones, ascendint a 2,89 persones en el cas d'habitatges ocupats per famílies.

La mediana d'edat a la ciutat era de 37,2 anys. El 23,9% dels residents eren menors de 18 anys; el 8,2% tenia entre 18 i 24 anys; el 27,3% tenien de 25 a 44; el 27,2% eren de 45 a 64 anys; i el 13,2% tenia 65 anys o més. La composició de gènere de la ciutat era un 49,2% d'homes i un 50,8% de dones.

Cens del 2000 En el cens del 2000 la ciutat tenia 16.718 habitants, 6.647 habitatges, i 4.553 famílies. La densitat de població era . Hi havia 6.958 habitatges amb una densitat mitjana de .

Els sis principals grups d'ascendència de la ciutat eren alemanys (61,3%), noruecs (15,4%), russos (13,1%), irlandesos (7,9%), anglesos (4,2%) i nadius americans (3,02%).

Dels 6.647 habitatges en un 35,7% hi vivien menors de 18 anys, en un 54,1% hi vivien parelles casades, en un 10,6% dones solteres i en un 31,5% no eren unitats familiars. En el 26,4% dels habitatges hi vivien persones soles el 10,1% de les quals corresponia a persones de 65 o més anys. A cada habitatge hi vivien de mitjana 2,48 persones, ascendint a 3,01persones en el cas d'habitatges ocupats per famílies.

Per edats la població es repartia en les següents classes etàries: un 27,0% era menor de 18 anys, un 9% entre 18 i 24, un 29,7% entre 25 i 44, un 21,6% entre 45 i 60 i un 12,7% 65 anys o més. La mitjana d'edat era de 36 anys. Per cada 100 dones, hi havia 97,0 homes. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 93,6 homes.

La renda mediana per habitatge era de 38.182 $ i la renda mediana per família de 46.210 $. Els homes tenien una renda mediana de 31.653 $ mentre que la de les dones era de 21.400 $. La renda per capita de la població era de 17.509 $. Un 7,0% de les famílies i el 10,0% de la població estaven per davall del llindar de pobresa, incloent el 12,2% dels menors de 18 anys i el 13,6% dels 65 o més.

Evolució del perfil racial +Composició ètnica i racial de MandanAquesta taula exclou els llatins de les categories racials i els assigna a una categoria separada. Els hispans/llatins poden ser de qualsevol raça. Raça/etnicitat (NH = no hispà)Pob. 2000Pob. 2010 % 2000 % 2010 Blancs (NH)15.80116.66120.23194,51%90,89%83,58%Negres estatunidencs (NH)341054350,20%0,57%1,80%Amerindis o natius d'Alaska (NH)4948781.1392,95%4,79%4,71%Asiàtics (NH)56401530,33%0,22%0,63%Pacific Islander alone (NH)214320,01%0,08%0,13%Altra raça (NH)78580,04%0,04%0,24%Multiracial o de raça mixta (NH)1943001.0041,16%1,64%4,15%Hispà o llatí1303251.1540,78%1,77%4,77%Total16.71818.33124,206100,00%100,00%100,00%

Economia L'economia dels voltants es basa en gran part en l'agricultura. Mandan va tenir cinc elevadores de gra i un molí fariner, però avui no en queda cap. La ciutat continua donant suport a la indústria agrícola amb la venda de bestiar, venedors i proveïdors d'instruments agrícoles i institucions financeres i de préstec. Però el seu propòsit original era el suport al ferrocarril. L'accés al transport ferroviari va permetre que prosperessin els sectors agrícola, comercial i industrial.

En les últimes dècades Mandan ha diversificat la seva economia incloent el processament d'aliments, la refinació del petroli, la generació d'energia elèctrica, el desenvolupament de programari, la fabricació i el comerç minorista, així com tota mena de serveis professionals per als seus residents. Una institució federal i una presó estatal de dones voregen la ciutat.

Serveis d'informació