miniatura|Gràfic de morts cada cinc dies (a gener de 2025) El 9 d'octubre de 2023, Israel va bloquejar la Franja de Gaza quan va anunciar un «bloqueig total», bloquejant l'entrada d'aliments, aigua, medicaments, combustible i electricitat després de l'atac liderat per Hamàs contra Israel el 7 d'octubre i la consegüent guerra de Gaza. S'ha atribuït al bloqueig una contribució significativa al genocidi de Gaza. Israel ha posat com a condició a l'aixecament del bloqueig amb la devolució dels ostatges segrestats per Hamàs, cosa que ha estat criticada com a càstig col·lectiu i com a crim de guerra.

Unes setmanes després d'iniciar el bloqueig, Israel va relaxar-ne la intensitat, però va continuar restringint severament la quantitat d'ajuda que entrava a la Franja de Gaza. Els primers subministraments van entrar el 21 d'octubre de 2023. El bloqueig va agreujar la crisi humanitària de Gaza. El gener de 2024, les autoritats israelianes van bloquejar el 56% de l'ajuda humanitària al nord de Gaza. El 9 de febrer de 2024, el director de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient, Philippe Lazzarini, va afirmar que Israel havia bloquejat l'alimentació a 1,1 milions de palestins a Gaza.

Durant l'alto el foc a Gaza del 2025, Israel va relaxar les restriccions d'ajuda humanitària, permetent més ajuda que abans. Des del 2 de març de 2025, Israel ha bloquejat completament tots els subministraments que entren al territori, convertint-lo en el tancament complet més llarg de la història del bloqueig. El bloqueig ha contribuït a les condicions de fam a la Franja de Gaza, que es van veure agreujades pels atacs aeris israelians contra les infraestructures alimentàries i les restriccions a l'ajuda humanitària. En diversos incidents, manifestants israelians, inclosos colons, van bloquejar camions d'ajuda humanitària que es dirigien a la Franja de Gaza i, en alguns casos, també els van atacar.

Context Les restriccions de moviment i mercaderies a la Franja de Gaza imposades per l'estat d'Israel començaren a principis dels anys 190. Després que Hamàs prengués el poder, el 2007, Israel va intensificar significativament les restriccions de moviment existents tot imposant un bloqueig complet al moviment de persones i mercaderies dins i fora de la Franja de Gaza. El mateix any, Egipte va tancar el pas fronterer de Rafah.

Segons declara el govern Israel de Binyamín Netanyahu, l'objectiu del bloqueig és evitar el contraban d'armes a Gaza i exercir pressió econòmica sobre Hamàs. Els grups de drets humans i ONG han qualificat el bloqueig d'il·legal i una forma de càstig col·lectiu, ja que restringeix el flux de béns essencials, contribueix a les dificultats econòmiques i limita la llibertat de moviment dels habitants de Gaza. El bloqueig terrestre, marítim i aeri pràcticament va aïllar la Franja de Gaza de la resta del territori palestí ocupat i del món. El bloqueig i els seus efectes han portat a qualificar el territori com una «presó a l'aire lliure». Anteriorment, Israel concedia regularment permís a una quota de palestins de Gaza, entre 15.000 i 21.000, per a treballar diàriament dins de les seves fronteres. miniatura|Sionistes bloquegen l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza el febrer de 2024

Pas de Rafah La majoria dels vehicles d'ajuda passen pel pas fronterer de Rafah provinents d'Egipte. Aquest va ser el primer pas a reobrir després de l'inici de la guerra, el 21 d'octubre de 2023. En els següents deu dies hi van passar 241 camions d'ajuda. Egipte, per por d'una gran afluència de gazatins al Sinaí, va implementar polítiques estrictes al pas de Rafah. El 27 d'octubre, Cindy McCain, directora del Programa Mundial d'Aliments, va criticar els controls al costat egipci del pas fronterer com a «massa estrictes» i limitants del flux d'ajuda, ja que anteriorment s'acostava als 500 camions al dia.

Fam La guerra de Gaza va provocar una fam a la Franja de Gaza com a resultat dels atacs aeris israelians i del bloqueig continu de la Franja de Gaza per part d'Israel, incloent restriccions a l'ajuda humanitària, 2,2 milions de persones a Gaza van patir inseguretat alimentària en nivell d'emergència.

miniatura|Nena palestina de 4 anys que va perdre la vida a causa de la desnutrició Els atacs aeris van destruir infraestructures alimentàries, com ara fleques, molins i botigues d'aliments, i hi va haver una escassetat generalitzada de subministraments essencials a causa del bloqueig de l'ajuda causant fam a més de mig milió de gazatins, formant part d'una crisi humanitària més àmplia a la Franja. És el «nombre més alt de persones que pateixen fam catastròfica» mai no registrat a l'escala IPC, i en març de 2024 s'esperava que fos la fam provocada més intensa des de la Segona Guerra Mundial.

La regió experimentà taxes alarmants de malnutrició i pèrdua de vides, amb 1,17 milions de persones, el 53% de la població enfrontant-se a nivells d'emergència de fam. A causa de les condicions de seguretat imperants, proporcionar una resposta humanitària substancial es va convertir en un repte extremadament difícil i fa de vital importància establir un flux constant i sense obstacles d'ajuda humanitària a Gaza per abordar les necessitats urgents de la seva població.

La Classificació Integrada de la Fase de Seguretat Alimentària (IPC) de l'Organització de les Nacions Unides va declarar per primera vegada una fam en algunes parts de Gaza en agost de 2025 amb almenys 450 persones morint de fam segons el Ministeri de Salut de Gaza, i en desembre de 2025 la IPC va afirmar que encara hi havia limitacions a l'accés als als aliments però ja no hi havia fam a Gaza després de la reducció significativa de la conflictivitat a partir de la declaració el 9 d'octubre de 2025 de l'alto el foc, el pla de pau i la millora de l'accés als lliuraments d'aliments tant humanitaris com comercials.

Notes

Referències

Vegeu també Global Sumud Flotilla

Categoria:Càstigs Categoria:Guerra de Gaza