El Centre Excursionista de la Comarca de Bages (CECB) és una entitat excursionista, esportiva i cultural de Manresa, d'àmbit comarcal, fundada l'any 1905. És la segona entitat excursionista de Catalunya per antiguitat entre les que continuen existint, després del Centre Excursionista de Catalunya.
L'entitat nasqué amb la voluntat d'estudiar la comarca del Bages i desenvolupà des dels primers anys activitats excursionistes, culturals i científiques. Amb el pas del temps contribuí també a introduir o consolidar a Manresa activitats com l'escalada, l'espeleologia, l'esquí, l'atletisme, el submarinisme, el parapent i el caiac.
Història Fundació i primers anys Memòria.cat situa la fundació del Centre el 9 d'abril de 1905, amb el farmacèutic Josep Esteve i Seguí com a primer president i Leonci Soler i March com a president honorari. L'Arxiu Comarcal del Bages documenta, al seu torn, un acte solemne de fundació celebrat el 24 d'abril del mateix any al monestir de Sant Benet de Bages.
El primer local de l'entitat era a la plaça Major de Manresa. Cap al 1910 es traslladà al carrer del Mestre Blanch i, poc abans de la Guerra Civil, al carrer del Born. A partir de 1940 s'instal·là al carrer d'Urgell, on ha mantingut la seu social.
Activitat cultural i científica Des dels primers anys, el CECB desenvolupà una activitat que anava més enllà de l'excursionisme esportiu. Comptà amb una secció d'arqueologia i ciències, formà una biblioteca dedicada al coneixement de la comarca i de Catalunya i impulsà una intensa activitat fotogràfica.
El local de l'entitat acollí també conferències relacionades amb la llengua, la història, l'excursionisme, l'arqueologia i l'alpinisme.
El Butlletí miniatura|Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages número 175, de 1934.
El 15 de novembre de 1905 aparegué el primer número del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, creat com a òrgan de difusió de l'entitat.
La publicació recollia les activitats del Centre i treballs sobre geografia, geologia, història i altres aspectes de la comarca del Bages. Entre els autors que hi publicaren hi hagué Joaquim Sarret i Arbós.
La primera època del Butlletí arribà als 187 números i es mantingué fins al juny de 1936.
Desenvolupament esportiu El 1922 el Centre organitzà l'Aplec Excursionista de Catalunya a Sant Benet de Bages i el 1924 creà una secció d'esports de muntanya.
L'any 1925, sota la presidència de Josep Arola, s'hi fusionaren el Centre de Cultura de Manresa, el Grup Avenç de l'Excursionisme, el Grup Montcau i el Grup Montserrat.
La secció d'escalada desenvolupà activitat a Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el Pedraforca. El 1936 aquesta secció constituí el Club Alpí Manresà, mentre que la secció d'esports de muntanya donà lloc a l'Esquí Club Manresà.
El Centre fou també l'àmbit on nasqueren les primeres activitats organitzades d'escalada, espeleologia i esquí a Manresa, així com la pràctica de l'atletisme amb les primeres curses locals i comarcals.
Guerra Civil i represa Després de la Guerra Civil, les activitats es reprengueren l'any 1942. El Centre es reorganitzà amb seccions de càmping, esquí, arqueologia, arts i ciències, fotografia i cinema, i hi destacaren també les d'escalada i espeleologia.
L'any 1939, la Delegación Nacional de Deportes havia nomenat Miquel Vidal i Bonastre president del Centre; el 1942 la presidència retornà a Antoni Muset i Ferrer, que ja l'havia ocupada abans de la guerra.
Alpinisme i expedicions A finals de la dècada de 1960 es consolidà al Centre un grup d'alpinistes que protagonitzà algunes de les expedicions més destacades de l'alpinisme català de l'època. Un dels principals impulsors d'aquest grup fou l'escalador i alpinista manresà Josep Maria Montfort Fàbregas, vinculat al CECB i membre d'honor del Grup d'Alta Muntanya i Escalada.
Montfort impulsà un grup d'alpinistes que participà en expedicions als Andes de Bolívia l'any 1969, al Damavand de l'Iran el 1971, a Grenlàndia el 1972, al Tirich Mir de l'Hindu Kush el 1973, al Noshaq el 1975 i al Makalu el 1976.
L'expedició als Andes de 1969 aconseguí la primera ascensió de l'aresta nord de l'Illimani, de 6.480 metres. El 1973, l'expedició al Tirich Mir assolí aleshores la màxima altitud de l'alpinisme estatal, i el 1975 Montserrat Jou assolí el Noshaq Occidental, de 7.492 metres, que representà el primer set mil femení de l'alpinisme estatal.
Una de les principals fites arribà l'any 1976 amb l'expedició al Makalu, en què Jordi Camprubí assolí el cim. L'ascensió representà el segon vuit mil de l'alpinisme català.
El 21 de gener de 1979, Josep Maria Montfort morí a conseqüència d'una allau a la canal de l'Ordiguer, a la serra del Cadí. Dos anys després, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya inaugurà al circ de Baiau un refugi que porta el seu nom.
L'activitat alpinística internacional del Centre continuà durant les dècades següents amb expedicions a Grenlàndia, els Andes, l'Atles, l'Iran, Kenya, el Lhotse i el Karakoram.
Una altra de les grans fites arribà l'any 2000 amb l'Expedició Caixa Manresa Everest 2000. El 16 de maig, Jordi Bayona Sivila i Joan Belmonte assoliren el cim de l'Everest per la ruta habitual de la vessant del Nepal, acompanyats pels xerpes Tamdi i Nima Nuru.
L'ascensió es produí després que, el dia anterior, Jordi Camprubí i Jordi Bonet haguessin hagut de renunciar al cim a causa de la gran quantitat de neu. La cordada de Bayona i Belmonte aprofità el camí obert pels seus companys i col·laborà amb expedicions coreanes i britàniques per progressar per l'aresta final.
Bayona i Belmonte foren els primers alpinistes de l'any 2000 que assoliren l'Everest per la vessant nepalesa. La Himalayan Database registra el cim de Jordi Bayona Sivila el 16 de maig de 2000 i indica que utilitzà oxigen suplementari durant l'ascensió a partir del coll Sud.
Al retorn de l'expedició, els seus vuit membres van ser rebuts públicament a la plaça Major de Manresa i homenatjats al balcó de l'Ajuntament.
Diversificació de les seccions Al llarg de la seva història, el CECB ha anat incorporant noves disciplines i activitats. A més de l'excursionisme, l'escalada, l'esquí i l'espeleologia, a finals del i començaments del XXI es crearen la Coral Eswèrtia i les seccions de submarinisme, parapent i caiac.
Algunes de les activitats desenvolupades al Centre acabaren donant lloc a entitats independents, com el Club Alpí Manresà i l'Esquí Club Manresà.
L'any 2026 el Centre continuava organitzant activitats excursionistes i de muntanya, entre les quals la Marxa Rasos de Peguera-Manresa.
Presidents La relació de presidents documentada pel projecte del llibre de signatures del CECB és la següent:
Josep Esteve i Seguí (1905-1907) Joaquim Sarret i Arbós (1908-1909) Oleguer Miró i Borràs (1910-1913) Narcís Martrús i Nadal (1914-1915) Pere Alier i Brunet (1916-1917) Josep Guitart i Santasusana (1918-1921) Oleguer Miró i Borràs (1922-1923) Josep Arola i Sala (1924-1930) Josep Albagés i Ventura (1931-1933) Antoni Muset i Ferrer (1934-1937) Miquel Vidal i Bonastre (1939-1942) Antoni Muset i Ferrer (1942-1945) Joan Torres i Puig (1946-1948) Ricard Cucurella i Serra (1949-1954) Pere Jorba i Puigsubirà (1955-1963) Francesc Jorba i Soler (1964-1966) Ramon Salisi Bonastre (1967-1970) Antoni Bahí i Alburquerque (1971-1974) Emili Martínez Ballester (1975-1980) Josep M. Sitjes i Molins (1980-1984) Amand Redondo i Arola (1984-1991) Josep Sala i Francàs (1991-1997) Melcior Serra i Singla (1997-2008) Pau Pintado i Boixadors (2008-2019) Junta gestora (2019-2021) Melcior Serra i Singla (des de 2021)
Referències
Bibliografia
Categoria:Clubs excursionistes catalans Categoria:Organitzacions catalanistes Categoria:Clubs esportius de Manresa