Lina Aimaro (Aymaro) Bertasi (Torí (Piemont), 6 de febrer, 1914 – Desenzano del Garda (Llombardia), 14 de gener, 2000), va ser una soprano italiana.
Biografia Era una soprano lleugera. Va estudiar a l'Acadèmia de Música de Milà amb el mestre Mario Pieraccini i es va graduar al Conservatori Verdi de Milà, on s'havia traslladat la seva família.
Va debutar el 1935 amb Rossini a Milà amb El barber de Sevilla, i a La Scala el 1939 amb La sonnambula. El 1941, de nou a La Scala, va interpretar Angelica a El malalt imaginari. Després va cantar amb Giacomo Lauri Volpi i Gino Bechi a Rigoletto fins a l'estrena mundial a Milà, el 1953, dI trionfi de Carl Orff, dirigida per Herbert von Karajan.
Durant la seva carrera artística, des del 1935 fins al 1951 (any de la seva última actuació), Lina Aimaro va actuar als escenaris més importants del món, inclòs el Metropolitan de Nova York. Va cantar a Roma al Teatro dell'Opera el 1945Opera di Roma. Rigoletto 1940-1941. i el 1946Opera di Roma. Rigoletto 1946-1947. a Rigoletto de Giuseppe Verdi, el 1948 a La bohème de Giacomo Puccini,Opera di Roma. Boème 1948. el 1951 a La traviata de Giuseppe Verdi a les Termes de Caracal·la.Opera di Roma. La traviata 1951.
El 1942 també enregistrà un disc de La traviata de Giuseppe Verdi.
Es va casar amb l'advocat Aldo Bertasi (1893-1960), originari de Castel Goffredo, i es va allotjar aquí durant un període de temps en una casa del centre històric amb vistes als jardins públics.
Al final de la seva carrera artística i després de la mort del seu marit, es va establir al llac de Garda i a "Lugana di Sirmione" va construir el Teatre Kursaal,Sirmione, tramonta l'epoca del Kursaal. on, a més d'ensenyar, va promoure concerts d'òpera i concursos internacionals de cant d'òpera. En el seu testament volia que es creés una fundació que, entre els seus objectius, s'ocupés del desenvolupament del "bel canto" i promogués cursos avançats per a joves artistes. La fundació es va crear al mateix teatre Kursaal, que des de llavors ha estat renovat. El 2001, es va crear una "Escola de Música Lina Aimaro" a instàncies de la fundació.Scuola di Musica
Està enterrada al cementiri de Castel Goffredo, on l'ajuntament va posar el seu nom a un carrer.
El 2010 Castel Goffredo li va dedicar un mata-segells especial durant una conferència especialitzada.Federazione fra le Società Filateliche Italiane. Italia - Annulli Speciali 2010 numero 2282, su fsfi.it. URL consultato il 25 agosto 2011.
Referències
Bibliografia Francesco Degrada, Verdi e la Scala, Rizzoli, 2001. ISBN non esistente.
Categoria:Sopranos italianes Categoria:Cantants d'òpera italians Categoria:Morts a la Llombardia Categoria:Músics torinesos Categoria:Cantants piemontesos Categoria:Nascuts el 1914