La Vall dels Temples () és un conjunt arqueològic a prop d'Agrigent (), al sud de Sicília. És un dels exemples més destacats de l'arquitectura i art de la Magna Grècia així com Monument Nacional d'Itàlia. L'àrea es va declarar Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1997. El parc arqueològic i paisatgístic de la Vall dels Temples és la zona arqueològica més extensa del món amb 1.300 hectàrees.

És una de les principals destinacions turístiques de l'illa.

Visió general La vall dels Temples (que més aviat és una carena i no una vall) es caracteritza per la presència de les restes de set temples hexàstils d'estil dòric. Es començà a construir a partir del 580 aC; tots els temples de la vall foren construïts amb posterioritat a aquesta data.

L'adscripció dels noms dels temples, a part de l'Olimpièon, és una mera tradició establerta a l'època del Renaixement. Els temples són:

Temple de la Concòrdia, el nom del qual prové d'una inscripció llatina trobada a prop, i que es va construir al . Convertit en església al dC, ara és un dels més ben conservades de la vall. Temple d'Hera, també construït al . Va ser cremat el 406 aC pels cartaginesos. Temple d'Hèracles, que era una de les divinitats més venerades de l'antiga Acragant. És el més antic de la vall: destruït per un terratrèmol, consta avui només de vuit columnes. Temple d'Olimpièon, construït el 480 aC per celebrar la victòria de la ciutat-estat sobre Cartago. Es caracteritza per l'ús d'atles a gran escala. Temple de Dioscurs. Tot i que les seves restes inclouen només quatre columnes, ara és el símbol d'Agrigent modern. Temple d’Hefest, també del . Es creu que va ser una de les construccions més imponents de la vall; actualment és tanmateix un dels més erosionats. Temple d'Asclepi, situat lluny de les muralles de l'antiga ciutat; era l'objectiu dels pelegrins que buscaven remeis per a la malaltia.

La vall acull també la tomba de Teró, un monument de roca volcànica de notables dimensions en forma de piràmide, que es creu que fou erigit en memòria dels caiguts a la Segona Guerra Púnica.

Bona part de l'excavació i restauració dels temples és deguda als esforços de l'arqueòleg Domenico Lo Faso Pietrasanta (1783–1863), que va ser Duc de Serradifalco des de 1809 fins 1812. Durant el , l'excavació arqueològica va ser finançada principalment pel capità Alexander Hardcastle. Va permetre excavacions dins del parc arqueològic, inclòs el redreçament de les vuit columnes del costat sud del temple d'Hèracles. Per les seves contribucions a l'arqueologia va ser nomenat ciutadà honorari de la ciutat d'Agrigent i se li va concedir el 1928 el grau de Comandant de l'Orde de la Corona d'Itàlia.

Detall dels temples Temple Lloc Època Tipus de construcció Superfície Columnes Observacions Temple de Zeus Acròpoli - probablement sota la Catedral de San Gerlando Temple d'Hèracles (Temple A) Parc arqueològic «Vall dels Temples» al voltant de 500 aC dòric perípter 25,34 × 67,00 m 6 × 15 8 columnes reconstruïdes al Temple d'Atena (Temple E) Acròpoli principis del dòric perípter 15,10 × 34,70 m 6 × 13 sota l'església S.Maria dei Greci Olimpièon (Temple B) Parc arqueològic «Vall dels Temples» al voltant de 480 aC dòric pseudo-perípter 56,30 × 112,60 m 7 × 14 pseudo-perípter, té semi-columnes cegues, intercolumni emmurallat, entaulament amb el suport de telamons Temple de Demèter (Temple C) Acròpoli De 480 aC a 470 aC dòric in antis 13,30 × 30,20 m – sota l'església S.Biagio Temple dels Dioscurs (Temple I) Parc arqueològic «Vall dels Temples» meitat del dòric perípter 13,86 × 31,70 m 6 × 13 es va tornar a reconstruir un angle al Santuari de les deïtats ctòniques i temple L Parc arqueològic «Vall dels Temples» meitat del dòric perípter 17,20 × 38,80 m* 6 × 13 Temple d'Hera (Temple D) Parc arqueològic «Vall dels Temples» de 460 aC a 450 aC dòric perípter 16,90 × 38,15 m 6 × 13 columnes i arquitrau del costat nord reconstruïts al Temple d'Asclepi (Temple H) al sud de la ciutat antiga segona meitat del dòric in antis a pseudo-opistodomos 10,70 × 21,70 m – Temple de la Concòrdia (Temple F) Parc arqueològic «Vall dels Temples» al voltant de 440 aC dòric perípter 16,92 × 39,44 m 6 × 13 el millor conservat de tots els temples de Sicília Temple d'Hefest (Temple G) angle sud-oest de la ciutat antiga al voltant de 430 aC dòric perípter 17,06 × 35,19 m* 6 × 13 Oratori de Falaris Turó de San Nicola pròstil jònic 5,30 × 8,50 m 4 |miniatura|Plànol de la zona arqueològica d'Agrigent1. Temple d'Hefest2. Kolymbéthra3. Santuari de les divinitats ctòniques i temple de Dioscurs4. Olimpièon5. Tomba de Teró6. Temple d'Asclepi7. Temple d'Hèracles8. Temple de la Concòrdia9. Temple d'Hera10. Basilicula11. Santuari de Demèter12. Temple de Demèter13. Barri hel·lenístic i romà14. Turó de San Nicola, museu15. Ecclésiastérion i oratori de Falaris16. Bouleutérion17. Temple d'Atena18. Temple de Zeus|enllaç=Special:FilePath/Akragas-sitemap-bjs.jpg miniatura|Cinc solucions al conflicte d'angles en els temples dòrics:I. No fer res i deixar que l'última columna sobresurti.II. Allargar la última mètopa.III. Allargar l'últim tríglif.IV. Disminuir l'espai entre les dues últimes columnes.V. Afegir a l'extrem un segment buit.

Descripció dels temples Temple d'Hera El temple d'Hera, conegut també com a temple de Juno (l'equivalent romà d'aquesta deessa grega), fou construït al i incendiat el 406 aC pels cartaginesos. Era el temple en què s'acostumaven a celebrar els casaments. És d'estil dòric perípter de 6 × 13 columnes, i té unes mides de 16,90 × 38,15 m. Conserva gran part de les columnes originals.

Es troba a l'extrem sud-est de l'altiplà. En realitat no es coneix a qui estava dedicat el temple: la seva atribució a Hera es basa únicament en una confusió antiga amb el temple d'Hera al cap Lacinio, prop de la ciutat calabresa de Crotona. Era el temple en què s'acostumaven a celebrar els casaments.

El temple d'Hera es va construir entre els anys 460 - 450 aC. És un temple construït sobre un basament (krépis) de quatre nivells, destinat a compensar les desigualtats del terreny. El conflicte d'angles consubstancial als temples dòrics es va solucionar d'una altra manera a, per exemple, el «Temple de la Concòrdia»: els angles nord, oest i sud van patir una simple contracció, és a dir únicament es va reduir la separació de les columnes de l'extrem, mentre que sobre la façana est no es va practicar cap contracció lateral, sinó només una reducció de l'espai entre les dues columnes centrals.

El temple fou incendiat l'any 406 aC pels cartaginesos, i més tard els romans el van reconstruir al . Teules de terracota van substituir llavors a les de marbre. Actualment, 25 de les 34 columnes del peristil estan reconstruïdes. La columnata septentrional conserva, doncs, el conjunt dels seus capitells i el seu arquitrau, mentre que la cella està reduïda a elements de basament i bases de columnes.

A un costat hi ha l'altar de 29,3 m × 10 m, gairebé tan ampli como la cella, però inclinat respecte a aquesta. Es va trobar una cisterna darrere del temple, al costat oest.

Temple de la Concòrdia El temple de la Concòrdia també fou construït al mateix . Actualment és el més ben conservat. Es va transformar en temple sagrat al . És un dels temples més ben conservats de l'antiga Grècia, juntament amb el d'Hefest d'Atenes i el temple de Posidó a Paestum. És una de les més perfectes realitzacions de l'arquitectura dòrica. És perípter amb 6 × 13 columnes i mesura 16,92 × 39,44 m.

Rep el seu nom per una inscripció en llatí trobada prop del temple, en la que figurava la paraula llatina «concordia». Actualment es considera que va poder consagrar-se en realitat als Dioscurs, per creure que ja en temps dels grecs s'havien honrat allí a dues divinitats.

Es va construir en els anys 440-430 aC. Les desigualtats del terreny sobre el qual es construeix són superades per un basament (krépis) important. El seu pla es correspon a la forma més clàssica dels temples d'Agrigento: pronaos, naos, opistodomos i peristil.

El temple de la Concòrdia és, de tots els d'Agrigent, el que està construït amb major precisió. El problema dels extrems, consubstancial als temples dòrics (conflicte entre la regularitat de les mètopes i tríglifs d'una banda, i l'espaiat regular de les columnes per una altra) es va solucionar d'una manera inusual: es va procedir al mateix temps a l'estrenyiment de l'espai entre les dues últimes columnes i a la prolongació de l'última mètopa, per un millor efecte visual.

Les investigacions van posar de manifest també que les parts inferiors del temple s'adornaven amb estuc blanc, mentre que els frisos, les mètopes i les parts altes es pintaven de colors vius. La sostrada estava coberta amb teules de marbre.

L'any 597 fou transformat en església cristiana per voluntat del bisbe Gregori d'Agrigent. Gràcies a aquest fet, està notòriament intacte. Va fer del temple una basilica consagrada als apòstols Pere i Pau. Cadascuna de les parets de la cella va ser llavors perforada amb dotze arcades, i es van emparedar els intercolumnis, com encara es pot veure a la catedral de Siracusa. L'entrada es va perllongar sobre el costat occidental, el que va implicar la supressió de la divisió entre el naos i el opistodomos, mentre que la sagristia trobava el seu lloc en l'antic pronaos. L'església es va usar fins a l'any 1748, data en què es va restaurar el temple al seu estat inicial.

Temple de Zeus Olímpic El temple de Zeus Olímpic (o Olimpièon), edificat per honorar el déu homònim arran de la victòria del 480 aC contra els cartaginesos, es caracteritza per la presència dels anomenats telamons, estàtues de grans dimensions amb aspecte humà. És, amb diferència, el més gran de tots. Es tracta d'un temple dòric pseudoperípter amb unes dimensions excepcionals, de 56,30 × 112,60 m. Es creu que és el temple dòric més gran que s'ha construït mai, i el tercer entre els temples grecs.

Va ser construït pel tirà Teró d'Agrigent l'any 480 aC, després de la seva victòria sobre els cartaginesos en la Batalla d'Himera, a la glòria dels grecs vencedors dels bàrbars. La seva identificació com temple de Zeus es basa en el testimoni de Diodor Sícul, que en va deixar una descripció. A l'est del temple es troba encara l'altar sobre el qual es procedia a les hecatombes o sacrificis de cent caps de bestiar.

El basament (krépis) amb cinc grades suportava una sala hipòstila d'inspiració cartaginesa, composta de dues fileres de 12 pilars quadrats cadascuna, de 21 m d'alt, amb murs fins aproximadament mitja alçada. El peristil es componia també de pilars, 7 d'ample i 14 de llarg, d'una alçada de 17 m, amb mitges columnes unides per les cares, tot això formant masses de pedra de 4 m de diàmetre. Aquests pilars externs estaven connectats entre ells per divisions: per això es parla de temple «pseudoperípter». El peristil i les naus laterals estaven coberts, mentre que la cella en si seria probablement hípetre, és a dir, oberta al cel. El nombre de columnes a la façana era senar, trobant-se un pilar central en lloc de l'habitual accés cap a la cella; l'entrada es feia per dos pòrtics situats en els extrems de la façana est, donant accés directe a les naus laterals, així com, segons sembla, per una petita entrada practicada al mig del costat meridional.