miniatura|Logotip de la primera pel·lícula Star Trek, Star Trek: La pel·lícula (1979) Aquest és un article sobre les pel·lícules de Star Trek, una franquícia multimèdia de ciència-ficció estatunidenca que va començar amb una sèrie de televisió (simplement anomenada Star Trek però ara coneguda com a Star Trek: La Sèrie Original) creada per Gene Roddenberry. La sèrie es va emetre per primera vegada del 1966 al 1969. Des de llavors, el cànon de Star Trek s'ha expandit per incloure moltes altres sèries, una franquícia cinematogràfica i altres mitjans.
La franquícia cinematogràfica està produïda per Paramount Pictures i va començar amb Star Trek: La pel·lícula el 1979. Aquella pel·lícula i les cinc que la van seguir van estar protagonitzades pel repartiment de La Sèrie Original. La setena pel·lícula, Star Trek: Generations (1994), va ser dissenyada per servir com a transició del repartiment original al de la següent sèrie, Star Trek: La nova generació. Les tres pel·lícules següents només les van protagonitzar el repartiment de La nova generació i van acabar amb Star Trek: Nemesis (2002), que va decebre a taquilla.
Després d'una pausa de diversos anys, el 2009 es va estrenar una nova pel·lícula simplement titulada Star Trek. Serveix com a reinvenció de la franquícia, amb nous actors que interpreten versions més joves dels personatges de la Sèrie Original, però tècnicament és una continuació narrativa ambientada en una línia de temps alternativa anomenada "Línia de temps de Kelvin". S'han produït dues seqüeles i una altra està en desenvolupament. També hi ha una preqüela de la franquícia en desenvolupament. La primera pel·lícula per a televisió, Star Trek: Section 31, es va estrenar al servei de streaming Paramount+ el 2025 i està ambientada en la línia temporal original.
Pel·lícules de La sèrie original El creador de Star Trek, Gene Roddenberry, va suggerir per primera vegada la idea d'una pel·lícula de Star Trek el 1969.Reeves-Stevens, 155–158. Quan es va cancel·lar la sèrie de televisió original, va pressionar per continuar la franquícia a través d'una pel·lícula. L'èxit de la sèrie en redifusió va convèncer l'estudi de començar a treballar en un llargmetratge el 1975. Una sèrie de guionistes van intentar elaborar un guió èpic adequadament, però els intents no van satisfer Paramount, de manera que l'estudi va descartar el projecte el 1977. En canvi, Paramount va planejar retornar la franquícia als seus arrels amb una nova sèrie de televisió (Phase II). L'èxit massiu de taquilla mundial de Star Wars a mitjans de 1977 va enviar els estudis de Hollywood als seus refugis a la recerca de propietats de ciència-ficció similars que es poguessin adaptar o rellançar a la gran pantalla. Després de la gran estrena de Encontres a la tercera fase de Columbia a finals de desembre de 1977, la producció de Phase II es va cancel·lar a favor de fer-ne una pel·lícula de Star Trek.
Pel·lícula Data d'estrena als EUA Director(s) Guionista(s) Història de Productor(s) Star Trek: La pel·lícula Robert Wise Harold Livingston Alan Dean Foster Gene Roddenberry Star Trek 2: La còlera del Khan Nicholas Meyer Jack B. Sowards Harve Bennett i Jack B. Sowards Robert Sallin Star Trek 3: A la recerca de Spock Leonard Nimoy Harve Bennett Star Trek 4: Missió salvar la Terra Steve Meerson, Peter Krikes, Nicholas Meyer i Harve Bennett Harve Bennett i Leonard Nimoy Harve Bennett Star Trek: L'última frontera William Shatner David Loughery William Shatner, Harve Bennett i David Loughery Star Trek VI: The Undiscovered Country Nicholas Meyer Nicholas Meyer i Denny Martin Flinn Leonard Nimoy, Lawrence Konner i Mark Rosenthal Ralph Winter i Steven-Charles Jaffe
Star Trek: La pel·lícula (1979)
Un núvol d'energia massiu de l'espai profund es dirigeix cap a la Terra, deixant destrucció al seu pas, i l' Enterprise l'ha d'interceptar per determinar què hi ha a dins i quina podria ser la seva intenció.
La pel·lícula pren prestats molts elements de "El fill fals" de la sèrie original i de "One of Our Planets Is Missing" de la sèrie animada. La fotografia principal va començar el 7 d'agost de 1978Sackett & Roddenberry, 1–3. amb el director Robert Wise al capdavant del llargmetratge. La producció va tenir dificultats i es va endarrerir,Shay (1980), 4. i l'equip d'efectes Robert Abel and AssociatesSackett & Roddenberry, 202–203. va resultar incapaç de gestionar la gran quantitat de treball d'efectes de la pel·lícula. Douglas Trumbull va ser contractat i se li va donar un xec en blanc per completar el treball d'efectes a temps i en el lloc;Sackett & Roddenberry, 204–205. el muntatge final de la pel·lícula es va completar just a temps per a l'estrena de la pel·lícula. La pel·lícula va introduir una actualització a la tecnologia i als dissenys de les naus estel·lars, cosa que va suposar un canvi visual espectacular respecte a la sèrie original. Molts dels elements del decorat creats per a la "Phase II" van ser adaptats i millorats per al seu ús en els primers llargmetratges. Va rebre crítiques diverses per part de la crítica; tot i que va recaptar 139 milions de dòlars, el preu havia pujat a uns 45 milions de dòlars a causa del costós treball d'efectes i els retards.
Star Trek 2: La còlera del Khan (1982)
Khan Noonien Singh (Ricardo Montalbán), a qui Kirk va frustrar en el seu intent de prendre el control de l'"Enterprise" quinze anys abans ("Llavor espacial"), busca la seva venjança contra l'almirall i li para una trampa astuta i sinistra.
La recaptació de "La pel·lícula" es va considerar decebedora, però va ser suficient perquè la Paramount donés suport a una seqüela amb un pressupost reduït. Després que Roddenberry presentés una pel·lícula en què la tripulació de l' "Enterprise" viatja en el temps per assegurar l'assassinat de John F. Kennedy, va ser "impulsat a dalt" a un paper cerimonial mentre la Paramount contractava el productor de televisió Harve Bennett per crear una pel·lícula millor (i més barata) que la primera.Rioux, 240. Després de veure tots els episodis de televisió, Bennett va decidir que el personatge Khan Noonien Singh era el dolent perfecte per a la nova pel·lícula. El director Nicholas Meyer va acabar un guió complet en només dotze dies i va fer tot el possible dins del pressupost per donar a "La còlera del Khan" un toc nàutic i de pirateria, que va descriure com "Horatio Hornblower a l'espai exterior". En el moment del seu llançament, la recepció de La ira de Khan va ser molt positiva; Mark Bernadin a Entertainment Weekly va anomenar La còlera del Khan "la pel·lícula que, segons la majoria, va salvar Star Trek tal com la coneixem".
Tant la primera com la segona pel·lícula tenen versions televisives amb material addicional i versions alternatives que afecten la història. (Les pel·lícules posteriors de "Star Trek" tendien a tenir versions televisives més curtes.) Especialment notable a "La còlera del Khan" és el metratge que estableix que un jove membre de la tripulació que actua amb valentia i mor durant un atac a l'"Enterprise" és el nebot de Scotty.
Star Trek 3: A la recerca de Spock (1984)
La trama es reprèn poc després de la conclusió de la pel·lícula anterior. Quan McCoy comença a actuar irracionalment, Kirk s'assabenta que Spock, en els seus últims moments, va transferir el seu "katra", el seu esperit vivent, al doctor. Per salvar McCoy de la ruïna emocional, Kirk i la tripulació roben l'"Enterprise" i violen la quarantena del planeta Genesis per recuperar Spock, el seu cos regenerat pel mateix planeta que s'està morint ràpidament, amb l'esperança que el cos i l'ànima es puguin tornar a unir. Tanmateix, decidits a obtenir el secret del Genesis per a ells mateixos, un klíngon renegat (Christopher Lloyd) i la seva tripulació interfereixen, amb conseqüències mortals.
Meyer es va negar a tornar per a aquesta pel·lícula, per la qual cosa les tasques de direcció van ser assignades al membre del repartiment Leonard Nimoy. Paramount va donar llum verda a Bennett per escriure Star Trek III l'endemà de l'estrena de La còlera del Khan.Rioux, 251. El productor va escriure una història de resurrecció per a Spock que es basava en fils de la pel·lícula anterior i l'episodi de la sèrie original "L'època de l'Amok".
Star Trek 4: Missió salvar la Terra (1986)
Mentre tornen per ser jutjats per un consell de guerra per les seves accions en el rescat de Spock, Kirk i la tripulació s'assabenten que la Terra està assetjada per una sonda gegant que transmet un senyal destructiu, intentant comunicar-se amb les espècies ara extintes de balenes geperudes. Per salvar el planeta, la tripulació ha de viatjar en el temps fins a finals del segle XX per obtenir una parella d'aquestes balenes que s'aparellin.
Nimoy va tornar com a director d'aquesta pel·lícula. Nimoy i Bennett volien una pel·lícula amb un to més lleuger que no tingués un antagonista clàssic. Van decidir fer una història de viatge en el temps amb l'equip de "l'Enterprise" tornant al seu passat per recuperar alguna cosa per salvar el seu present: finalment, balenes geperudes. Després d'haver estat insatisfets amb el guió escrit per Daniel Petrie Jr., Paramount va contractar Meyer per reescriure el guió amb l'ajuda de Bennett. Meyer es va basar en la seva pròpia història de viatges en el temps "Els passatgers del temps" per a elements del guió. A l'estrella William Shatner se li va prometre el seu torn com a director de "Star Trek V", i Nicholas Meyer va tornar com a director/coguionista de "Star Trek VI".
Star Trek V: L'última frontera (1989)
El germanastre de Spock (Laurence Luckinbill) creu que ha estat invocat per Déu i segresta el flamant (i ple de problemes) Enterprise-A per portar-lo a través de la Gran Barrera, al centre de la Via Làctia, més enllà de la qual creu que el seu creador l'espera. Mentrestant, un jove i arrogant capità klíngon (Todd Bryant), que busca la glòria en el que veu com una oportunitat per venjar el seu poble per la mort dels seus tripulants a Genesis, posa la seva mirada en Kirk.
Aquesta és l'única pel·lícula de Star Trek dirigida per William Shatner.
Star Trek VI: The Undiscovered Country (1991)
Quan la lluna Praxis de Qo'noS (la principal font d'energia de l'Imperi Klíngon) és devastada per una explosió, causada per una extracció excessiva de mines, i la catàstrofe també contamina l'atmosfera de Qo'noS, els klíngons fan propostes de pau a la Federació. Mentre es dirigeixen a la Terra per a una cimera de pau, el canceller klíngon (David Warner) és assassinat per la tripulació de l'«Enterprise», i Kirk i McCoy són considerats responsables pel cap de gabinet del canceller (Christopher Plummer) i condemnats a cadena perpètua en un planeta presó. Spock intenta demostrar la innocència de Kirk, però en fer-ho, descobreix una conspiració massiva contra el procés de pau amb participants d'ambdós bàndols.
Aquesta pel·lícula és un comiat per al repartiment de la sèrie original. Un membre del repartiment de "La nova generació", Michael Dorn, apareix com l'avi del personatge que interpreta a la sèrie de televisió posterior, Worf. És la segona i última pel·lícula de "Star Trek" dirigida per Nicholas Meyer i l'últim guió coescrit per Leonard Nimoy.
Pel·lícules de "la nova generació" La setena pel·lícula va actuar com a transició entre les pel·lícules amb el repartiment original i les que tenien el repartiment de "La nova generació". El repartiment de "La nova generació" va fer quatre pel·lícules durant un període de vuit anys, amb les dues últimes amb un rendiment moderadament bo ("Insurrection") i decebedor ("Nemesis") a la taquilla. Els títols de les pel·lícules dels llançaments estatunidencs i britànics ja no contenien el número de la pel·lícula després de la sisena pel·lícula (la sisena va ser "Star Trek VI: The Undiscovered Country", però la setena va ser "Star Trek Generations"). Tanmateix, els llançaments europeus van continuar utilitzant números als títols de les pel·lícules fins a "Nemesis".