Venanci Opili (floruit 500–534) va ser un polític romà actiu durant el regnat de Teodoric el Gran. Tot i que va ser cònsol com a col·lega menor de l'emperador Justí I el 524, Opili és més conegut com un dels tres homes que Boeci va afirmar, en la seva obra, De consolatione philosophiae, que van proporcionar proves de la seva traïció contra el rei Teodoric, un acte que va conduir al seu empresonament i mort de Boeci.De consolatione I.4.3; translated by V.E. Watts, Boethius: The consolation of philosophy (Harmondsworth: Penguin, 1969), p. 42
Biografia Segons una de les cartes escrites per Cassiodor, Opili era germà de Ciprià i cunyat de Basili;Variae VIII. 16; paraphrase by Thomas Hodgkin, Letters of Cassiodorus (London 1886) aquest Basili s'identifica habitualment amb el Basili que apareix en dues de les cartes de Cassiodor acusat de practicar màgia negra.Variae IV.22, IV.23; the first is translated by S.J.B. Barnish, Cassiodorus: Variae (Liverpool: University Press, 1992), p. 77f Ciprià va ser el referendari que va acusar Boeci de correspondència traïdora amb l'emperador de l'Imperi Romà d'Orient,Anonymus Valesianus 14.85-87. Text and English translation of this document is in J.C. Rolfe (trans.), Ammianus Marcellinus (Cambridge: Harvard University Press, 1972), vol. 3 p. 561f mentre que Boeci nomena Basili com un altre dels tres testimonis en contra seva.
Boeci al·lega que Opili, juntament amb l'últim dels tres testimonis, Gaudenci, havien estat desterrats per frau per Teodoric i s'havien refugiat a Ravenna, quan tots dos van denunciar Boeci. Tanmateix, John Moorhead ha enumerat diverses fonts que ens donen una visió diferent d'Opili. Va rebre dues cartes de Magnus Fèlix Ennodi, el bisbe de Pavia, que probablement van ser escrites durant la primera dècada del segle VI (Epistulae I.22; V.3); cap de les dues conté res deshonorable sobre Opili. Fou prefecte del pretori d'Itàlia abans del 524, any en què va ser nomenat cònsol. Va ser l'encarregat, el 526, d'anunciar l'ascens del successor de Teodoric als habitants de Ligúria. Uns anys més tard va ser escollit per acompanyar el patrici Liberi en una ambaixada a Constantinoble. Moorhead assenyala que Opili també sembla que tenia bona reputació a l'església contemporània: el 529 va ser un signatari laic del Segon Concili d'Orange,L'altre firmant va ser el patrici Liberi. i el 534 va ser inclòs entre els destinataris d'una circular sobre cristologia distribuïda pel papa Joan II. L'últim element que proporciona Moorhead és una inscripció a Pàdua que suggereix que Opili havia construït diverses esglésies. «Podem, per tant», observa Moorhead, «dir que Opili va viure la vida d'un noble romà típic i va ser acceptat com a tal per Ennòdi, Faust, Liberi, el papa Joan II i el govern ostrogot».Moorhead, "Boethius and Romans in Ostrogothic Service", Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, 27 (1978), p. 610
La seva vida després de la seva missió diplomàtica a la cort imperial és desconeguda.
Referències
Categoria:Cònsols romans del segle VI Categoria:Prefectes del pretori d'Itàlia