va ser un partisà, metge i polític italià. Durant la Segona Guerra Mundial, mentre estudiava medicina i cirurgia, es va afiliar al Partit Comunista Italià i després de l'Armistíci del 8 de setembre de 1943 es va convertir en militant actiu del Grups d'Acció Patriòtica, en oposició a l'ocupació alemanya.
Biografia Rosario Bentivegna provenia d'una família siciliana, particularment involucrada en la lluita pel Risorgimento. El seu rebesavi Domenico di Marco, conegut com "el duaner", va ser un dels lliberals que van liderar la insurrecció de Palerm del 1831 i va ser afusellat pel règim dels Borbons.
El seu besavi Vincenzo Bentivegna, va ser nomenat comissari extraordinari de la província de Benevento, el setembre de 1860, per Giuseppe Garibaldi. El seu cosí Francesco Bentivegna, seguidor de Mazzini, va ser membre del Parlament sicilià, després de la revolució del 1848. Anys més tard, el 1856, mentre estava confinat a Corleone, va planificar la insurrecció antiborbònica, prevista pel 12 de gener de 1857). Ell i alguns companys van prendre el control de Mezzojuso i van alliberar els presos polítics, malgrat això, a Villafrati, l'aclaparadora força armada borbònica va fer fracassar la revolta i Bentivegna va ser condemnat a mort.
El 1862, Giuseppe i Stefano Bentivegna, germans de Francesco van ser, juntament amb Vincenzo Bentivegna, Giovanni Corrao i Enrico Cairoli, alguns dels oficials de més graduació de les forces de Garibaldi a l'Aspromonte.
L'avi homònim de Rosario va ser professor universitari d'enginyeria sanitària, tinent d'alcalde de Roma i regidor d'obres públiques del govern d'Ernesto Nathan i, com ell, francmaçó i gran secretari del Gran Orient d'Itàlia, que va assolir el 33è grau del ritu escocès antic i acceptat. Un oncle, Pietro Bentivegna, va morir el 1916, mentre tripulava un avió, durant la Primera Guerra Mundial.
Activitat política i partidista Segons les seves pròpies declaracions, Rosario Ventivegna va prendre clarament partit contra el feixisme al voltant de 1937, disgustat per la propaganda antisemita prèvia a la implementació de la legislació racial. El 1939, juntament amb Corrado Nourian i Nino Baldini, va fundar una organització d'orientació trotskista (GUM, Grup d'Unificació Marxista);Addio a Rosario Bentivegna tot i que, després d'haver-se matriculat a la Universitat de Roma per seguir els cursos de la facultat de medicina, encara es va unir als Grups Universitaris Feixistes (GUF).
El 23 de juny de 1941, Bentivegna, va participar en la manifestació nacional de la GUF, que va aplegar quasi 4000 persones, contra l'abolició de la norma que permetia als estudiants, que havien aprovat els exàmens, ajornar la crida al servei militar. Aquella manifestació i l'ocupació de la Universitat de Roma es van convertir en una de les primeres protestes contra el règim.. Els seus càrrecs polítics i la seva embrionària activitat clandestina van atreure l'atenció de la policia política feixista (OVRA) i el setembre d' aquell mateix any va ser detingut per activitats subversives, el 1943, va ser alliberat, amb un advertiment policial, gràcies a l'amistat amb amb Disma Leto, fill de Guido Leto director de l'OVRA. Anys més tard Bentivegna li va tornar el favor.
El 1943, es va inscriure al Partit Comunista Italià, però el seu passat trotskista i l'alliberament de la presó per intercessió de Leto li van valer la desconfiança dels líders del partit.Intervista a Rosario Bentivegna a cura di
Accions partisanes durant l'ocupació alemanya Després de l'Armistici del 8 de setembre de 1943, es va unir a la resistència amb el nom de batalla de Paolo. Primer va ser comandant militar adjunt de la IV zona Garibaldina (centre de Roma), i després comandant del Grup d'Acció Patriòtica (GAP) "Carlo Pisacane" dels GAP centrals de Garibaldi.
Els GAP van organitzar una llarga sèrie de sabotatges contra les tropes nazis d'ocupació i els col·laboradors feixistes, encarregades pels comandants militars del PCI i el Comitè d'Alliberament Nacional, com a resposta al fet que no és respectés l'estatus de ciutat oberta per a Roma i s'haguessin perpetrat nombroses massacres de civils (inclosa la batuda del gueto de Roma).
Una de les primeres accions dels GAP, on van actuar Rosario Bentivegna, Mario Fiorentini (Giovanni) i Franco di Lernia (Pietro), va ser l'atemptat contra el ministre de l'Interior de la República de Saló, Guido Buffarini Guidi i el jerarca Francesco Maria Barracu, mentre sopaven en un restaurant als voltants de la Piazza Navona; l'acció, però, va ser avortada a l'últim moment, quan el "comando" del GAP ja era al lloc (octubre de 1943).
El 31 octubre es va afegir al grup la jove Lucia Ottobrini, amb la missió de donar cobertura a una acció al corso Vittorio Emanuele II en la qual els "gappisti" van atemptar contra tres militars de la RSI, quan sortien del Palazzo Braschi, després d'haver-los seguit des de piazza Venezia.
El 18 de novembre, uns partisans del grup Pisacane, entre els quals Danilo Nicli, van entrar al teatre Adriano després d'haver-se assabentat que l'endemà el general Reiner Stahel, comandant de la "piazza" de Roma, estaria present entre els oficials alemanys d'alt rang i les autoritats republicanes feixistes (inclòs el mariscal Rodolfo Graziani). Els partisans van col·locar un extintor amb uns 6 kg de TNT i un dispositiu de rellotgeria a sota l'escenari, però no va funcionar. Va ser llavors quan van ressorgir les antigues sospites dels caps del partit contra Bentivegna, que anys més tard recordava: «Vaig ser sotmès a un judici real, alguns líders del PCI em volien condemnar a mort. Aleshores tot es va resoldre gràcies a la intervenció d'alguns camarades que em coneixien bé».Intervista a Rosario Bentivegna a cura di
El vespre del 17 desembre 1943, Rosario Bentivegna i Carla Capponi van matar un oficial alemany que portava una bossa plena de documents a Via Veneto; Bentivegna es va encarregar de confiscar la bossa i lliurar-la a la junta militar .
L'endemà, el quartet Bentivegna-Capponi-Fiorentini-Ottobrini va rebre l'encàrrec de col·locar una bomba a la sortida del cinema Barberini, freqüentat per soldats alemanys. L'acció, portada a terme per Bentivegna, es va saldar amb la mort de vuit soldats i un nombre no especificat de ferits .
El 26 de desembre, Mario Fiorentini, amb bicicleta, des del Lungotevere, per sobre de la Via della Lungara, va llançar un artefacte explosiu contra l'entrada de la Presó de Regina Coeli, mentre 28 soldats alemanys estaven fent el canvi de guàrdia. Bentivegna, Carla Capponi, Franco di Lernia i Lucia Ottobrini, van cobrir l'acció en la qual van morir 7 o 8 alemanys i un nombre indeterminat van resultar ferits.
Després del desembarcament d'Anzio (22 gener 1944), Bentivegna i el seu grup, van tenir assignada la VIII zona (Prenestino, Tor Pignattara, Quadraro, Centocelle i Quarticciolo) fins a principis de març que van tornar a operar al centre de Roma.
El 10 de març de 1944, en un'altra acció, Bentivegna, Ottobrini, Fiorentini i Franco Ferri van aparèixer sobtadament de darrere d'uns quioscos del mercat de la Piazza Monte d'Oro i van llançar diverses bombes contra una formació de feixistes que marxava per la Via Tomacelli. Els partisans van desaparèixer ràpidament, després d'haver causat 3 morts i nombrosos ferits, en una acció que, per la seva estructura, ja prefigurava el posterior atac a la Via Rasella. Les forces d'ocupació nazis que, fins aleshores, havien perdut al voltant de 50 homes, entre alemanys i feixistes republicans, van respondre amb l'afusellament a Forte Bravetta d'un grup de deu presoners, entre els quals, els "gappisti" Giorgio Labò i Guido Rattoppatore, per cada soldat alemany mort en l'acció del GAP a la Piazza dei Mirti ( Centocelle ), segons va declarar el mateix Herbert Kappler.
L'Atemptat de Via Rasella miniatura|Tropes alemanyes i feixistes custodien la zona de Via Rasella i detenen sospitosos després de l'atac El 23 de març, Bentivegna i el seu grup, van rebre l'encàrrec de part de Giorgio Amendola i del GAP Central, sota el comandament de Carlo Salinari (Spartaco) i Franco Calamandrei (Cola) de dur a terme la seva missió més difícil i perillosa a la Via Rasella, durant el trànsit d'una companyia del III batalló del Polizeiregiment "Bozen" composta per 156 soldats. L'atac tenia com a objectiu escarmentar els alemanys i obligar-los a respectar d'una vegada l'estatus de ciutat oberta i, alhora, provocar una insurrecció entre la població romana.
L'acció, va començar amb l'explosió d'una càrrega de 18 kg de TNT, transportats en un carret de la neteja pública i detonats per Rosario Bentivegna, disfressat d'escombriaire i recolzat per 11 Gappisti, amb foc de cobertura i bombes de morter brixia. La deflagració, a més de la mort inmediata de 32 alemanys i del nen Piero Zuccheretti de dotze anys, que s'havia acostat atret per la desfilada, va provocar més de 110 ferits, algúns no identificats, que possiblement van morir els dies posteriors). Els GAPPISTI no van patir pèrdues, mentre que almenys tres civils més van morir sota el foc alemany. Bentivegna va afirmar que no va veure arribar els civils ni el nen i que, en qualsevol cas, havia marxat tan bon punt va col·locar la bomba, tot i que abans de fer-la explotar, mentre encenia la metxa, havia advertit alguns civils i soldats de la Creu Roja, que estaven a prop, que s'allunyessin ràpidament.
,El Cap de Seguretat nazi de Roma Herbert Kappler, en represalia per l'assassinat dels 33 soldats alemanys, va donar l'ordre d'afusellar 335 presoners italians, gairebé totes civils, en el fet conegut com la massacre de les Fosse Ardeatine (10 italians per cada alemany, més cinc presoners afegits més tard); entre els assassinats hi havia els "gappisti" Gioacchino Gesmundo, Valerio Fiorentini i Umberto Scattoni, que havien sigut arrestats els mesos anteriors, la víctima més jove va ser Michele Di Veroli, de només 15 anys que, juntament amb el seu pare Attilio, havien estat detinguts cinc dias abans, al ser identificats com a jueus i reclosos a la presó de Regina Coeli. Antonello Trombadori, encara presoner a Via Tasso, es va salvar de la batuda perquè estava hospitalitzat temporalment a la infermeria de la presó. Les investigacions i els judicis de la postguerra van establir que l'atac a la Via Rasella va ser un "acte legítim de guerra".
La fi de la resistència romana A finals d'abril de 1944, la traïció de Guglielmo Blasi va provocar la captura d'un gran nombre de partisans del GAP (Salinari, Calamandrei, Falcioni, Grigioni, Pintor i Serra). Bentivegna i Capponi es van unir a les formacions partisanes que operaven al sud de Roma, a la zona de Casilina-Prenestina, darrere del front alemany de Cassino. Després d'una acció a prop de Palestrina, Bentivegna es va oposar a l'assassinat de 28 soldats alemanys en represàlia per la mort de dos civils. El 4 de juny de 1944, els aliats angloamericans van entrar a Roma, quan ja l'havien abandonat els alemanys i els feixistes.
Després de l'alliberament de Roma Procés per l'afer Barbarisi El 5 de juny de 1944, cap a la una del migdia, durant un servei d'ordre públic, Bentivegna va protagonitzar un tiroteig amb el sotstinent Giorgio Barbarisi i un policia de la Guardia di Finanza, que sense cap identificació visible, estaven en un quiosc, arrancant uns cartells i estripant uns diaris del PCI, que deien: "Visca l'exèrcit aliat, visca l'ltàlia lliure". Bentivegna els va ordenar que s'aturessin.