La Cort de Lleida de 1515 fou la darrera Cort General de Catalunya celebrada durant el regnat de Ferran II. Convocada pel rei el 19 de juliol de 1515, fou presidida per la reina Germana de Foix com a lloctinent general i s'obrí el 22 d'octubre a l'església de Sant Joan de Lleida. La Cort restà reunida fins al 18 de desembre, quan fou ajornada fins al juny de 1517, però la mort de Ferran II el 23 de gener de 1516 n'impedí la represa i quedà inconclusa.

Context i servei militar Com en les Corts de Montsó de 1512, la convocatòria s'emmarcà en l'enfrontament de la monarquia amb França. La Cort acordà prorrogar durant tres anys més, en les mateixes condicions, el servei militar concedit el 1512, format per 200 homes d'armes i 200 genets. Eva Serra descriu aquest servei com la pròrroga durant tres anys de les «sis-centes pagues» concedides a Montsó.

Per sufragar aquest servei s'ordenà el fogatge de 1515, destinat a obtenir els recursos necessaris per mantenir els 400 combatents que havien de contribuir a la defensa de les possessions italianes de la Corona davant les forces de Francesc I de França. El recompte, efectuat per vegueries, ha esdevingut també una font demogràfica important per al coneixement de la població catalana de començament del segle XVI.

Qüestions institucionals L'activitat legislativa de la Cort fou limitada, però els estaments plantejaren diverses qüestions relatives al funcionament de la Diputació del General i de la Reial Audiència. El memorial tramès pels diputats i oïdors reclamava que els membres de la Diputació que fossin nomenats per a un ofici reial haguessin d'abandonar el càrrec. La petició estava relacionada amb el conflicte del trienni anterior protagonitzat per Joan d'Aragó, que havia exercit com a diputat eclesiàstic alhora que assumia funcions al servei de la monarquia.

També es proposà modificar alguns aspectes del sistema d'insaculació. Es demanava que els substituts de persones insaculades que haguessin mort no fossin únicament del mateix estament i ciutat o vila, sinó també de la mateixa condició, i que el termini per proveir les diputacions locals comencés a comptar des del jurament dels nous diputats i no automàticament des de l'1 d'agost.

Pel que fa a la Reial Audiència, els estaments denunciaren problemes relacionats amb els salaris i les absències dels seus doctors i qüestionaren la manera com es resolien algunes causes. En un memorial de la Cort reclamaren que els jutges decidissin d'acord amb les Constitucions i els Usatges de Barcelona i, subsidiàriament, segons el dret civil i canònic, en lloc de fonamentar les decisions en raonaments aliens a les fonts jurídiques establertes. Igualment es plantejaren qüestions sobre la recaptació del servei i una elevació del dret de sortida de la llana per limitar-ne l'exportació.

La qüestió de la Inquisició La Cort reprengué també el conflicte jurisdiccional amb la Inquisició. Malgrat els acords assolits a les Corts de Montsó de 1512 per limitar les interferències del Sant Ofici en les jurisdiccions catalanes, les tensions continuaven. A Lleida es ratificaren els capítols acordats el 1512 i se n'hi incorporaren de nous.

El conflicte afectà fins i tot el diputat eclesiàstic Esteve de Garret. Durant la mateixa Cort, el braç militar plantejà que la possible condició de Garret com a oficial de la Inquisició podia ser incompatible amb les llibertats del Principat i amb les ordinacions de la Diputació, i reclamà que els advocats dels tres estaments estudiessin la qüestió.

Ajornament i final inconclús El 18 de desembre de 1515 la Cort fou ajornada amb la previsió de reprendre-la el juny de 1517. La mort de Ferran II a Madrigalejo el 23 de gener de 1516 impedí, però, que es tornés a reunir sota el seu regnat.

La interrupció condicionà també la producció normativa. S'acordà el capítol del donatiu, però no s'arribaren a promulgar constitucions i no es coneix cap quadern imprès de constitucions corresponent a aquesta Cort. D'aquesta manera, la Cort de Lleida de 1515 tancà de forma inconclusa el cicle parlamentari català del regnat de Ferran II.

Referències

Categoria:Història de Catalunya Categoria:Història de Lleida Lleida (1515)