enllaç=https://it.wikipedia.org/wiki/File:Burr_drill.jpg|miniatura|Turbina dental amb un set de freses Una turbina dental és un petit trepant que gira a gran velocitat i que es fa servir en odontologia per reparar peces dentals o retirar-ne trossos. El terme precís per a l'instrument que gira a gran velocitat és turbina o trepant dental. Tot i així, popularment també se l'anomena mola dental o fresa dental, per sinècdoque, fent servir el nom de la peça (la mola o la fresa) per referir-se a tot l'aparell que la fa girar.
La fresa dental o mola dental és la peça metàl·lica o de material abrasiu que talla, poleix i modela la dent; mentre que la turbina o mola és el dispositiu que la fa girar a altes revolucions —fins a 500.000 rpm en alguns casos. Les turbines dentals es troben, en prostodòncia, entre els instruments estàndard per a la tècnica de reparació dental i estan disponibles en diferents formes i dissenys.
Història miniatura|Freses i moles dentals miniatura|Torn dental accionat amb el peu. Encara que existeixen proves que fa 9000 anys,Revista Dental Prótesis Consejo General de Colegios de protésicos dentales de España Consultado el 6 de diciembre de 2011 en la cultura de la vall de l'Indus, a l'Edat del Bronze ja s'utilitzaven torns dentals,Coppa, A. et al. 2006. «Early Neolithic tradition of dentistry». Nature. Volume 440. 6 April 2006.BBC (2006). «Stone age man used dentist drill». Consultado el 6 de diciembre de 2011 l'aparell modern data de l' Erado inventat per l'odontòleg britànic George Harrington en 1864. Harrington va adaptar el mecanisme d'un rellotge a corda per aconseguir que una petita broca girés al voltant de dos minuts.«Clockwork drill and dental engine» British Dental Association Consultado el 6 de diciembre de 2011 Quatre anys més tard, el 1868, l'odontòleg nord-americà George F. Green va idear un torn pneumàtic que funcionava amb un pedal accionant una manxa i que aconseguia les 2000 rpm. Seria Green qui, el 1875, patentaria el primer torn dental elèctric.
Inicialment, es van fabricar freses d'acer i, a continuació, puntes abrasives de carbur de silici unides amb ceràmica. Amb aquests instruments, es treballava o bé l'esmalt o bé la dentina. El desenvolupament de la turbina per a ús dental (Borden 1956/57) va permetre un nombre de revolucions i velocitats de treball extremadament elevades. Això requeria instruments fets de materials més resistents al desgast. Des del 1956 , es produeixen freses de carbur de tungstè. Des del 1958, es produeixen puntes de diamant amb enllaç galvànic.
El torn dental elèctric es va usar fins a finals de la dècada de 1950, quan es va introduir la turbina que funciona amb aire comprimit, que pot assolir fins a 500.000 rpm.«High-speed air turbine» British Dental Association Consultado el 6 de diciembre de 2011
Tipus actuals Avui dia, els dentistes estan equipats amb : grans freses d'acer, acer inoxidable i carbur de tungstè instruments abrasius i petites gomes amb grans de diamant, corindó i carbur de silici ; instruments abrasius amb granets de diamant dipositats sobre un suport d'acer; instruments abrasius amb granets de diamant dipositats sobre un suport de carbur de tungstè més ben definits com a distenodentals.
Materials de les freses Acer inoxidable (RFS), acer aglomerat amb crom. Acer per a eines (WS), acer aglomerat amb tungstè i vanadi. Acer ràpid (HSS), acer aglomerat amb crom-molibdè-tungstè. Carbur de tungstè (HM), metall dur sinteritzat a base de carbur de tungstè - cobalt. Només s'utilitza carbur de tungstè de gra fi, recomprimit isostàticament en calent. Disteno dental, instruments de carbur de tungstè amb grans de diamant dipositats. La patent és d'una empresa italiana
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Odontologia Categoria:Material mèdic Categoria:Màquines de mà