miniatura Etiòpia és un estat africà situat en l'anomenada Banya d'Àfrica. Té una extensió d'. No té eixida a la mar des de la secessió d'Eritrea el 1993.
Límits i fronteres Limita al nord i nord-est amb Eritrea, a l'est amb Djibouti i Somàlia, al sud amb Kenya i a l'oest i sud-oest amb Sudan. Té 5.328 quilòmetres de fronteres terrestres:
349 km amb Djibouti 912 km amb Eritrea 861 km amb Kenya 1.603 km amb Somàlia 1.606 km amb Sudan
Relleu miniatura|Topografia d'Etiòpia El tret fonamental del territori és l'alt massís Etíop que forma un altiplà central amb altures que oscil·len entre els 1.800 i els 3.000 metres sobre el nivell de la mar; plujós en general i amb terres fèrtils a mitjana alçada, on es cultiva café, i altres productes típics de zones de clima mediterrani o subtropical. L'altiplà baixa cap a Sudan i Somàlia. L'altiplà que toca Somàlia és de pluja irregular i hi domina el pasturatge.
La fossa central, part de la Gran Vall del Rift, és una de les més àrides de la Terra i pràcticament no rep pluja mai.
La màxima altura del país la constitueix la muntanya Ras Dashan, amb 4.533 msnm, ubicada a les muntanyes Simien. Mentre que el punt més baix se'n troba en el desert de Danakil, en la depressió d'Àfar, al nord-est de l'estat, amb -125 metres.
En quasi tots els costats de l'altiplà central del massís etíop, les muntanyes baixen bruscament cap a les planes, i formen serralades que marquen una clara divisió geogràfica, tret del nord-oest. A Eritrea, la paret oriental de l'altiplà discorre paral·lelament a la mar Roja des de Ras Kasar fins al Golf de Zula. En entrar a Etiòpia, la paret de l'altiplà baixa en línia recta cap al sud al llarg de 600 km entre els 15ºN i els 9ºN, i s'hi produeix un enfonsament per la falla del Rift, per on aflora el riu Awash, que flueix cap a l'est. A l'altre costat de la vall, que discorre a 1.000 m per davall de l'altiplà, hi ha una altra serralada que continua cap al sud, i de la qual sorgeix una segona cadena cap a l'est, les muntanyes Ahmar, que arriben fins al Golf d'Aden.
Les dues serralades que envolten el Rift continuen paral·leles cap al sud-oest, i formen una àmplia vall volcànica, la fossa central, en què hi ha una sèrie de llacs: Chamo, Abaya, Shala, Langano, Abijatta, Ziway, Koka i Basaka (on naix l'Awash), que formen part dels llacs de la Gran Vall del Rift.
L'escarpa sud de l'altiplà és molt irregular, però segueix una direcció nord-oest i sud-est, i arriba per l'oest fins al llac Turkana i pel sud fins a la zona OmoSud. Al sud-est es troben les muntanyes Beli, amb el Parc Nacional de la Muntanya Beli, on naixen els rius Shabele i Juba, que es dirigeixen a Somàlia. En aquestes muntanyes, separades de la major part de les terres altes d'Etiòpia per la Gran Falla del Rift, destaquen els cims de Tullu Demtu (4.377 m), Batu (4.307 m), Chilalo (4.036 m) i la muntanya Kaka (3.820 m). esquerra|miniatura|250x250px|Imatge de satèl·lit d'Etiòpia La part occidental de l'altiplà cau de manera brusca entre les latituds 6ºN i 11ºN. Al nord, les muntanyes baixen suaument cap a la Sabana Sudanesa Oriental. La part est de l'altiplà és la millor definida, amb altures que descendeixen des dels 2. 200 m i fins als 2.400 m sobre la plana àrida, amb bruscos desnivells de 1.000 a 1.500 metres, tallats per estrets congosts per on baixen els torrents que desapareixen en les terres arenoses d'Eritrea.
L'aspecte físic de les terres altes és impressionant. La part nord, entre 10ºN i 15ºN, és una massa de roques arcaiques amb altures de 2.000 a 2.200 m en la depressió central de les quals hi ha el llac Tana. Damunt aquest altiplà s'alcen serres que arriben a altituds de 3.700 m a 4.500 m i formes poc corrents.
En aquest altiplà són característiques les enormes fissures que el divideixen, formades per l'erosió de l'aigua, en alguns casos amples, en uns altres, de 200 o 300 m d'amplària i centenars de metres de l'alçada, que provoca en molts casos la formació de turons aïllats de parets verticals.
Els cims més alts a la part nord es troben a les muntanyes Simien, al nord-est del llac Tana, que culminen al pic de Ras Dashen, de 4.550 m. A l'est i al nord d'aquest es troben cims com ara la muntanya Bwahit, de 4.437 m, Ancua (4.462 m) i Kidis Yared (4.453 m). A l'extrem nord d'Etiòpia, a l'àrea de Tigre, congosts profunds separen massissos muntanyencs com ara el de Gheralta, de gres, als cims plans del qual s'han excavat una trentena d'esglésies, tot i que no són tan conegudes com les de Lalibela, a l'est del llac Tana.
Seguint el penya-segat oriental es troben les altures de Biala (3.810 m), l'Abuna Yosef (4.260 m) i Amba Farit (4.270 m). Entre el llac Tana i les altures de l'est hi la muntanya Guna (4.120 m) i la Uara Sahia (3.960 m). Al sud del llac Tana, la muntanya Choqa o Birhan arriba als 4.100 m d'altitud.
Per sota del paral·lel 10ºN, les terres altes es mostren més com un altiplà obert amb menys cims. Tot i que hi ha altures de 3.000 i prop dels 4.000 m, la major part del territori no supera els 2.400 m, però el caràcter general n'és com en el nord, d'un altiplà ondulat fracturat per congosts.
A l'est de les terres altes hi ha una àrea de terres baixes desèrtica que constitueix l'ecoregió de prats i matolls xeròfils d'Etiòpia.
Hidrografia esquerra|miniatura|Riu Tekezé, a la regió de Tigre, a Etiòpia esquerra|miniatura|Nil Blau La hidrografia és clarament marcada pel pas del Nil Blau, en què conflueixen uns altres de l'altiplà, així com pel monsó. A més a més, hi ha aqüífers a la zona alta de l'altiplà, a diferència de la zona baixa, més àrida.
Les pluges que irriguen les zones d'altures mitjanes i altes, corresponents a la zona d'influència de l'Altiplà d'Etiòpia, han permés el creixement d'una agricultura mitjanament generosa i variada, amb condicions climàtiques òptimes per al conreu de café. miniatura|Riu Baro a Gambela, a Etiòpia La major part de les terres altes d'Etiòpia s'inclinen cap al nord-oest. El 85% de l'aigua dolça del país flueix cap al Nil. Quatre cinquenes parts del drenatge ho realitzen tres rius, el riu Tekezé al nord, l'Abay o Nil Blau al centre i el Sobat al sud. La resta de l'aigua, la drena el riu Awash, el més gran d'Etiòpia, que drena cap a l'est i desaigua alllac Abbe, a la frontera amb Djibouti; el Shabele i el Juba, que discorren cap al sud-est i travessen Somàlia, on s'ajunten abans de desembocar a l'oceà Índic; i el riu Omo, que discorre cap al sud i desemboca al llac Turkana, a prop de la frontera amb Kenya.
El riu Tekezé és l'afluent principal de l'Atbara; naix a l'altiplà central, baixa de 2.100 m a 750 m, mentre discorre cap al nord-oest per un imposant gorg on s'ha construït l'embassament de Tekezé. Després forma frontera entre Eritrea i Etiòpia i s'endinsa a Sudan. El riu més septentrional que desemboca al Nil és el Mareb, sec la major part de l'any, que forma un altre tram de la frontera amb Eritrea i s'endinsa a Sudan per l'estat de Kassala.
L'Abay, o Nil Blau, naix al llac Tana, però un dels rius que hi desemboquen també es considera l'Abay, l'anomenat Abay Menor (curs alt del Nil Blau), que naix a prop de Gish Abay, considerada molt de temps la font sagrada del Nil, descoberta per l'explorador Pedro Páez el 1618, al sud-oest del llac Tana: recorre uns 110 km abans de desembocar al llac, molt a prop d'on el llac (2.800 km² i una profunditat de fins a 75 m) desguassa pel sud en el que ja es diu Nil Blau, però també Abay, i fa una curiosa trajectòria: primer sud-est, després sud, oest i finalment nord-oest fins a Jartún, i hi forma un arc complet.
L'Abay o Nil Blau té molts afluents: el Bashilo, amb un imponent congost; el Jamma, el Muger, el Didessa, el més llarg; el Debus, el Beles, el Rahad i el Dinder.
El Sobat té el Baro i Pibor d'afluents, que en unir-se prenen el nom de Sobat, i els rius Gilo i Akobo, que desaigüen en el Pibor. miniatura|Riu Awash, a Etiòpia El riu més important d'Etiòpia és l'Awash (o Awasi), que naix en les terres altes de Shewan i fa un viatge mig circular primer, curt, cap al sud-est, forma l'embassament de Koka i rep l'aigua del llac Basaka, al Rift, i després segueix cap al nord-est. Arriba a la Depressió d'Àfar per una bretxa a l'est de l'altiplà, després de la qual rep el seu principal afluent, el Germama, i es dirigeix en línia recta cap al Golf de Tadjoura. En aquest moment, l'Awash és un corrent de gairebé 60 m d'amplària i 1,2 m de fondària, que ascendeix fins als 15 m o 20 m en època de pluges i inunda molts quilòmetres de la planícia que l'envolta. Després de 800 km arriba al llac endorreic d'Abbe, a la frontera amb Djibouti, a uns 100 km del Golf de Tadjoura. En aquesta depressió lacustre per sota del nivell de la mar, plena de llacs tan salats que estan envoltats d'incrustacions salines, el riu desapareix.
Una altra extensió lacustre s'estén des de les alçades de Shoan, al sud d'Addis Abeba, en direcció sud-oest fins a la Depressió de Samburu, en què hi ha el llac Turkana, a la falla del Rift en sentit invers als de l'Awash. Alguns llacs tenen aigua fresca, altres aigua salobre, alguns estan tancats, altres connectats per canals. De nord a sud hi destaquen els llacs Ziway, Abijatta i Shala, que formen part del Parc Nacional d'Abidjatta-Shalla, Langano, a l'est dels anteriors, Awasa, Abaya, Chamo i a la frontera amb Kenya, el Chew Bahir, tot tancat i a sols 550 m d'altitud.
El llac Turkana, l'extrem nord del qual entra a Etiòpia, rep les aigües de l'Omo, que naix a les terres altes de Shoan, i té molts afluents. Naix a 2.500 m d'altitud; recorre 600 km i desemboca a 500 m al llac. Els rius Shabele i Juba, que naixen a les muntanyes Bali, del massís etíop, tenen la major part del recorregut a Somàlia.
Projectes hidroelèctrics i embassaments miniatura|Projecte de la Presa del Renaixement a Etiòpia Etiòpia és coneguda com el castell d'aigua d'Àfrica, pel fet que l'aigua que cau al massís etíop és compartida per més estats. Els seus recursos s'exploten àmpliament en embassaments, preses hidroelèctriques i regadiu. Moltes de les preses s'empren per a produir energia elèctrica i alhora per a regadiu, per a controlar les crescudes i per a aigua potable. En qualsevol cas, l'energia hidroelèctrica n'és la més important.
Hi ha almenys mitja dotzena de preses hidroelèctriques en funcionament, amb potències que no superen els 100 MW, però les realment importants són les que estan en construcció, com ara la presa del Renaixement al Nil Blau, que quan s'inaugure produirà 6.000 MW i crearà un embassament de 1.874 km², per la qual cosa han sorgit problemes amb Egipte en cas de retenir una aigua amb la qual compta aquest estat. La constructora n'és Salini Impregilo, que té un altre gran projecte a Etiòpia amb l'embassament de Koysha (119 km² i 2.160 MW), al riu Omo. esquerra|miniatura|Construcció de la presa de Koka, el 1960 Cal destacar la hidroelèctrica de Gibe III, amb la inauguració al desembre de 2016 de l'embassament de Gilgel Gibe III (1870 MW i 210 km²), que forma part d'un sistema en cascada de preses hidroelèctriques al riu Gilgel Gibe (afluent del Gibe, i aquest de l'Omo). El sistema comença amb l'embassament de Gilgel Gibe I (184 MW), que alimenta per un túnel la central hidroelèctrica de Gilgel Gibe II (420 MW); continua amb l'embassament de Gilgel Gibe III, i acabarà amb les planificades Gibe IV (1472 MW) i Gibe V (560 MW).
Altres pantans més petits són el del llac Chomen (100 MW), el del Koka (180 km², per a controlar les inundacions i la pesca), la central de Melka Wakena (153 MW), al riu Shabele, l'embassament del Tekezé (300 MW i control d'inundacions) i l'embassament de Tendaho, a l'Awash, per a regadiu, sobretot de canya de sucre a la regió d'Àfar.
Clima miniatura|Mapa de climes d'Etiòpia segons la classificació de Köppen esquerra|miniatura|Muntanyes Simien, al nord d'Etiòpia esquerra|miniatura|Muntanya Ayelu, a l'extrem sud de la Depressió de Danakil