miniatura|Personatges de Les aventures de Tintin En la Història del còmic belga, aquests són un subgrup diferent en la història dels còmics i van tenir un paper important en el desenvolupament dels còmics europeus,Dierick, Beeldverhaal, p. 83 juntament amb França, amb qui comparteixen una llarga història comuna. Tot i que els còmics dels dos principals grups lingüístics i regions de Bèlgica (Flandes amb la llengua neerlandesa i Valònia amb el francès) tenen característiques clarament diferents, s'influeixen constantment entre si i es troben a Brussel·les i en la tradició de publicació bilingüe dels principals editors.Dierick, Beeldverhaal, p. 52-53 Com una de les poques arts on Bèlgica ha tingut un impacte internacional i durador al , els còmics són coneguts per ser "una part integral de la cultura belga".
Història Abans de 1940 miniatura|Cartell indicant la direcció de la Imatgeria de Épinal. La primera producció a gran escala de còmics a Bèlgica va començar a la segona meitat de la dècada de 1920. Anteriorment, les pàgines juvenils il·lustrades encara eren molt similars a les Images d'Épinal i a l'equivalent flamenc, el Mannekensbladen.Dierick, Beeldverhaal, p. 168 Els còmics disponibles provenien de França i estaven disponibles principalment en parts de Bèlgica on dominava la llengua francesa (Valònia i Brussel·les). Els més populars van ser La Semaine de Suzette, L'Épatant i Le bon point illustré.De Laet, Zevende Kunst Voorbij, p. 13 Autors francesos com Marijac també van contribuir a revistes belgues.Dierick, Beeldverhaal, p. 169
La dècada del 1920 va veure la formació de moltes revistes juvenils noves, algunes independents com la bilingüe Zonneland / Petits Belges de les editorials catòliques Altiora Averbode o revistes escoltes com Le Boy-Scout Belge, on va debutar Hergé (Georges Remi); altres es van publicar com a suplements de diaris. El més famós d'aquests va ser Le Petit Vingtième, el suplement setmanal juvenil del diari catòlic Le Vingtième Siècle. Fundada el 1928, va contractar el jove artista Georges Remi com a editor en cap i principal col·laborador. Remi, més conegut com a Hergé, va llançar el gener de 1929 una nova sèrie per al suplement: Les aventures de Tintín. Inicialment molt influenciat per l'obra dels autors de còmics francesos Alain Saint-Ogan i PinchonDe Laet, Zevende Kunst Voorbij, p. 14 i de l'estatunidenc George McManus,Dierick, Beeldverhaal, p. 169 Hergé aviat va desenvolupar el seu propi estil. Tintín aviat es va fer molt popular, i les vendes del diari es van quadruplicar els dijous, quan s'hi va incloure el suplement.De Laet, Zevende Kunst Voorbij, p. 15 Es convertiria en el prototip de molts còmics belgues posteriors, en estil (l'anomenada línia clara), ritme d'aparició (setmanal), ús de bafarades de diàleg (mentre que els còmics d'altres països com els Països Baixos i Dinamarca mantindrien el text sota els dibuixos durant les dècades següents) i el mètode d'utilitzar una primera aparició en una revista o diari i àlbums posteriors.De Laet, Zevende Kunst Voorbij, p. 105
Tot i que Tintín era molt popular, passaria gairebé una dècada abans que aparegués la següent revista de còmics d'èxit. Mentrestant, un nombre creixent de revistes juvenils publicarien algunes pàgines amb còmics influenciats per Tintín .
George Van Raemdonck, el primer gran artista de còmics flamenc, va treballar gairebé exclusivament als Països Baixos fins després de la Segona Guerra Mundial. Tot i això, va influir en alguns dels primers artistes flamencs d'abans de la guerra, com Jan Waterschoot i Buth, i com a artista de diaris amb una tira còmica diària, va preparar el camí per al mètode de publicació típic dels còmics flamencs en comparació amb les publicacions de revistes valones predominants.De Laet, Zevende Kunst Voorbij, p. 105-106
Més situat en les dibuix clàssic que en l'edició convencional de còmics hi havia Frans Masereel, un gravador en fusta flamenc, el "Viatge apassionat" del qual, el 1926, una història sense paraules explicada en 165 xilografies, es considera de vegades la primera novel·la gràfica.
A la segona meitat de la dècada del 1930, la majoria de revistes juvenils valones van fer espai per a un o més còmics d'artistes locals. En són exemples Jijé a Le Croisé el 1936 i a Petits Belges el 1939, François Gianolla a Jeunesse Ouvrière, i Sirius a Le Patriote Illustré.De Laet, Zevende Kunst Voorbij, p. 15-16 Dupuis, una editorial amb seu a Marcinelle, prop de Charleroi, ja tenia èxit amb les seves dues revistes familiars Le Moustique i Bonnes Soirées. Charles Dupuis, fill del director general, va decidir crear una revista juvenil centrada en un nou heroi, Spirou.De Laet, Zevende Kunst Voorbij, p. 16 Va debutar el 21 d'abril de 1938.Dierick, Beeldverhaal, p. 170 Es va demanar a l'artista francès Robert Velter, un antic ajudant de Martin Branner, que creés la sèrie principal, i la resta de la revista es va omplir de còmics americans populars com ara Superman. Vuit mesos més tard, en una decisió inusual, la revista es va publicar en neerlandès amb el nom de Robbedoes. Això tindria una profunda influència en el desenvolupament dels còmics flamencs i va assegurar que els còmics belgues tindrien una gran part del seu desenvolupament en comú. El 1939, Jijé va entrar a formar part de la revista. Hi va treballar fins a la seva mort el 1980 i va ser el motor de la revista durant i immediatament després de la guerra. Va ser responsable de la seva expansió i èxit en les dècades següents, i va ser l'inspirador de la generació posterior d'artistes de còmics dels anys 40 i 50, coneguda com l'escola de Marcinelle.De Laet, Zevende Kunst Voorbij, p. 17-18 A part d'Hergé, la principal inspiració de Jijé va venir d'artistes americans com Milton Caniff i Noel Sickles.Dierick, Beeldverhaal, p. 170
Algunes revistes flamenques també van començar a produir còmics locals més moderns, amb obres d'artistes consagrats com Frans Van Immerseel a Zonneland i el pintor expressionista Frits Van den Berghe a Bravo, o noms nous com Jan Waterschoot a Zonneland o Eugeen Hermans (també conegut com Pink) a Ons Volkske, un suplement setmanal inspirat en Le Petit Vingtième. El guionista de còmics més important de Bravo i Zonneland va ser John Flanders, que va continuar proporcionant històries per a les revistes flamenques fins a la dècada de 1960.De Laet, Zevende Kunst Voorbij, p. 107-110
Segona Guerra Mundial miniatura|Portada del número 20 del suplement infantil Le Petit Vingtième, publicat el 13 de maig de 1930 Durant la Segona Guerra Mundial, moltes revistes van haver d'aturar la publicació o reduir les seves activitats a causa de l'escassetat de paper i les limitacions imposades pels ocupants alemanys.Dierick, Beeldverhaal, p. 170 Le Petit Vingtième es va dissoldre després de la invasió alemanya, i Hergé va començar a treballar per al diari col·laborador Le Soir, on va haver de canviar d'una doble pàgina setmanal de Tintín a una tira diària. L'escassetat de paper també el va obligar a reduir el nombre de pàgines per àlbum de les 120 anteriors a 62. Per compensar això, l'editora Casterman va decidir començar a publicar els àlbums en color en comptes de blanc i negre.De Laet, Zevende Kunst Voorbij, p. 21 Això es va convertir en l'estàndard de la postguerra per a tots els àlbums de les editorials valones i de Brussel·les: a partir de la dècada del 1960, gairebé tots els còmics flamencs es varen imprimir en color.
La revista flamenca Bravo, que va començar el 1936 amb còmics gairebé exclusivament americans, va haver de canviar de rumb el 1940 i també va crear una versió en francès, cosa que va atraure diversos joves artistes belgues com Edgar P. Jacobs, Jacques Laudy, Raymond Reding i el flamenc Willy Vandersteen, juntament amb el ja conegut il·lustrador Jean Dratz.
Altres revistes van intentar continuar la publicació, però van haver de substituir els còmics americans prohibits per material local. Aquesta va ser una oportunitat perquè sorgissin nous talents. A Spirou, Jijé es va unir a Sirius i al jove il·lustrador Maurice Tillieux.De Laet, Zevende Kunst Voorbij, p. 18
Una altra sortida per als joves artistes van ser diversos petits estudis d'animació, creats quan les populars pel·lícules d'animació americanes dels anys trenta ja no es projectaven. A Anvers, Ray Goossens i Bob de Moor van començar amb AFIM, i a Brussel·les, André Franquin, Eddy Paape, Peyo i Morris van treballar per a CBA.De Laet, Zevende Kunst Voorbij, p. 20
1944–1958 El final de la Segona Guerra Mundial va ser una segona cesària, amb moltes revistes que van desaparèixer o canviar de mans, mentre que van aparèixer una gran quantitat de noves revistes ara que la censura i l'escassetat de paper s'estaven acostant a la seva fi. Spirou, que havia desaparegut a finals de 1943, va reaparèixer el 1944 amb els mateixos autors. Bravo, en canvi, va aconseguir nous propietaris i els principals col·laboradors van buscar noves editorials. El diari Le Soir va substituir la seva versió de temps de guerra i tot el personal pels propietaris i el personal d'abans de la guerra, i Hergé es va quedar sense un mitjà de publicació durant gairebé dos anys mentre s'investigaven les acusacions de col·laboració amb els alemanys.
El 1946, Raymond Leblanc volia crear una revista juvenil per expandir la seva petita editorial Lombard, i va decidir utilitzar el ja molt popular Tintín com a heroi principal de la revista Tintín. Va començar el 1946 amb una versió en francès i neerlandès (aquesta última anomenada Kuifje), tal com s'havia convertit en costum a les revistes de còmics belgues. Una versió per a França va seguir el 1948. La revista va contractar immediatament principalment artistes belgues, la majoria procedents de Bravo: Jacobs (que ja havia col·laborat amb Hergé), Laudy i el jove debutant Paul Cuvelier. Va ser un èxit instantani, i aviat s'hi van sumar altres noms, com ara Jacques Martin. Per aconseguir el mateix èxit amb la versió flamenca (on Tintín encara no era tan conegut), es va contactar amb dos dels millors nous artistes flamencs: Bob de Moor i Willy Vandersteen.De Laet, Zevende Kunst Voorbij, p. 33 De Moor va romandre amb Hergé i Tintín fins al final de la seva vida, però Vandersteen va deixar la revista de nou després d'11 anys.Dierick, Beeldverhaal, p. 69
Moltes altres revistes només van sobreviure durant uns pocs anys, i els seus millors artistes es van unir a Spirou o Tintin . Revistes com Bimbo, Story o Wrill van tenir principalment èxit regional i no tenien una sèrie principal realment popular.De Laet, Zevende Kunst Voorbij, p. 22-29 Tillieux va treballar per a Bimbo, Martin per a Wrill i André-Paul Duchâteau va començar la seva carrera d'escriptor a la nova versió de Bravo. Petits Belges / Zonneland es va continuar publicant, però només va dedicar unes poques pàgines als còmics. L'artista principal en aquests dies és Renaat Demoen, a qui més tard s'hi va unir François Craenhals.
El principal competidor de Tintín i Spirou en aquest període va ser Heroic-Albums, que tenia un mètode de publicació diferent: en lloc de diverses històries que sovint apareixien contínuament amb un ritme d'una pàgina per setmana, Heroic publicava una història llarga completa cada setmana. Els principals artistes van ser Tillieux, Fred Funcken, Tibet, François Craenhals, Greg,... A causa de la censura a França, la revista va desaparèixer finalment el 1956.
A Flandes, hi va haver un auge similar de noves revistes, però els artistes i còmics més importants a la llarga van treballar principalment per als diaris: Marc Sleen va omplir moltes pàgines de la revista 't Kapoentje, però la seva sèrie principal Nero va aparèixer al diari Het Volk a partir del 1947. Willy Vandersteen va treballar per a tota una sèrie de revistes, tant en neerlandès com en francès, però la seva sèrie principal, Spike and Suzy, va aparèixer a De Standardard a partir del 1945.