Murray Dickie OBE (Bishopton (Escòcia), 3 d'abril, 1924 - 19 de juny de 1995)Peter Branscombe (2002). "Dickie, Murray". Grove Music Online (8th ed.). Oxford University Press. doi:10.1093/gmo/9781561592630.article.O006544. ISBN 978-1-56159-263-0. va ser un tenor i director d'òpera escocès, que va establir la seva carrera a Anglaterra, Àustria i Itàlia durant la dècada de 1950.Gladys Davidson, Opera Biographies (Werner Laurie, London 1955, p. 85–88. A més del seu extens treball teatral, va ser un artista prolífic en gravacions.
Inicis de la seva carrera 1947–1955 Murray Dickie va tenir la seva primera formació vocal a Glasgow. Va estudiar a Viena amb Stefan Pollmann,According to Davidson 1955, Pollmann taught him in Glasgow. i després va estudiar a Londres amb Dino Borgioli i a Milà amb Guido Farinelli.H. Rosenthal and J. Warrack, Concise Oxford Dictionary of Opera (Oxford University Press, London 1974). Al principi va treballar per a la BBC com a noi d'efectes i va arribar a ser assistent de producció.Davidson 1955, 85.
El seu debut va ser al "Cambridge Theatre" de Londres el gener de 1947 com a part de la "New London Opera Company", com a Almaviva a Il barbiere di Siviglia, un paper que posteriorment va repetir per a ells en diverses ocasions. Es va unir a la nova companyia resident de Covent Garden quan es va formar després de la guerra, de 1948 a 1952. El seu debut allà va ser com a Tamino. Un dels seus primers triomfs va ser com a David a Die Meistersinger von Nürnberg, un paper amb el qual es va identificar. El 1952 va ser convidat a interpretar aquest paper a La Scala per Wilhelm Furtwängler, i va obtenir l'aprovació. També va cantar el paper a Berlín, Munic, Viena i altres llocs. Va debutar el 1950 a Barcelona i el 1951 a Roma, i a l'Òpera Estatal de Viena, on va ser contractat immediatament com a membre permanent de la companyia.Davidson 1955. El 1949 va crear el paper de Curé a l'òpera The Olympians d'Arthur Bliss a Covent Garden.Rosenthal and Warrack 1974.
Al Festival de Glyndebourne de 1950, Dickie va aparèixer com a Don Basilio, Pedrillo i com a Brighella a Ariadne auf Naxos, i va anar al Festival d'Edimburg amb la companyia més tard el mateix any. Després va cantar regularment amb la companyia de Glyndebourne i a Edimburg. L'octubre de 1951 va aparèixer com a Florestein a la reposició de Sir Thomas Beecham de The Bohemian Girl: va cantar David al Covent Garden sota la direcció de Beecham (parts de la qual es van gravar en directe) i aquell any també va aparèixer a Der Rosenkavalier i de nou com a Don Basilio. Quan la seva carrera a Viena va començar el 1952, va repetir els papers de David i Pedrillo, i també va interpretar Jacquino, amb gran èxit. Va participar al Festival de Música del Segle XX de París de 1952 i va cantar com a convidat a Munic (1952 i 1953) amb l'Òpera Estatal de Baviera.
Va tornar a interpretar David per a la temporada de coronació del Covent Garden de 1953 i va cantar a Glyndebourne al seu Festival de Coronació. Després va participar en l'estrena britànica de The Rake's Progress de Stravinski a Edimburg. També aquell any va cantar a Berlín i va participar en l'estrena francesa de Die Liebe der Danae a l'Òpera de París. El 1954 va aparèixer a Glyndebourne com a Leandro a Arlecchino de Ferruccio Busoni. En aquell moment també s'havia convertit en un locutor experimentat.
Carrera continuada El 1976, va traduir i dirigir A Night in Venice per a l'English National Opera al London Coliseum.Forbes, Elizabeth. "Obituaries: Murray Dickie". The Independent, 29 June 1995. Retrieved 10 May 2011 El 1975, Dickie va ser guardonat amb la Creu d'Honor Austríaca per a la Ciència i l'Art, de primera classe."Reply to a parliamentary question" (PDF) (in German). p. 427. Retrieved 19 October 2012. Va ser nomenat OBE en els Honors de Cap d'Any de 1976.
Dickie va morir el 1995 a Ciutat del Cap, Sud-àfrica, als 71 anys.
Dades familiars Murray Dickie era el germà petit de William Dickie, un cantant que va estudiar amb Pollman, Titta Ruffo, Giuseppe De Luca i Gino Bechi. William va cantar a Glasgow durant la dècada de 1930 i a Londres i Itàlia després de 1946. Murray Dickie estava casat amb la cantant Maureen Springer, també membre de la companyia de Viena i que sovint s'acompanyava al seu marit en concerts. Junts van tenir quatre fills. El seu fill gran, John Dickie, també va ser membre de la companyia de Viena.
Enregistraments seleccionats There are many recordings featuring Dickie in his characteristic roles in opera, and in works of the concert hall. A selection follows:
Beethoven: Novena Simfonia, amb Gottlob Frick, Elisabeth Höngen i Wilma Lipp, dirigida per Carl Schuricht, "Orchestre de la Société des Concerts du Conservatoire" de París. (CD EMI Angel) Beethoven: Fidelio, dirigida per Eugen Jochum, Orquestra Simfònica Rai de Roma (CD Melodram) Berg: Wozzeck (en el paper d'Andrès), dirigida per Karl Böhm (1955). (CD Andante) Bizet: Carmen, dirigida per Lorin Maazel, Òpera Estatal de Viena (enregistrament en directe). (CD Orfeo D'Or) Mahler: Das Lied von der Erde, amb Dietrich Fischer-Dieskau, dirigit per Paul Kletzki, Philharmonia Orchestra. (CD EMI Classics) Richard Strauss: Die Frau ohne Schatten (com a germà de Barak), dirigit per Karl Böhm, Vienna Philharmonic. (CD Opera D'Oro) Richard Strauss: Der Rosenkavalier dirigit per Georg Solti, Viena Philharmonic (1968). (CD Londres/Decca) Richard Strauss: Salomé, dirigit per Karl Böhm, Viena State Opera (1972). (CD Òpera D'Oro) Mozart: Rèquiem en re menor amb Elisabeth Höngen, Wilma Lipp, Ludwig Weber, dirigida per Jascha Horenstein, Wiener Musikverein (1956). (CD clàssic de Vox) Mozart: Gran Missa en do menor, K. 427, amb Walter Berry, Wilma Lipp, Christa Ludwig, dirigida per Ferdinand Grossmann. (Preiser CD) Mozart: Die Entführung aus dem Serail (com a Pedrillo), dirigida per George Szell, Filharmònica de Viena (en directe al Festival de Salzburg 1956). (CD de melodrama) Mozart: Le nozze di Figaro, (com a Basilio), dirigida per Erich Kleiber, Filharmònica de Viena (1956). (CD Londres/Decca). Per obtenir més informació, vegeu Le nozze di Figaro (enregistrament de Kleiber). Offenbach: The tales of Hoffmann, dirigit per Thomas Beecham, Sadler's Wells. (CD de Pearl) Poulenc: Dialogues des Carmélites, dirigit per Berislav Klobučar, Òpera Estatal de Viena (1961). (Ponto CD) Monteverdi: Il ritorno d'Ulisse in patria (com Iro), dirigit per Nikolaus Harnoncourt, Concentus Musicus Wien (1971). (Teldec Das Alte Werk) Wagner: Die Meistersinger von Nürnberg (com a David), dirigida per Fritz Reiner, Òpera Estatal de Viena (1955). (Orfeu d'Or) Wagner: Die Meistersinger von Nürnberg, actes 1 i 2, (com a David), dirigit per Thomas Beecham, Covent Garden 1951. (CD de Gebhardt) Wagner: Tannhäuser, amb Artur Rodziński, Roma (1957). (CD IDI) Cançons populars i tradicionals – d'Anglaterra, les Hèbrides, Irlanda i Escòcia, amb John Pritchard, piano (LP Philips mono de 10")
Referències
Categoria:Tenors alemanys Categoria:Directors d'orquestra alemanys Categoria:Oficials de l'Orde de l'Imperi Britànic Categoria:Morts a Ciutat del Cap Categoria:Morts el 1995 Categoria:Directors d'orquestra britànics Categoria:Cantants d'òpera britànics Categoria:Cantants escocesos Categoria:Tenors que han actuat al Liceu Categoria:Nascuts el 1924