La Cultura de la Còlquida, o Cultura (en georgià: ) és una cultura protohistòrica desenvolupada pels pobles de la Còlquida. Aquesta cultura arqueològica caucàsica s'estén des de l'edat del bronze inicial fins a l'inici de l'edat del ferro, al llarg d'un període datat entre 2700 i 700 anys abans de la nostra era.
La Cultura de la Còlquida s'estengué per les planes homònimes (un territori que correspon a l'actual part occidental de Geòrgia). Està particularment testimoniada a la conca i la vall del Rioni, així com al llarg de les costes georgiana i abkhàzia.
Aquesta cultura està documentada essencialment per les restes, els tels, els aixovars religiosos i mobiliari funerari.
La cultura de la Còlquida és alhora contemporània i predecessora de la Cultura de Koban. A més, aquestes dues cultures protohistòriques presenten, en les seues produccions metal·lúrgiques —especialment objectes de bronze— i els seus ritus funeraris, analogies importants.
La definició bàsica i la cronologia de la Cultura de la Còlquida les va establir l'arqueòleg rus Boris Kuftin el 1950. La periodització d'aquesta cultura protohistòrica la va ampliar i redefinir l'arqueòleg E. Mikeladze el 1974.
Història Conjunt Cultural Còlquida-Kobanià A la segona meitat del segle XIX, des de finals de la dècada dels 1860 fins a la dècada dels 1890, es feren excavacions a Ossètia del Nord, a la localitat de Koban. Aquestes recerques ens permeten conéixer la Cultura de Koban.
Més tard, a principis del segle XX, els artefactes de bronze desenterrats a la part occidental del Caucas, que denoten ser del mateix tipus que els recollits a la necròpolis de Koban, així com als territoris d'Ossètia del Nord, permeteren als arqueòlegs soviètics V. Jo. Estrajev, A. A. Iessen i Boris Kouftine considerar l'existència d'un fàcies cultural uniforme en totes dues àrees. Es refereixen a aquest conjunt cultural com a Còlquida-Koban.
Descobriment i excavació del tell d'Otxamtxira esquerra|miniatura| La ciutat d'Otxamtxira, lloc de descobriment i excavació d'un tell de la Cultura de la Còlquida El descobriment de la Cultura de la Còlquida s'associa amb l'excavació de restes d'un tell situat a la costa de la ciutat d'Otxamtxira, al 1935. Aquesta operació la dugueren a terme els arqueòlegs N. L. Solov'ev i M. M. Ivaixenko. El tell d'Otxamtxira, que arriba a 7 m d'alçada, és un vast conjunt amb una planta ovalada que fa 75 m x 45 m d'amplada. Aquest establiment, fundat a l'edat del bronze, té nivells i està equipat amb un recinte amb fossat. Durant la campanya dels anys 1930 també es van desenterrar habitatges de fang, associats amb el tell d'Otxamtxira.
Més excavacions, dutes a terme als jaciments de Gumista I, un turó fortificat situat en el districte de Soukhoumi, i Guandra i Machara IV-III, tots tres a la part nord-oest de la plana de la Còlquida, a Abkhàzia, així com dins d'estructures megalítiques abkhàzies, han permés destacar ceràmiques semblants a les trobades al jaciment d'Otxamtxira. Totes aquestes ceràmiques, que presenten la mateixa tipologia, van permetre, inicialment, establir una unitat i posar en perspectiva una possible tradició arqueològica designada amb el terme de Cultura d'Otxamtxira.
Primera definició i periodització de la Cultura de la Còlquida El 1950, l'arqueòleg georgià Boris Kouftine, després de l'excavació del tell de Dikha-Gudzubha (o Anaklia I i II, a Anaklia, el de Naokhvamu, al poble de Reka, a Rioni) a la dècada dels 1930, va establir una periodització bàsica de la Cultura de la Còlquida i la de Pichori. El mateix any, Kouftine també va determinar una classificació i una tipologia de la ceràmica de la Còlquida.
Segona periodització de la Cultura de la Còlquida El 1974, l'arqueòleg T. Mikeladze, basant-se en les estratigrafies dels jaciments de Dikhagudzba I i II i Pichori, refina la cronologia proposada per Kouftine i l'amplia fins a l'edat del bronze inicial. Mikeladze subdivideix la Cultura de la Còlquida en dos períodes: protocòlquides i còlquides. El 1982, E. M. Gogadze reprén la proposta de Mikeladze i estableix una nova periodització basada en la classificació cronològica i la tipologia de les ceràmiques que s'han desenterrat: inclou una fase protocolquídica, que es va desenvolupar en el bronze antic i que és diferent de la fase anomenada Colquídica antiga, corresponent al bronze mitjà i recent, així com a la primera edat del ferro. Gogadze també suggereix una relació molt estreta entre la Cultura de Koban i la de la Còlquida, particularment pel que fa a les produccions metàl·liques (destrals i dagues), però també al mobiliari i a les modalitats funeràries.
L'extensió cronològica de la Cultura de la Còlquida proposada per Gogadze és represa posteriorment per T. Mikeladze, que n'estableix una nova periodització, basada en la classificació cronològica i la tipologia de les ceràmiques que s'han desenterrat, i inclou una fase anomenada protocolquídica, una fase que es desenvolupa en el bronze antic i que és diferent de la fase anomenada colquídica antiga, corresponent al bronze mitjà i recent, així com a la primera edat del ferro.
Excavacions La campanya d'excavacions duta a terme al jaciment de Pitchori entre els 1980 i 1991 va permetre confirmar l'existència d'una cultura arqueològica de la Còlquida. El jaciment, situat a la vora de l'Enguri, és un tell amb una estructura interna esglaonada (s'hi han identificat quatre plantes). El tell de Pitchori, un assentament protohistòric típic de la plana inferior de la Còlquida, presenta un horitzó estratigràfic les fases del qual abasten des de mitjans del III mil·lenni ae (bronze antic) i el període d'hel·lenització del Regne de Còlquida (segle VI ae, finals de l'edat del ferro). El tell s'eleva a una alçada de i s'estén més de de diàmetre. Està equipat amb un sistema de canonades. L'assentament protohistòric de Pitchori ha servit com a lloc de referència.
Tercera periodització El 1993, G. Pkhakadze, canvia el nom del període identificat per Mikeladze el 1974 (el protocolquidià) i el designa com a "Cultura de l'edat del bronze antic".
A la dècada dels 1990 i després a la segona meitat de la dels 2000, gràcies a la datació basada en el carboni 14 i al suport de l'estratigrafia del jaciment de Pitchori, se'n van identificar, reconéixer i establir un total de .
Cronologia i periodització Informació general La Cultura de la Còlquida es desenvolupà durant l'edat del bronze i l'edat del ferro. Abasta un període que va del 2700 ae fins al 700 ae. La Cultura de la Còlquida es divideix en dos períodes: el protocolquià, que abasta un període entre el 2700 ae i el 1600 ae; i el Colquià "antic", o Colquià tardà, que es data entre el 1600 ae i el 700 ae. Una tercera època, el Colquià final, una fase que abasta el segle VI ae i corresponent al període d'instal·lació de colònies gregues dins dels territoris de la Còlquida (fundades en particular pels milesis i els jònics).
Protocolquià Les anàlisis radiomètriques i ceramològiques han permés identificar quatre subdivisions diferents pel que fa al protocolquidià: la fase del Protocolquidià IA, datada del 2700 ae a 2400 ae; la fase del Protocolquidià IB, del 2300 ae a 2100 ae; la fase del Protocolquidià IIA, compresa entre el 2100 ae i el 1900 ae; i la fase del Protocolquidià IIB, datada d'entre el 1900 ae i el 1700 ae.
El quart nivell, és a dir, el Protocolquidià IIB, que enllaça l'edat del bronze inicial amb l'edat del bronze mitjana, es considera una fase de "transició" entre el Protocolquidià i el Colquidià primerenc. Aquesta fase es considera transitòria per la presència simultània de ceràmica característica del Protocolquià i ceràmica característica del Colquià inferior.
Còlquida antiga La Còlquida antiga se subdivideix en 6 fases: la Còlquida antiga IA, que s'estén entre el 1700 i 1500 ae; la Còlquida antiga IB, compresa entre el 1500 ae i 1300 ae; la Còlquida lC, que s'estén des del 1300 ae al 1100 ae; la Còlquida IA, que es data entre 1100 ae i 900 ae i l'antiga Còlquida IIA, fase que cobreix el segle IX ae; l'antiga Còlquida IIB cobreix el segle VIII ae; i la fase inicial de la Còlquida IIC s'estén per tot el segle VII ae.
Característiques Terminologia La terminologia d'aquesta cultura protohistòrica és Cultura de la Còlquida.
En georgià, la Cultura de la Còlquida es coneix com a (en alfabet georgià: ).
Restes arqueològiques Ceràmica La ceràmica protocolquiana es classifica en dos tipus principals: ceràmica amb pasta de gra fi, que presenta una superfície negra brillant, i ceràmica de gra gruixut feta al torn.
El Protocolquià IA es caracteritza per atuells amb cos cilíndric, bols decorats amb línies horitzontals i gerros de cos ample i una base massissa que a voltes pot estar decorada amb motius que representen un brot de lli o una planta. La ceràmica d'aquesta fase generalment no té decoració.
La ceràmica estandarditzada del Protocolquià IB i IIA es classifica en dos grups. El primer grup són peces artesanes amb una superfície brillant decorada amb motius de galons i fistons. El segon grup n'és la terrissa comuna feta amb torn de terrissaire. A més, les peces fetes a finals del Protocolquià I (IB), amb una superfície negra i lluent, tenen una nansa que s'estén horitzontalment. Aquesta ceràmica està decorada amb motius geomètrics incisos i bandes obtingudes per pressió dàctil. La ceràmica feta en el Protocolquià II també és negra i polida, però la forma del mànec difereix de la del Protocolquià I.
El període Colquià inferior I es caracteritza per la ceràmica, sobretot de vasos, de gra gruixut i fets al torn. Aquesta ceràmica, que es cou a baixa intensitat, té cromatismes negres, grisos o roig-marrons. Té una decoració més elaborada que la que apareix en la ceràmica del Protocolquià II. Aquests motius es disposen regularment a la part superior de la peça i apareixen més sovint en forma de semicercles incisos, bucles o fins i tot pintes obtingudes amb la tècnica d'estampació. Les peces del primer període Intercontinental colquià es caracteritzen per nanses amb forma zoomòrfica i cossos decorats amb línies verticals. Durant el Colquià inferior IIA, la producció de ceràmica feta amb torn sembla ser relativament baixa. Aquest tipus de ceràmica, com la del Colquià inferior IA i IB, sol ser de color negre, terracota o gris. La superfície de la ceràmica feta al torn o a mà té una superfície més mat que les fetes durant les fases anteriors. A més, les formes d'aquestes peces de vaixella són més variades. Els bols sovint tenen una forma semiesfèrica i els recipients, amb espatlles arredonides, tenen vores fortament corbades. Les gerres i els pots tenen les vores eixamplades i el coll d'aquests artefactes sembla més pronunciat.
En els antics Colquidians IIB i IIC (segles VIII ae i VII ae), apareix un nou tipus de ceràmica. Es tracta de copes en forma de campana amb fons punxeguts i patrons acanalats. L'extrem del mànec té una petita prominència semblant a una banya. La producció de ceràmica feta amb torn és predominant durant les fases IIB i IIC del Còlquidià inferior. La superfície a vegades en té una superfície brillant. Aquesta ceràmica presenta decoracions menys complexes que les realitzades durant les fases anteriors. Al contrari, les formes generals d'aquests artefactes de vaixella són més diversificades.
Producció metal·lúrgica esquerra|miniatura| Destrals colquidianes (Museu Arqueològic de Batumi) miniatura| Destral colquidiana Sis tipus de destrals colquidianes, la fabricació de les quals es remunta entre els segles XV ae i VI ae, s'han inventariat. La classificació de les destrals s'estableix segons la morfologia i els motius que adornen les fulles, i aquests dos trets estan marcats per una evolució contínua al llarg de cada fase cronològica. L'artesania d'aquests artefactes està estretament relacionada amb l'evolució de la producció de bronze entre el II i I mil·lenni ae.