és un arquitecte català.
Trajectòria El 1989 es va titular a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Va començar a treballar amb Tonet Sunyer en projectes on va conrear un interiorisme minimalista i una arquitectura de línies rectes, com la reforma de la Caixa d'Arquitectes de Barcelona el 1993. A partir d'aquí, el 1994, emprengué tot sol la fundació de l'estudi BAAS Arquitectura, des d'on ha fet el Tanatori de Lleó el 2001, l'escola Ferrer i Guàrdia de Granollers el 2006 o el projecte del Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, que li va fer merèixer el premi Ciutat de Barcelona del 2009 i el premi Nacional de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
El 2012 va guanyar el concurs a dissenyar el pavelló de Catalunya i les Illes Balears de la Biennal de Venècia, juntament amb Fèlix Arranz. També ha fet la seu del Museu d'Història de Barcelona a la fàbrica Oliva Artés el 2014 o l'escola Montserrat Vayreda de Roses el 2015. El 2017 va fer la facultat de ràdio i televisió de Katowice, a Polònia, que li va valer el premi a millor edifici de l'any d'aquest país segons la revista Polityka. El 2017 va fer la seu del Centre de Supercomputació de Barcelona. L'any 2025 va obtenir el premi FAD d'Arquitectura pel Centre de Recerca de l'Hospital Vall d'Hebron (VHIR).
Ha estat professor des del 1989 en diverses escoles d'arquitectura com ara l'Elisava, l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès i la Universitat Internacional de Catalunya.. Des del 2001 imparteix docència a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Referències
Categoria:Arquitectes barcelonins contemporanis Categoria:Alumnes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Categoria:Arquitectes del segle XXI Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat Politècnica de Catalunya Categoria:Arquitectes nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1961