El Vapor Vell era una antiga fàbrica situada entre els carrers del Perill, de Venus i el passatge de Ròmul Bosch de la Vila de Gràcia, actualment desapareguda.

Història El 1824, Josepa Plantada i Palaudàries, vídua de Jaume Fatjó dels Xiprers i Pujol de la Torre, i l'hereu Tomàs Fatjó i Plantada van vendre al corredor reial de canvis Joan Pau Fatjó i Plantada (†1867) un lot de finques procedents del suprimit col·legi de Cervera dels jesuïtes, adquirides el 1772 pel seu avi Josep Francesc Fatjó dels Xiprers, a compte de la seva llegítima i la del seu germà Salvador. Entre aquestes hi havia una casa amb hort al Torrent de l'Olla,AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/5, f. 160-165, 17-08-1824. on Joan Pau va fer construir una casa-fàbrica destinada al blanqueig i cilindratge de peces de cotó, moguda per vapor,AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/21, f. 204-205v, 17-07-1840. Carta de pagament de les obres pel paleta Francesc Alsina i el fuster Josep Boix. que fou llogada a l'industrial Joan Vilaregut i Albafull (1800-1854). Cremada la nit del 5 al 6 d'agost del 1835, durant les bullangues, va ser reconstruïda posteriorment.AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/21, f. 205v-207v, 17-07-1840. Carta de pagament de les obres del paleta Ramon Roura, el fuster Josep Boix i el manyà Josep Sendil, amb 28 columnes de ferro colat de la fàbrica de Valentí Esparó.

El 1837, durant el seu empresonament a la Ciutadella a causa de la repressió imposada pel baró de Meer arran de l'atemptat contra Marià Vehils, Joan Vilaregut va vendre les seves fàbriques, incloent la de Gràcia (valorada en 20.000 lliures) al seu germà PelegríAHPB, notari Marià Barrallat, 08-12-1837. (†1864). Poc després, gràcies a les fiances dipositades pels seus amics i coneguts, se li va commutar la presó per un arrest domiciliari a Sallent, i el maig del 1838 les va recomprar al seu germà. També va establir un conveni amb Josep Font i Matarí per a enviar-li els gèneres de la seva fàbrica de Sallent i aquest els vengués, així com de la compra de les matèries primeres, i amb els guanys cancel·lar el deute que Vilaregut tenia amb Font. Aquest conveni va ser cancel·lat a principis del 1840,AHPB, Josep Marzola i Prats, manual 1.235/21, f. 43v-44, 03-02-1840. coincidint amb la constitució de la societat Font i Vilaregut per a fabricar filats i teixits de cotó, així com el blanqueig i cilindrat de les peces, entre Font i Pelegrí Vilaregut, que en seria el director. El capital era de 52.000 duros, 7/8 a parts iguals entre tot dos, i 1/8 del soci comanditari Pere Vilaregut, també germà de Pelegrí,AHPB, Josep Marzola i Prats, manual 1.235/21, f. 73-75v, 18-02-1840. prestat pel seu pare Miquel Vilaregut i Padrós.AHPB, Josep Marzola i Prats, manual 1.235/21, f. 71-73, 18-02-1840. Tot seguit, Joan Pau Fatjó els va llogar la casa-fàbrica i els terrenys annexos pel termini de 10 anys, el preu del lloguer de la qual va ser establert per Pau Vilaregut, germà de Pelegrí, en 1.300 duros anuals,AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/21, f. 77v-78, 19-02-1840. que servirien per a finançar les obres.AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/21, f. 254-256, 03-09-1840. El 1841, Pelegrí Vilaregut i Josep Font i Matarí van adquirir en emfiteusi a Mercè de Bell-lloc i el seu fill Joaquim de Mercader i de Bell-lloc uns terrenys al sud-est de la fàbrica,AHPB, notari Magí Soler i Gelada, 05-04-1841. i el 1849, Joan Pau Fatjó va vendre el Vapor Vell i els terrenys adjacents, segregant-los de la casa del Torrent de l'Olla, a la seva filla Josepa Fatjó i Rossell (†1894), esposa de Pelegrí Vilaregut, per 15.000 duros.AHPB, notari Josep Maria Marzola i Ballescà, manual 1.321/2, f. 47-50, 19-03-1849.

El 1853, Pelegrí Vilaregut va vendre una part dels seus terrenys a Ramon Salvadó i Serra, gerent de la societat La Propagadora del Gas, per 20.000 rals.AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/17, f. 104v-107v, 14-06-1853. El 1860, el matrimoni Vilaregut-Fatjó establiren un conveni amb els creditors del primer, pel qual el Vapor Vell va passar a formar part d'una comunitat de béns administrada per una comissió.AHPB, notari Francesc Jordana, manual 1.307/15, f. 656-667, 11-12-1860. El 7 d'octubre del 1868 s'hi va produir un incendi, que fou extingit gràcies als ajuts dels treballadors d'altres fàbriques de Gràcia i dels bombers. El 1874, els Successors de Vilaregut van demanar permís per a obrir una porta al mur de tanca del carrer de Venus, segons el projecte de Josep Vilaseca, i van treure a subhasta pública el Vapor Vell, la qual es va repetir el 1877. El 1876, van vendre els terrenys annexos al comerciant càntabre Luciano Herrero González, que també va adquirir els de Josep Font i Matarí.AHPB, notari Hermenegild Martí, 31-05-1876.

La Española El 1883, Ramon Salvadó i Serra, Joan Bofill i Martorell, Enric Fatjó i Just, i Francesc Parellada i Ribas, comissionats de la Comissió de Propietaris del Vapor Vell, van vendre la propietat a la Compañía General Española de Coches Privilegiados Sistema Ripert,AHPB, notari Manuel de Bofarull, 04-05-1883. més coneguda com La Española, que el 17 de febrer del 1882 havia inaugurat una línia entre la plaça del Teatre i el carrer del Comerç.

A diferència dels omnibusos tradicionals, el disseny dels riperts els permetia circular per les vies del tramvia, per la qual cosa la companyia va establir una línia entre Barcelona i Gràcia en competència directa amb aquest. Les baralles entre cotxers i altres incidents se succeïen a diari, i el juliol del 1883, l'Ajuntament de Barcelona va dictaminar que les llantes dels riperts, estretes i amb perfil corb, malmetien l'empedrat i havien de ser canviades per unes més amples i de perfil pla, el que va motivar les protestes de l'empresa, que veia com la companyia dels tramvies pressionava el consistori per a treure-se'ls de sobre. Finalment, l'agost del 1884, una junta d'accionistes va decidir dissoldre la societat, i poc després, el Vapor Vell va sortir novament a subhasta.

Ròmul Bosch i Alsina El 1892, el litigi iniciat per la comissió liquidadora del Banco Ibérico contra la de la companyia dels Ripert va culminar amb la venda judicial del Vapor Vell a la primera,AHPB, notari Joaquim Volart, 18-07-1892. que l'any següent el vendria per 97.500 pessetes a l'empresari Ròmul Bosch i Alsina,AHPB, notari Adelf Fochs i Ventats, manual 1.408/25, f. 51-64v, 11-01-1893. el nom del qual perdura al passatge d'accés des del carrer del Torrent de l'Olla. El 1895, després de les queixes dels veïns sobre que la paret de tanca del carrer del Perill amenaçava ruïna, Bosch i Alsina va demanar permís per a reconstruir-la, però l'Ajuntament de Gràcia l'hi va denegar, adduïnt que segons les alineacions aprovades el 1879 havia de cedir-ne terreny per a l'eixamplament del carrer. Aleshores, el propietari va recórrer al Govern Civil, i l'any següent, la Comissió Provincial li va donar la raó.

miniatura|esquerra|L'incendi del Vapor Vell segons La Ilustración Ibérica miniatura|esquerra|Fàbrica Artés al carrer de Venus miniatura|esquerra|Fàbrica Artés al carrer del Perill

El 2 de desembre del 1896, un incendi va devastar el Vapor Vell, ocasionant la mort d'una persona, i l'Ajuntament va incoar un expedient per a l'enderrocament urgent de les restes. Poc després, Bosch i Alsina va demanar permís per a reobrir una porta al carrer de Venus i poder construir dintre del recinte.

Steinhausen Otto i Cia El 1894, els alemanys Andreas Steinhausen Otto, Robert Meyerhoff i Maximilià Meyerhoff van constituir la societat Steinhausen Otto i Cia, dedicada a la construcció de maquinària per a impremtes i litografies i que va llogar una part dels terrenys del Vapor Vell a la banda del carrer del Perill. El 1899 va construir la primera rotativa de l'Estat per a l'impremta valenciana de José Ortega, amb una capacitat de 64.000 fulls per hora per les dues cares. Andreas Steinhausen va morir el 1940, i el negoci va ser continuat pels seus nebots.

Tallers de Manuel Ballarín El 1899, Ròmul Bosch vengué 1.917,83 m² (incloent-hi un tascó de 29,22 m² al costat del passatge, adquirit el 1897 a la companyia Eugène Lebon i Cia)AHPB, notari Àlvar López-Orriols, 26-04-1897. de la banda dels carrers de Venus i del Perill al forjador Manuel Ballarín i Lancuentra, reservant-se el passatge i una part de l'interior de l'illa, on tenia els seus magatzems.AHPB, notari Josep Torelló i Catarineu, manual 1.452/3, f. 1330-1340, 13-12-1899. L'any següent, Ballarín va demanar permís per a construir-hi uns coberts, segons el projecte de Bonaventura Bassegoda, on instal·laria els seus tallers. El 1907, Ballarín va demanar permís per a construir una nau al carrer del Perill, segons el projecte de Josep Puig i Cadafalch. El 1915, després de la seva mort, l'empresa es va convertir en societat anònima i s'hi van anar incorporant noves seccions, com la de coberts d'alpaca i la d'electricitat industrial, i el 1920, la de fosa de ferro.

Fàbrica Artés Als anys 1940 s'hi va construir la fàbrica d'accessoris per a automòbils, sirenes i caixes fortes de José Artés de Arcos Marco, que el 1953 va demanar permís per a instal·lar-hi 26 motors.

El 2014, l'edifici, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C), va ser convertit en hostal. El 2025, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar un Pla Especial Urbanístic per a expropiar el pàrquing de l'interior d'illa i el passatge de Ròmul Bosch als hereus de José Artés de Arcos i ampliar-hi el poliesportiu existent al carrer del Perill, 18-22.

Referències

Vegeu també Cal Torres (Sallent) Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia Casa-fàbrica Verthamon-Vilaregut La Propagadora del Gas (Gràcia) Casa Bosch i Alsina Còdol Dret

Bibliografia

Vapor Vell Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts