fou un organista i arpista espanyol. Pare dels també músics José, Francisco i Joaquín Ignacio de Nebra.Palacios, José Ignacio (2000). Los compositores aragoneses. CAI100 (61). Zaragoza: Caja de Ahorros de la Inmaculada de Aragón. p. 61-62. ISBN 84-95306-41-7. Archivado desde el original el 23 de diciembre de 2022. Consultado el 11 de julio de 2021.Álvarez Martínez, María Salud. «José Antonio Nebra Mezquita». Diccionario Biográfico Español. Real Academia de la Historia. Consultado el 11 de julio de 2021.«Nebra Mezquita, José Antonio». Gran Enciclopedia Aragonesa. 23 de noviembre de 2011. Archivado desde el original el 24 de enero de 2022. Consultado el 11 de julio de 2021.
Biografia Format a l'orgue i l'arpa, es desconeix on va estudiar,Álvarez Martínez, María Salud. «José Antonio Nebra Mezquita». Diccionario Biográfico Español. Real Academia de la Historia. Consultado el 11 de julio de 2021. tot i que Muneta especula que va aprendre com a infant del cor del Pilar.Muneta Martínez de Morentín, Jesús María (2007). Músicos turolenses. Instituto de Estudios Turolenses. p. 36-37. ISBN 978-84-96053-27-4. Consultado el 11 de julio de 2021.
Les primeres notícies que es tenen són de la seva feina com a organista en alguna església de Calatayud, possiblement a la col·legiata de Santa Maria. Allà, a Calatayud, es va casar amb Rosa Blasco el 29 de juliol de 1697, amb la qual tindria 6 fills. També a la ciutat neixen els seus fills més famosos: el 6 de gener de 1702 neix el seu primer fill, José Melchor Baltasar Gaspar, el 16 d'abril de 1705, Francisco Javier, i el 21 de maig de 1709, Joaquín Ignacio.Álvarez Martínez, María Salud. «José Antonio Nebra Mezquita». Diccionario Biográfico Español. Real Academia de la Historia. Consultado el 11 de julio de 2021.Muneta Martínez de Morentín, Jesús María (2007). Músicos turolenses. Instituto de Estudios Turolenses. p. 36-37. ISBN 978-84-96053-27-4. Consultado el 11 de julio de 2021.
El capítol catedralici de Conca va anomenar Nebra el 1711 per a la posició de primer organista: «amb notícia que a Calatayud hi havia un Organista de gran capacitat com també de tanyar l'Arpa, li havien escrit, el qual va arribar ahir i ve a examinar-se». Es va traslladar a viure a Conca amb la seva família, quan, el 8 de desembre de 1711 va ser elegit organista de la catedral per succeir fray Martín García de Olagüe:Álvarez Martínez, María Salud. «José Antonio Nebra Mezquita». Diccionario Biográfico Español. Real Academia de la Historia. Consultado el 11 de julio de 2021.Muneta Martínez de Morentín, Jesús María (2007). Músicos turolenses. Instituto de Estudios Turolenses. p. 36-37. ISBN 978-84-96053-27-4. Consultado el 11 de julio de 2021.A Conca també va treballar com a mestre d'orgue al Col·legi de Sant Josep i en la preparació dels infants del cor. Al col·legi va formar els seus fills José, Javier i Joaquín Ignacio, que a més van formar part de la capella del mestre Julián Martínez Díaz.Muneta Martínez de Morentín, Jesús María (2007). Músicos turolenses. Instituto de Estudios Turolenses. p. 36-37. ISBN 978-84-96053-27-4. Consultado el 11 de julio de 2021.
Divuit anys més tard, després de la mort de Martínez Díaz, el 8 d'octubre de 1729 Nebra va ser nomenat mestre de capella de la catedral. En conseqüència va trucar al seu fill Francisco Javier, en aquell moment organista de la Seo, per ocupar el lloc de primer organista vacant:Muneta Martínez de Morentín, Jesús María (2007). Músicos turolenses. Instituto de Estudios Turolenses. p. 36-37. ISBN 978-84-96053-27-4. Consultado el 11 de julio de 2021.El fet que Nebra no fos clergue resulta singular, ja que els mestres de capella havien de ser-ho.Muneta Martínez de Morentín, Jesús María (2007). Músicos turolenses. Instituto de Estudios Turolenses. p. 36-37. ISBN 978-84-96053-27-4. Consultado el 11 de julio de 2021.
Va morir el 4 de desembre de 1748, com a mestre de la catedral de Conca.Muneta Martínez de Morentín, Jesús María (2007). Músicos turolenses. Instituto de Estudios Turolenses. p. 36-37. ISBN 978-84-96053-27-4. Consultado el 11 de julio de 2021.Álvarez Martínez, María Salud. «José Antonio Nebra Mezquita». Diccionario Biográfico Español. Real Academia de la Historia. Consultado el 11 de julio de 2021.
Obra A la Catedral de Conca es conserven 8 misses i 8 veus amb orquestra, 5 salves, 2 goigs a la Santíssima Mare de Déu, un villancico de Calenda de Nadal, 6 responsoris de Nadal, 6 responsoris de Reis, 8 salms, un miserere i diverses nadales.Muneta Martínez de Morentín, Jesús María (2007). Músicos turolenses. Instituto de Estudios Turolenses. p. 36-37. ISBN 978-84-96053-27-4. Consultado el 11 de julio de 2021.
Referències
Categoria:Compositors espanyols del Barroc Categoria:Morts a Castella - la Manxa Categoria:Organistes aragonesos Categoria:Persones de la província de Terol Categoria:Compositors aragonesos Categoria:Morts el 1748 Categoria:Mestres de capella aragonesos Categoria:Compositors nascuts al segle XVII Categoria:Compositors morts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1672